Joan Codina escribió:

Si bé el PSC mai ha estat gaire per la labor, els seus socis de govern ho havien estat. I el propi PSOE ha aprovat amb la portanveu del PSC una moció en aquest sentit

Perquè inclús per als socis de govern que -aparentment- sí que havien estat per la cosa, aquesta éra cosa de segon o tercer ordre davant d'altres prioritats. Per tant, el programari lliure va caure com a «calderilla» de contrapartida a la primera negociació, probablement «embolicat» en un paquet més gros.

Si t'hi fixes, va aparèixer per última vegada -com aquell qui diu- en el propi Pacte del Tinell i després «si te he visto, no me acuerdo».

El fracàs, no obstant, és nostre, de la comunitat PL perquè no hem sabut conscienciar a la ciutadania ja no dels avantatges sinó de la simple existència del propi PL. Enfotre's-hi d'aquest petit apartat del Pacte del Tinell els hi va sortir ben barat.

I si no, mira Barcelona: entre putes, guiris sense samarreta que es pixen pel carrer i d'altres 'shows'... a qui de la ciutadania -a banda de nosaltres que som quatre- li preocupa aquesta cosa tan friki del programari lliure?

Que el mateix partit -o més o menys- funcioni d'altra manera en d'altres llocs, no és casualitat. Fora d'Extremadura -que allí sí que hi va haver una veritable iniciativa política perquè li va sortir dels pebrots a un senyor que aleshores éra qui éra- a la resta s'ha hagut de presionar molt per obtenir els resultats que s'han obtingut (que, vaja, estan mig bé, però tampoc és res de l'altre món); ara bé, aquesta certa capacitat per presionar hi éra, modesta però hi éra. Però és que a la resta d'Espanya els diferents grups i persones pro-programari lliure es coordinen amb una certa manca de dificultat (no diré «facilitat», que també podria explicar coses). I aquí a Catalunya, nois, funcionem com l'exèrcit de Pancho Villa i estem totalment incapacitats per fer la menor tasca de 'lobbyng'. Cadascú té les seves prioritats i l'activisme pro-PL se subordina a d'altres coses (cadascú les seves). Que és molt legítim, és clar, però no ens podem queixar de que les coses no surtin si no lluitem per elles i si els tres o quatre que hi van a trompades ho fan sense ordre ni concert, sense coordinació, sense planificació i sense recolzament.

La solució es molt complicada, però el diagnòstic és així de senzill i no cal donar-hi més voltes.

Salutacions.

--
Xavier Cuchí Burgos
[email protected]
[email protected]
http://www.elincordio.com
Google Talk: cuchibeltran
Registre usuari Linux # 413574
-------------------------------
_______________________________________________
Admpub mailing list
[email protected]
http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/admpub

Respondre per correu electrònic a