Cr�nica molt interessant de la "I Jornada anual sobre la Societat del la Informaci�" organitzada pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
Cont� una encertada reflexi� sobre el programari lliure i l'estat de la societat de la informaci� a Catalunya.
Frase memorable: "...el c�mul de desprop�sits que s'han com�s durant els �ltims anys a Catalunya pel que fa a la Societat de la Informaci�".
�scar del Pozo
Softcatal�
Clar-obscurs de la Societat de la Informaci� a Catalunya
Si perdem el tren de la Societat de la Informaci�, i sembla que no tardar� gaire a sortir, es pedr� el tren del progr�s, perqu� la seva principal virtut econ�mica �s l'augment de la productivitat en tots els �mbits. Aquesta podria ser una de les conclusions de la "I Jornada anual sobre la Societat del la Informaci�", organitzada pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
El seminari va aconseguir el prop�sit que anunciava el subt�tol: "M�ltiples visions de la Societat de la Informaci� a Catalunya", �s a dir, de reflexionar sobre els diferents parers i el paper jugat per part dels diversos actors, p�blics i privats, en el present i futur de Catalunya en aquest anomenat per alguns "sector". La conclusi� final despr�s d'haver escoltat les diferents taules rodones �s que el panorama ha entrat en la fase d'entonar el mea culpa col�lectiu, sobretot per part de les administracions, en un esfor� de sinceritat que fa pensar en la possibilitat d'una reacci� a temps. I aix� es va anar fent pal�s a mesura que avan�ava la jornada. En les dues �ltimes taules rodones del mat� �s on va apar�ixer el bo i millor del reguitzell de projectes, tant p�blics com privats m�s exitosos. Per un costat, i en la taula representada pels actors privats, el vicepresident de la patronal Cecot, Antoni Abad, , va presentar la seva pol�tica que va definir com l'intent de transmetre als seus associats que "les noves tecnologies s�n una eina estrat�gica". Predicant amb l'exemple, ells mateixos han creat una plataforma d'informaci� interna i externa que els ha possibilitat augmentar exponencialment la productivitat, que �s precisament l'indicador clau a l'hora de jutjar si les coses s'estan fent b� en la Societat de la Informaci�.
La jornada continuava amb la intervenci� dels actors p�blics, on es va comen�ar a intuir el reflex del verdader problema en el desenvolupament de la Societat de la Informaci� a Catalunya: la manca d'una estrat�gia global i l'abs�ncia d'entesa entre administracions. Malgrat l'exemplar experi�ncia d'"e-government" de Barcelona, plasmada en el portal bcn.es, els ponents, la directora de Serveis de Comunicaci� de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Continente; la Diputaci� de Barcelona representada per Anna Mir�; i, el secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, Antoni Vives, van posar de relleu el frac�s de l'experi�ncia de la Administraci� Oberta de Catalunya (AOC). L' AOC es un projecte de finestreta �nica virtual per al ciutad� on havien de ser-hi totes les administracions catalanes i que es potencia mitjan�ant un consorci constitu�t per la Generalitat (60%) i el consorci de municipis Localret (40%). En paraules d'Anna Mir�, l'AOC s'ha convertit en un projecte "lent, poc aglutinador i mal gestionat" i on, segons la representant de la Diputaci�, "s'han conf�s les prioritats" i s'ha comen�at la casa per la fa�ana: el portal CAT365. "Si les coses no funcionen a l'obrador, el pa no es pot servir al mostrador", va assegurar Anna Mir�. La presidenta de la Comissi� sobre la Societat de la Informaci� del Parlament de Catalunya i diputada del PSC, Teresa Serra, i el president de Localret, Jordi Valls, van acabar d'escenificar molt lloablement i amb l'esper� del periodista Manuel Campo Vidal, que feia de moderador, el c�mul de desprop�sits que s'han com�s durant els �ltims anys a Catalunya pel que fa a la Societat de la Informaci�. Des del frac�s del desplegament del cable per la par�lisi durant tres anys del "segon operador" (Menta) per conflictes en el si del consell d'administraci� causats per la intenci� de la Generalitat de contentar totes les parts, fins a la inadequaci� normativa existent, passant, segons Valls, per "la situaci� de transici� pol�tica paralitzant" en qu� estem immersos. Donat aquest panorama, ll�stima que finalment no estigu�s present en aquesta taula, com estava anunciat, el secretari de la Societat de la Informaci� de la Generalitat de Catalunya, Jordi Alviny�.
Malgrat tot, en l'assumpte del cable es va veure una llum al final del t�nel. Jordi Valls va explicar un projecte ja presentat als ajuntaments que pret�n aprofitar la fibra �ptica desplegada per les empreses de serveis com Renfe, Endesa o Gas Natural, com la xarxa realment alternativa per a Catalunya. El problema �s que encara s'estigui parlant de connectivitat, que regions com Extremadura estiguin apostant pel programari lliure en els seus sistemes i apareguin en la portada del "Washington Post" com "els �nics que planten cara a Microsoft", i que aqu� Catalunya CiU i PP hagin refusat una proposta al Parlament en aquest sentit. I aquest retard, junt amb una pol�tica educativa inadequada, �s la clau de volta de la manca de progr�s en la productivitat, objectiu principal del desenvolupament de la Societat de la Informaci� i la recepte del progr�s econ�mic sostingut sense atur ni inflaci�.
Oriol Lloret
