At 09:42 2/07/98, alg� an�nim wrote:
> Es nota que tots
>vosaltres, defensors del pla de immobilitat de Cardedeu (o no era aix�?),
>no teniu cap mena de negoci al centre, perque sino, ja us veuria del meu
>costat, i tenint en compte la "gran mobilitzaci� dels internautes
>cardedeuencs en els afers que impliquen al poble", com deia no se qui en un
>dels ultims e-mail, la pla�a no s'hagu�s arribat a fer.
Em penso que aqu� no hi ha costats. Es tracta de fer el millor pel
desenvolupament social i econ�mic del municipi. Cal saber mirar al futur
proper, per preparar-se des d'avui, sin� pot ser tard. No es pot deixar el
vaixell del comer� sense tim�. Cal planificar el futur, adoptar mesures
perque creixi en quantitat i qualitat, sobretot des de l'Ajuntament.
El comer� a Cardedeu MAI HA ANAT B� DEL TOT!! Ho dic tamb� per
experi�ncia. No ve pas de la semi-peatonalitzaci�. Ahir em deia la
propiet�ria d'un bar-caf� del centre que s'est� plantejant de tancar, perqu�
no li surten els n�meros. Les terrasses no es poden obrir fins bastant
endavant. Als vespres, si algun dia vols sortir, has d'agafar el cotxe i
marxar fora de C10!, perqu� les normes o els ve�ns fan tancar m�xim a la
una. Un poble que no ofereix TOTS ELS SERVEIS B�SICS, incloent el lleure
dels joves, �s un poble amb mancances greus. Cal trobar llocs o mesures per
poder obrir sense molestar.
I no parlem de la carretera! All� hem de parlar de quatre comer�os,
que deuen ser mutants o alguna cosa aix�, que es mantenen oberts! HEROIS.
Tot aix�, entre d'altres factors, per causa de l'excessiu tr�nsit.
Em pregunto si l'ajuntament, a part de la fonamental mesura de la
pacificaci� progressiva del tr�nsit, t� previstes altres mesures per
reactivar el comer�: com potser incentivar els nous comer�os, donar-los
assessorament, facilitats administratives, facilitats fiscals, cohesionar
diferents zones comercials (centre, carretera, estalvis, etc.), i fer-ho
atractiu perqu� la gent es faci el carrer seu. Aix�, �s impossible amb els
carrers plens de cotxes.
Altres municipis semblants (p.e. Manlleu) disposen d'una oficina de
Promoci� del Comer� i d'empreses.
Botiguers: us conformeu amb un comer� de subsit�ncia?
No val la pena apostar per un canvi de fons que permeti millorar-lo
realment, encara que al principi calgui esperar un temps d'adaptaci�?
Hi ha una certa tend�ncia a pensar que els canvis s�n negatius. Cal
saber esperar a que les mesures facin el seu efecte. Els canvis sempre s�n
lents.
Com podeu estar segurs que de no haver fet el canvi el centre no s'hauria
anat mercint?
Coneixeu moltes m�s experi�ncies similars? Les que jo conec, despr�s de les
retic�ncies inicials dels botiguers, ara de cap manera deixarien treure's la
zona peatonal.
El comer� �s vida al carrer, �s riquesa, �s feina local, �s
coneixen�a entre les persones, �s interacci� cultural i social.
Cardedeu no va b� del tot. Em preocupa que el seu encant, l'atractiu
de la seva gent i del seu entorn quedin apagats per la mort del seu comer�,
dels seus caf�s, bars i terrasses, i per tant de la seva vida social i al
carrer: un poble dormitori, mort.
Si a sobre ens oposem a les mesures que permetin iniciar una
millora, ens estem auto-condemnant.
Crec que calen mesures a l'al�ada del problema, i no s� si s'estan
prenent.
Alg� de l'Ajuntament podria contestar?
----------------------------------------------------------------------
La llista de correu CARDEDEU �s una iniciativa del Cardedeu Online Club
<http://www.cardedeu.net/club/> amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals
<http://www.thesaurus.net>. Instruccions de participaci� a
<http://www.thesaurus.net/cardedeu/llistacorreu.htm>
