|
Companyes i companys de Mem�ria
Hist�rica, copii a continuaci� l'article que publicava ahir,
dijous 4 de mar�, en Lloren� Capell�, company de
llista tamb�, al Diari de Balears. Trob que �s una
molt bona refer�ncia per contribuir a anar aclarint quin fou el paper
exacte de l'Esgl�sia en la repressi� contra tanta gent
inocent.
Jaume Escales i
Tous
El Bisbe Miralles i la
repressi�
Diari de Balears, 4/3/2004
El mat� del vint-i-dos de febrer, vaig assistir a l'homenatge que es fa anualment a Emili Darder, en el cementiri de Palma. Parlava Catalina Moner, la seva bi�grafa. Va enumerar, Moner, les passes que va fer la fam�lia del Batle per a salvar-lo: tot un seguit de s�pliques i de gestions, la darrera amb el Bisbe Miralles. Segons Miquela Rovira, esposa de Darder, el Bisbe no va moure ni un dit per ell. Fet i fet, no sembla que en mogu�s gaires, de dits, per salvar vides. Curiosament, no figura a la galeria dels repressors m�s coneguts, com s�n ara el Marqu�s de Zayas, el Capit� Jaume, el Comte Rossi, Barrado, Torres Bestard, etc�tera. En canvi, tot ens fa pensar que si es produeix una revisi� hist�rica de la Guerra Civil -si ja no s'est� produint, tal com permeten suposar-ho les darreres publicacions-, li hauran de fer un lloc d'honor. Aquests dies he resseguit all� que s'ha publicat darrerament sobre la seva actuaci�. I res no l'afavoreix. La meva germana, Margalida Capell�, entrevistava, diumenge passat, a Ultima Hora, Catalina Salas, filla d'un republic� (Gu�rdia Municipal i ma��), que va �sser condemnat a mort. Aleshores, Catalina tenia cinc anys. Tanmateix, en serva el record ben viu, d'aquella trag�dia familiar que li va tocar viure. I descriu una escena esfere�dora. Conta que la seva mare va acudir a demanar clem�ncia al Bisbe Miralles. I se'n va dur amb ella les dues filles, la major de sis anys i Catalina, ja ho he dit, de cinc. Aquesta �s la narraci� que en fa de l'audi�ncia: �Mi madre, arrodillada a sus pies, le besaba el anillo y lloraba: Aquestes ninetes es quedaran sense pare... �l cabeceaba. Era gordo y estaba sentado como un maraj�. Y nosotras dos tambi�n le bes�bamos el anillo. No pronunci� palabra. Todo �l era granate. No creo que el Obispo hiciera nada por salvarle�. Finalment, Joan Salas va veure commutada la pena capital per la de presidi. Va estar tancat a Can Mir, a la pres� provincial, a Formentera. En fi, tornem a Miralles. Aquests dies s'han publicat dos llibres que fan refer�ncia al seu comportament. El d'Antoni Vicens Casta�er -Georges Bernanos, entre el amor y la ira-, i el de Josep Massot i Muntaner -Sobre Georges Bernanos i altres temes pol�mics-. En el llibre de Massot, em crida l'atenci� la defensa que fa, Miralles, del Comte Rossi i del Pare Adrover davant el Cardenal Gom�. Adrover havia estat denunciat a Roma pels seus excessos, molt possiblement per part dels aviadors italians que havien vengut a Mallorca enviats per Mussolini. I el Pare Domingo Leone havia transm�s la den�ncia a Gom�. La resposta de Miralles al seu superior desdiu els italians. A parer de Miralles, Adrover �es de perfecta ejemplaridad sacerdotal�... �No viste de paisano, sino de fascista�... �Lo de gloriarse de fusilamientos lo considero una ligereza de Leone, que no llamo calumnia por tratarse de un eclesi�stico�. Tamb�, Miralles, parla de Rossi en termes elogiosos i n'explica la seva relaci� amb Adrover. Escriu: �Al venir a Mallorca el Abogado Arconovaldo Bonacorsi... a quien el Gobierno ha concedido la Gran Cruz del M�rito Militar... conoci� al P. Adrover... obtuvo (permiso) del Rvmo. P. Provincial para que le acompa�ara en su propaganda cat�lico-fascista como secretario particular�. El febrer del trenta-set, Rossi s'havia incorporat a les tropes italianes que entraren a M�laga. L'acompanyava el Pare Adrover. Id� b�, els seus caps militars el repatriaren, a Rossi, escandalitzats per les accions criminals que prodigava. El teat� Juli� Adrover Llaneres tamb� s'instal�l� a Roma i, tot i el seu sinistre historial, aconsegu� ocupar c�rrecs rellevants en el Vatic�. Tornem a Miralles. Massot afirma que Miralles admirava Bonacorsi, encara que matisa que ha rebut testimoniatges �que no compartia els seus afanys d'afusellar sense contemplacions i que li va demanar, sense gaire �xit, moderaci�. Era aquest -el fet que no li fes cas-, un motiu de pes com per a replantejar-se l'enlluernament que li provocava. No ho va fer. Diversos estudiosos de la Guerra Civil a Mallorca han afirmat o suggerit que Miralles no tenia not�cia de l'abast de la trag�dia. S�n valoracions que no puc compartir. La repressi� va �sser tan brutal que en tengueren coneixement els cecs i els sords. Josep Massot reprodueix part d'una carta del prevere Nicolau Saggesse al Cardenal Gom�, de contingut esfere�dor. Escriu Saggesse: �He trabajado... a retaguardia al servicio de las milicias de Falange Espa�ola, a las �rdenes de las autoridades en la represi�n de la masoner�a, en la depuraci�n de bibliotecas p�blicas y particulares, en el examen de libros de texto para la ense�anza... He sido el �nico en asistir a los reos en determinados y numerosos fusilamientos... procurando que aquellos infelices se confiesen.� La llista de m�rits d'un personatge tan miserable com Saggesse �s inacabable. Miralles va sol�licitar reiteradament, fins aconseguir-ho, que Gom� se l'endugu�s de Mallorca. Ara b�, la insist�ncia de Miralles era perqu� el repugnava Saggesse o perqu� intentava protegir-lo de la condemna popular que, prest o tard, havia de produir-se? Vulgues no vulgues, sempre ens mourem en el camp de les especulacions, per� cal pensar que s'imaginava, Miralles, que en no tenir-lo davant, la gent l'oblidaria. I l'Esgl�sia -allunyats els Adrover, els Saggesse-, podria recompondre la seva bona imatge amb m�s facilitat. No puc pensar que Miralles alluny�s Saggesse de Mallorca per una q�esti� de consci�ncia. No s� fins a quin punt, �ntimament, condemnava la repressi�. Sincerament: cal pensar que no la va condemnar mai, perqu� la va considerar indispensable per a mantenir el bon ordre social. Diu, Antoni Vicens que �tampoco tiene reparo el Dr. Miralles en admitir que de esta reducci�n a la impotencia (fa refer�ncia a la repressi�) se encargaron Orden P�blico, ayudado por Falange; los Tribunales Militares en sus causas falladas en Consejos de Guerra; y el Ej�rcito triunfante en Manacor�. I posa en boca de Miralles que �Orden P�blico y Falange actuaron en secreto como es propio de toda actividad investigadora y descubridora�. El mateix Bisbe s'encarrega d'afegir una perla a la seva biografia: �Se dio a los reos tanto tiempo como quisieron para reconciliarse con Dios y a�n para hacer a los confesores encargos para las familias de los que iban a morir�. D�u meu, quina bestiesa. I qui eren els que anaven a morir i moriren? Gent corrent. Bernanos ens ho confessa: �Yo afirmo, afirmo por mi honor que en el transcurso de los meses que precedieron la guerra santa no se cometi� ning�n atentado contra las personas ni contra los bienes�. Seguesc amb el llibre de Vicens. El gener del trenta-set, Bernanos escrivia a Chistiane Manificat, neboda de Robert Vallery-Radot, el seu protector. La cita �s llarga, per� sucosa. �s la seg�ent: �Cogieron un mont�n de pobres tipos, simplemente sospechosos de sentir poco entusiasmo por el Movimiento y los fusilaron en las inmediaciones del cementerio de un pueblo que se llama Manacor... Los amontonaron a veinte pasos de distancia, les regaron con gasolina y les prendieron fuego. Los dem�s camiones conduc�an el reba�o. Estos desgraciados bajaban del cami�n entre el muro expiatorio cubierto de sangre a la derecha y los cad�veres ardientes a la izquierda. El innoble obispo de Mallorca lo consent�a todo�. No hi ha dubte que els historiadors hauran d'aprofundir molt m�s sobre l'actuaci� de Miralles i del clergat en general, si aspiram a tenir una valoraci� completa dels fils que mogueren la trama repressiva durant la Guerra Civil. Lloren� Capell�. Escriptor. MEM�RIA HIST�RICA DE MALLORCA
Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a:
Per
llegir tots els missatges des de dia 22 de desembre de 2003:
http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/ Per
deixar de rebre el correu, comen�ar a rebre'l i per dubtes de funcionament: |
