Associaci� d'Ensenyants d'Inform�tica de Catalunya (AEIC)
P.D: Podeu consultar un mapa de com arribar-hi a: http://www.aeic.es/arxius/arribar.htm
La sessi� d'avui de l'AEIC ha estat for�a interessant, en especial la confer�ncia del projecte Linex d'en - Miguel �ngel Segovia. Al final erem prop de 100 persones, pr�cticament tots del sector d'ensenyament.
Tamb� ha estat for�a interessant veure el doble CD-ROM sota el t�tol 'programari lliure en catal�' que l'IES Miquel Biada de Matar� ha editat m�s de 1300 c�pies. Els CD-ROM cont� una Knoppix personalitzada en catal� i les versions en catal� de l'OpenOffice, Abiword, Mozilla i altre programari lliure per a Windows.
Ha estat una pena que el Departament d'Ensenyament no volgu�s participar en l'event.
Us incloc una transcripci� de la meva xerrada. Salut. Jordi,
;-------------------------------------------------------------------------
Xerrada la AEIC - Associaci� d'Ensenyants d'Inform�tica de Catalunya, 29/11/2003, Jordi Mas
Molts de vosaltres ja coneixeu el programari lliure, de fet en l'escola d'estiu de l'AEIC d'enguany ja vau fer els primers cursos d'Open Office, el GIMP, i altres eines lliures en catal�.
Pels que encara no esteu familiaritzats, us dir� que si durant el dia d'avui heu estat utilitzant Internet segurament ja sou usuaris i usu�ries de programari lliure. La majoria de la infraestructura d'Internet est� basada en programari lliure i protocols oberts. M�s del 60% de servidors web utilitzen Apache, un gran nombre de servidors usen SendMail per gestionar l'enviament de correu electr�nic, i pr�cticament la totalitat dels servidors de noms (DNS) essencials en el funcionament de la Xarxa, usen el programa BIND o derivats del seu codi font. �s indiscutible la import�ncia que ha tingut el programari lliure en l'extensi� i desenvolupament d'Internet des dels seus inicis.
Avui en dia tot �s programari al voltant nostre. Els tel�fons m�bils, dispositius personals, ordinadors, dispositius de navegaci�, etc. La ind�stria del programari s'ha convertit en una ind�stria de primer ordre i necess�ria per a tots els sectors industrials.
El programari lliure presenta molts avantatges sobre el propietari, per� una important �s que podem veure el seu codi i modificar-lo. Aquest principi �s el mateix sobre el qual la ci�ncia ha innovat tradicionalment, compartint els resultats dels seus estudis i creant una base de coneixement com�. Les empreses de programari propietari que no permeten l'�s del seu codi font van contra la innovaci�, ja que no comparteixen el seu coneixement. En el programari lliure, el codi font �s patrimoni de la humanitat i es contribueix a l'avan� de tot el sector inform�tic.
Microsoft actualment domina el 90% dels PC s�n el seu sistema operatiu i el paquet ofim�tic Microsoft Office, en una situaci� de asfixiant de monopoli que li ha valgut m�ltiples judicis a EUA i Europa. Microsoft amb el sistema Windows ha establert un impost encobert per a treballar amb les noves tecnologies. Una llic�ncia per a cada PC, un impost per a cada PC. Avui en dia paguem m�s diners en llic�ncies de programari a EUA que tots els impostos que genera la ind�stria del programari en aquest pa�s.
De la mateixa manera que tenim carreteres que ens permeten anar d'un punt a un altre i que formen part d'una infraestructura p�blica b�sica gratu�ta, el sistema operatiu �s un element tan necessari que deu ser un b� en un b� p�blic, i com a tal aquesta ha d'estar fora de la l�gica de mercat. En aquest sentit Linux representa una oportunitat per als governs per a establir aquest b� p�blic, com ja el estan fent pa�sos asi�tics (anunci de sistema operatiu basat en Linux), Xina (RedFlag), o Extremadura amb Linex. El sistema operatiu ha de ser un b� p�blic i gratu�t.
El sector de l'ensenyament �s un dels pilars de qualsevol societat. Fa poc llegia que el grau d'avan� de una societat �s pot mesurar pel sou dels seus professors, ja que reflexa en bona part com aquests estan valorats per l'administraci� i la societat. A Catalunya, a m�s el col�lectiu de professors i professores ha tingut un paper molt destacat en la preservaci� de la cultura i llengua catalana, i en concret la tasca de col�lectius com la Rosa Sensat s�n impagables. Avui en dia, un dels pocs �mbits on es pot treballar amb normalitat amb llengua catalana �s precisament l'ensenyament i precisament de les poques coses que queden per normalitzar �s l'�s de programari en catal� en les aules, on malauradament, la nostra llengua t� una pres�ncia minsa.
�s important destacar l'impacte que podria tenir l'�s i extensi� del programari lliure en catal� a al sector de l'ensenyament. No nom�s per la possibilitat de treballar amb programari d'alta qualitat lliurement sense les barreres tradicionals del programari propietari, sin� perqu� a m�s ho podem fer completament en la nostra llengua.
En aquest sentit, sense cap dubte, podem aprendre molt de l'experi�ncia de Linex, que �s de les m�s importants a nivell mundial en l'�s de programari lliure en l'ensenyament. Com podeu imaginar, una decisi� d'aquest tipus est� en mans de Departamnt d'Ensenyament. M�s enll� de les q�estions de llibertat que ens ofereix el programari lliure, haur�em de comen�ar a preguntar-nos que costen les llic�ncies de programari dels centres d'ensenyament i quants cal�s de l'erari p�blic ens podr�em estalviar.
Mentre quelcom semblant a Linex arriba a Catalunya, penso que �s important que vosaltres que molts sous ja usuaris d'Open Office, Mozilla, FreeBSD, Linux i altre programari lliure comenceu a parlar amb el Departament d'Ensenyament perqu� donin formaci� i suport de programari lliure en catal� i fomentin la seva difusi� en els centres d'ensenyament.
Per �ltim, fer una refer�ncia a l'exist�ncia d'una distribuci� de GNU/Linux (Freeduc) basada en Knoppix i espec�ficament destinada a l'ensenyament i tamb� l'iniciativa de l'IES Miquel Biada de Matar�, que sota el nom Badix han creat una personalitzaci� del sistema GNU/Linux.
Contribucions: Oriol Ferran i Francesc Dorca.
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
