Oriol Ferran escribió: > No faré la llista, però tampoc és seriós dir, com fa uns dies, que > l'informe de l'IN3 “de tant optimista, arriba a semblar -o a ser?- > triomfalista.”...
Per al·lusions (l'autor del comentari en qüestió vaig ser jo): hic Rhodus, hic salta. O igual de llatí, però més romanitzat: res, non verba. No dubto dels esforços en origen -en un molt restringit origen- i no n'he dubtat mai, que jo recordi; però veure, allò que es diu, veure, no es veu res. Res de substancial; petites coses sí, és clar. > Quan s'ha dit, també aquests dies, que el CTTI posa en perill l'èxit de > Linkat per culpa del seu 'model optatiu'. El tema és prou preocupant > com per aclarir mes detalls d'aquest desplegament optatiu sobre el qual, > suposo, deu ser el Departament qui té l'última paraula, i no el Centre > de Telecomunicacions (CTTI) malgrat que n'és l'executor. Els uns pels altres i torna-hi. En els més de quinze anys que fa que treballo a la Generalitat, mai no havia vist una migració tan llarga, tan estudiada, tan planificada, tan 'provapilotejada'... que inclòs no és una migració, perquè no sé de cap lloc que hagi migrat. Vam passar de DOS a Window$ (i alguns d'aquí i d'allí, de Mac a Window$) en dos puntades de peu de secretari general (en aquelles èpoques no s'havien inventat encara els directors de serveis) i amb quatre cursos i molta, molta, molta improvisació per part nostra (aquí la vam cagar, per cert: haviem d'haver entonat el 'mi no saber'). Vam canviar, també amb una puntada de peu i mitja de paquet ofimàtic tres o inclòs quatre vegades. De la nit al dia, tu, com a la tele. I amb el PL, resulta que la cosa és més difícil que endegar un transbordador espaial. Francament, no ho entenc. O sí que ho entenc: per la via del paràgraf que segueix. > cas concret i amb tot el seu context. Per exemple, quan parlem > d'Extremadura; quan va començar el projecte ? amb quines dificultats? > amb quines realitats? quin recorregut ha fet? i quan s'ha trigat? Molt bones preguntes, sí senyor! Que hi va anar algú a mirar-s'ho? (a mirar-s'ho metòdicament, vull dir; no de visita). O va pesar més allò de què l'assumpte extremeny és políticament incorrecte a Catalunya? A la Generalitat molta gent (massa) viatja molt (massa) i molt lluny (massa); no crec que tres o quatre viatges de tres o quatre tècnics a ca l'Ibarra omplissin de números vermells el pressupost. En tot cas, si hi havia aquestes preguntes pendents de resposta, haver-li-ho dit al Juantomás: ens haguere pogut fer no cinc sinó cinc-cents cèntims i si li haguéssim gratat be la barbeta fins i tot el desplaçament hagués sortit de la caixa d'Hispalinux, ja que tan fotut estava el pressupost de la Gene. Deixem-nos de romanços Oriol: a Extremadura van patir més o menys dificultats o més o menys pegues, val suposar-ho. Però a Extremadura (i aquí és on jo volia arribar) n'hi havia una cosa, la més important de totes, la bàsica, la sine qua non, que no n'hi ha hagut mai a Catalunya: VOLUNTAT POLÍTICA. Sense voluntat política, tot allò que es faci només és, a efectes pràctics, ballar i badallar. > ser ERC. Ara caldrà veure on podem trobar els nostres aliats i valedors > del PL. :-( > projectes i grups que ho necessitessin. D'aquests contactes crec que > n'han sortit interessants resultats però també vaig tenir grans > decepcions de no haver pogut concretar formes de col·laboració i treball. És clar. Aquest és un problema. Amb la fragmentació associativa que patim no s'aconseguirà mai. No hi ha cap entitat associativa prou potent per treballar amb programes a curt, mitjà i llarg termini i que disposi de grups de treball estables o, si més no, organitzats. Ja ho vaig dir fa pocs dies: aquí la cosa funciona com els agrupaments escoltes de les parròquies, per petits grups d'afinitat. Compte: n'hi ha alguns de molt bons, amb un rendiment del tot increïble per ser quatre gats (quants són, per exemple, a Softcatalà? i Softcatalà es el grup més seriós, més productiu i més constant del panorama i fins i tot no m'extranyaria que fos el més nombrós); però cap no té calat per assolir objectius de treball una mica complexes a mitjà termini (a llarg, ni somiar-ho). Per això (i ho lamento si queda poc 'progre') no serveixen coordinadores, ni federacions, ni "àmbits"... Cal una (o tant de bo fossin quinze) organització jerarquitzada (de base ampla i alçada curta, democràtica, participativa, assemblearia... el que volgueu, però jerarquitzada) amb uns objectius assenyalats NORMATIVAMENT per uns estatuts i duts a terme per uns òrgans amb poder de representació, d'execució i de tota la pesca. Ja sé que no és bonic ni imaginatiu ni "cool", que és més divertit el 'campa com puguis' i que, cony, quines ganes de muntar organigrames. Però jo veig que el món que funciona (a l'administració, a l'empresa, a la vida civil) funciona amb organitzacions jeràrquiques que roden sobre vies normatives. A partir d'aquí particulartitza com vulguis: flexibles, d'ampla base... el que vulguis. Però s'ha d'obeir a tres principis d'operativitat: organització vertical, encaix normatiu i òrgans executius amb autonomia representativa (ben clara i establerta, pero autonomia). Hem de començar a assolir la cultura associativa "en gran" amb tot allò que comporta de renuncia -potser parcial, però en tot cas, segura- d'autonomia personal. Si no, ho dic sincerament, ja podem plegar i a veure si podem aconseguir alguna cosa anant com fins ara. > Les dinàmiques, ritmes i processos de treball són molt diferents entre > l'Administració, l'empresa o el món associatiu i cívic. Això que dit > així tothom accepta com evident es torna en un complicat laberint que > dificulta el treball en comú i l'entesa. No m'estic excusant del que es "A eso iba". No es pot anar a parlar amb un director general, fotre el gran discurs sobre allò que volem i què bonic seria i davant les propostes del DG respondre-li: "molt bé, escolti; parlaré amb els colegues, muntarem una assemblea, ho debatrem i d'aqui a dues o tres setmanes ja el telefonaré per explicar-li el que hi hagi". Així no es va enlloc. Diem de les administracions, però les burocràcies civils, deixa-les córrer, també... > Insisteixo. Cal que, paral·lelament, donem rigor al debat i a les > propostes que es treballin i fer un esforç de com explicar-les i > difondre-les en altres cercles més enllà dels especialitzats en PL. Crec > que també cal fer un esforç per ampliar el treball no només al PL sinó > al tema de llicències lliures en continguts. Això farà que altres > sectors menys tecnològics entenguin el model de Societat del Coneixement > que defensem. Amb això estic totalment d'acord. Sense reserves. Bona nit a tothom. -- Xavier Cuchí Burgos [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] http://www.elincordio.com ICQ # 66532465 Jabber: [EMAIL PROTECTED] Registre usuario Linux # 413574 Barcelona - España - UE ------------------------------- ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
