Holes a tots i totes!
Us escric des del Grup Pol�tic Municipal d'EUPV-L'Entesa de l'Ajuntament de Sant
Joan d'Alacant, on tenim previst presentar en el termini de dues setmanes un
informe pr�piament el�laborat sota el t�tol "Informe sobre l'�s i adquisici� del
programari inform�tic a l'Administraci� P�blica Auton�mica i Municipal del Pa�s
Valenci�", als restants Grups Pol�tics Municipals (en avant GPM) del nostre
Ajuntament.
L'esmentat informe fou elaborat per mi mateix, com a membre de la Comisi� de
Treball del nostre GPM. He de recon�ixer que el document de "Programari lliure
en el sector p�blic" de Jordi Mas i Hern�ndez, ens ha estat de molt�ssima
utilitat i pr�cticament s'ha convertit en un document base (ens dones el perm�s,
no? ;) ).
Al nostre programa electoral municipal de les darreres eleccions ens vam
comprometre implantar el programari lliure des de l'Ajuntament en el cas qu�
tingu�rem responsabilitats de govern. Per� quan ens vam vore en disposici� de
complir amb el nostre comprom�s, una vegada redactada una primera moci�, ens vam
n'adonar qu� tots els regidors tenien un desconeixement absolut del tema, i vam
decidir dividir l'esborrany inicial de la moci� (que result� massa extensa) en
dos, derivant-se'n una part en un informe did�ctic, i el resultat �s el document
que vos hi afegisc.
Buscarem el consens per a la Moci� i que s'aprove per unanimitat o, almenys, una
ampla majoria, ja que considerem que no es tracta d'una q�esti� partidista
(encara que s� amb un fort component ideol�gic), sin� una q�esti� d'Estat. A m�s
a m�s, una vegada que l'informe s'aprove juntament amb la moci�, tenim la
intenci� de distribuir-lo a nivell auton�mic als Ajuntaments on EUPV-L'Entesa
disposa de representaci� institucional, aix� com de fer-lo servir com document
base per a elevar una Proposici� de Llei a les Corts Valencianes per part del GP
hom�nim sobre programari lliure.
Ens agradaria poder compartir amb vost�s el nostre comprom�s amb el programari
lliure, tamb� desitjariem, si �s possible, que es puga rebre qualsevol
sugger�ncia, cr�tica, o correcci� de l'informe que hem elaborat, per mot petita
o molt extensa que sia, o plantejar altres enfocaments o filosofies, etc. Per
descomptat que afegirem a la secci� de "Sobre aquest Informe" el reconeixement
de totes les persones que hi hagen fet aportacions.
Saluts!!
Montxo Vicente i Sempere.
--
Grup Pol�tic Municipal EUPV-Entesa,
Ajuntament de Sant Joan d'Alacant.
Pla�a de l'Ajuntament 1,
03550 Sant Joan de Alacant,
L'Alacant�, Pa�s Valenci�.
Tel 965653245.
Fax 965940888.
E-mail [EMAIL PROTECTED]
================================================================================
=== INFORME SOBRE L'�S I ADQUISICI� DEL PROGRAMARI INFORM�TIC A ===
=== ===
=== L'ADMINISTRACI� P�BLICA AUTON�MICA I MUNICIPAL DEL PA�S VALENCI�. ===
================================================================================
=== Per: GPM EUPV-L'Entesa de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant.[1] ===
================================================================================
�NDEX DE CONTINGUTS:
====================
1. Introducci�.
2. El codi font d�un logical.
3. Llic�ncies d��s i garanties.
4. Tecnologia oberta i transparent.
5. Aspectes socials del programari.
6. Personalitzaci� i llengua pr�pia.
7. Desenvolupament local econ�mic i tecnol�gic.
8. Dades personals, privacitat i seguretat.
9. Situaci� pol�tica al voltant del programari lliure.
10. Conclusions.
11. Sobre aquest informe.
1. INTRODUCCI�:
===============
Les administracions p�bliques, b� en el seu funcionament intern com en la seua
relaci� amb els ciutadans i les ciutadanes, a hores d�ara ja no es pot entendre
sense els processos inform�tics que existeixen en la gesti� i processament de
dades, i cada vegada �s fa m�s palesa la possibilitat i la creixent tend�ncia de
prestar atenci� al ciutad� envers els nous sistemes que ens ofereixen les noves
tecnologies. Per altra banda, el desenvolupament de la societat ja �s
estretament subjectada amb la inform�tica, b� en el terreny cient�fic i
formatiu, com en el terreny econ�mic i l�dic.
2. EL CODI FONT D�UN LOGICAL:
=============================
Qualsevol aplicaci� inform�tica est� formada per l�elaboraci� textual del
programador d�un conjunt d�instruccions (codi font) i que, convenientment
processat, genera el programa que l�ordinador pot executar (binari executable).
Sense acc�s al codi font no �s possible fer cap canvi en el programa ni veure
com ha estat dissenyat, nom�s es pot executar.
Les �ltimes d�cades, algunes empreses de programari, les m�s importants, amb
l�objectiu d�impedir el desenvolupament d�aplicacions similars, han amagat el
seu codi font, o han utilitzat mecanismes de protecci� de la propietat
intel�lectual com ara els seus drets d�autor o les patents de programari. A
aquest tipus de programari se l�anomena programari propietari, en contraposici�
al programari lliure, on els mecanismes de propietat intel�lectual s�utilitzen
per garantir els drets que hom tenen sobre els logicals i no per impedir-ne la
compet�ncia o limitar-ne l��s.
Aix�, el programari lliure garanteix l�acc�s al codi font del programa, hom
permet la distribuci� de l�aplicaci� lliurement, utilitzar-la per a qualsevol
prop�sit, i fer-hi modificacions per a adaptar-lo a qualsevol necessitat.
Aquestes caracter�stiques fa del programari lliure una opci� tecnol�gica amb una
vessant especialment social i �tica, perqu� no permet a tercers apropiar-se�n de
la versi� modificada i, d�aquesta manera, se�n garanteix que el codi font
continuar� sent de patrimoni p�blic.
3. LLIC�NCIES D��S I GARANTIES:
===============================
En la ind�stria del programari, quan un usuari adquireix programari pr�viament
ha d�acceptar una s�rie de condicions, recollides en una llic�ncia d��s, que
determina en quines condicions l�usuari pot utilitzar-lo i quines obligacions hi
adquireix pel seu �s. Gaireb� en totes les llic�ncies d��s dels seus productes,
els desenvolupadors declinen qualsevol responsabilitat, i no inclouen cap mena
de garantia, en un cas d�un mal funcionament dels seus logicals.
En el cas del programari lliure, la seua llic�ncia m�s important, coneguda com
General Public License (GPL)[*2], almenys compensa aquesta manca de garanties
amb una llibertat d��s del producte fonamentades en les �quatre llibertats�:
llibertat d�acc�s al codi font del logical (1), de c�pia en m�s d�un ordinador
(2), de modificaci� del seu codi font (3), i de distribuci� de les
modificacions, si porten llic�ncia GPL (4). A m�s a m�s, no existeix
responsabilitat particular sobre el logical perqu� el model de desenvolupament
del programari lliure implica una responsabilitat col�lectiva i comuna que
garanteix la qualitat del producte, ja que s�escriu de manera p�blica i
cooperativa per programadors a trav�s d�Internet, moltes vegades voluntaris[*3].
Per l�altra banda, en el m�n del programari propietari, en la immensa gran
majoria de llic�ncies[*4] d��s dels seus logicals no permet, entre d�altres
nombroses prohibicions, ni modificar-lo, ni distribuir-lo, ni usar-lo en m�s
d�un ordinador, ni traduir-lo a altres lleng�es. I, per contra, l�acceptaci� del
client d�aquesta gran restricci� d�usos no comporta cap mena de comprom�s per
part de l�empresa en el bon funcionament dels seus productes, com seria
d�esperar, sin� que hi porten cl�usules espec�fiques en qu� es declina qualsevol
responsabilitat causada per un mal funcionament i no donen cap garantia del
logical, i limiten el cost de qualsevol possible indemnitzaci�.
4. TECNOLOGIA OBERTA I TRANSPARENT:
===================================
Aix�, el model del programari lliure d�na molt d�avantatge i dinamisme en la
trobada de errors del programa, i la seua conseq�ent resoluci� amb m�s efic�cia,
moltes vegades en q�esti� de poques hores. Mentre que en el m�n del programari
propietari no existeix l�escrutini p�blic, i nom�s el fabricant pot solucionar
els problemes que puguen sorgir, i aix� dependr� exclusivament de la capacitat i
disponibilitat del seu departament de desenvolupament. Per tant,
l�accessibilitat i la transpar�ncia del codi font sempre comporta una major
garantia d�efici�ncia i seguretat per al logical.
De la mateixa manera que en el programari lliure els logicals s�n de codi font
obert, els seus fitxers de dades i documents (textos, imatges, sons, etc.) tamb�
s�n de format lliure (de format est�ndard o de format no est�ndard per� obert),
per a garantir la llibertat dels usuaris per intercanviar i/o recuperar la
informaci� independentment de l�aplicaci� que utilitzen. Per l�altra banda, el
programari propietari sempre ha estat trencant cont�nuament els est�ndards
perqu� tracten de monopolitzar el mercat. Si per exemple, utilitzem Microsoft
Power Point per a un fitxer de presentaci� de diapositives nom�s tenen garantit
l�acc�s amb totes les particularitats del document els usuaris d�aquest
programa.
Davant la utilitzaci� general hui en dia de la inform�tica en tots els �mbits de
l�Administraci� P�blica �s necessari assegurar-se d�emmagatzemar-ho en formats
est�ndards p�blics, i no en pretesos est�ndards de facte, ja que aquestos poden
ser canviats en qualsevol moment pel seu creador. Les �ltimes llic�ncies noves
del programari propietari impedeixen expressament l�estudi de formats i
protocols per a qualsevol finalitat.
Per� aquesta restricci� en l�acc�s de la informaci� a un determinat format
representa una discriminaci� contra els usuaris d�altres plataformes
tecnol�giques, i la legislaci� espanyola ho permet per a finalitats docents i
d�interoperabilitat. Les administracions p�bliques han de vetllar per no
discriminar cap plataforma tecnol�gica de l�usuari i no afavorir cap fabricant
especialment, tal com ho ha regulat el Consell Superior d�Inform�tica, envers un
Reial Decret[*5] amb l�objectiu d�assegurar el compliment dels est�ndards
inform�tics.
5. ASPECTES SOCIALS DEL PROGRAMARI:
===================================
El programari lliure tamb� ha introdu�t un model de negoci molt m�s just per a
l�usuari, que el de propietari, ja que introdueix un nou concepte on el codi
font passa a ser un b� com� i, a m�s, necessari per fer-ne un negoci. Les
empreses poden usar programari lliure ja existent, escriure el seu propi o
participar en el proc�s de desenvolupament, per� les fonts d�ingressos es troben
en el valor afegit que es donen al producte, especialment el suport t�cnic, la
formaci�, i la personalitzaci� dels logicals.
D�aquesta manera es preval el coneixement, ja que els usuaris m�s experts poden
prescindir dels serveis, els m�s ne�fits o amb necessitats de personalitzaci�
del programari poden contractar els serveis necessaris. De fet, el programari
propietari ha demostrat ser poc sensible amb les economies menys afavorides, per
a les quals el preu de llic�ncia es fa inassolible; amb els seus propis usuaris,
que moltes vegades han sofert preus desorbitats o han hagut de pagar pegats que
solucionen problemes del mateix producte que han comprat; o amb les lleng�es
minorit�ries, que l�han arraconat amb l�argument de que no �s�n rendibles�.
El preus generalment desorbitats que estableix el programari propietari per als
seus productes condueixen al foment de la c�pia il�legal (pirateria) en les
regions econ�micament m�s desfavorides, i no tan desfavorides, on els ciutadans
no renuncien sumar-se a les noves tecnologies per� veuen que els seus recursos
econ�mics els fan gaireb� impossible adquirir una c�pia legal[*6]. De fet, en
l�any 2002 entre el 70% i el 95% del programari propietari dels pa�sos en vies
de desenvolupament tenen un origen il�legal, i en el cas d�Espanya l��ndex �s
del 47%, resultant ser el segon m�s alt de la UE (35%), i per damunt de la
mitjana mundial (39%)[*7].
Per aix�, quan els seus respectius governs han de planificar la societat de la
informaci� i l�apropament de les noves tecnologies als ciutadans, no nom�s cal
pensar en els costos de les infrastructures de comunicaci� i maquinari sin�
tamb� en els costos de programari. Si el preu d�un programari propietari molt
b�sic per a un ordinador personal costa 683�8 per ordinador i la mitjana mundial
aix� suposaria quasi 3 mesos del sou sencer d'una persona[*9], resulta que el
programari lliure �s probablement l��nica opci� que es t� per a evitar la c�pia
il�legal o, d�altra manera, una fractura tecnol�gica i digital de la societat.
No �s d'extranyar, aleshores, que comencen a proliferar nombrosos informes
institucionals que advoquen per l'�s del programari lliure com una opci�
universal per al desenvolupament de la Societat de la Informaci� i el
Coneixement de qualsevol comunitat. Aix� ja ho han fet diversos informes de la
UNESCO i PNUD[*10], de la UNCTAD[*11], o l'informe del Pla Nacional
d'Investigaci� Cient�fica, Desenvolupament i Innovaci� Tecnol�gica (2004-2007)
on es posa especial esment en promocionar el programari lliure en el Programa
Nacional de Tecnologies de Serveis de la Societat de la Informaci�[*12].
6. PERSONALITZACI� I LLENGUA PR�PIA:
====================================
A m�s, el programari propietari habitualment es ven en forma de paquet
est�ndard, que moltes vegades no s�adapta a les necessitats espec�fiques de les
administracions, mentre que el programari lliure permet personalitzar els
logicals, gr�cies a la disposici� del codi font, tot el que siga necessari fins
que cobrisquen exactament les nostres necessitats. La personalitzaci� �s una
�rea molt important on el programari lliure pot respondre molt m�s b� que el
programari propietari a uns costos molt m�s raonables.
Una de les personalitzacions m�s importants del programari �s la personalitzaci�
ling��stica i, actualment, les lleng�es minorit�ries com la nostra han tingut
poques possibilitats de desenvolupar-se en el m�n del programari propietari, i
quan se�n fa, el pressupost resulta injustificadament desorbitat[*13], com �s el
cas del catal� o de l��uscar, amb les traduccions de sistemes operatius i
paquets d�ofim�tica de Microsoft. Per contra, en el m�n del programari lliure
les lleng�es minorit�ries gaudeixen d�una bona salut, i una bona mostra �s que
els principals projectes lliures, com ara Open Office, KDE, Mozilla, o
GNOME[*14], tenen nombroses traduccions, aix� com moltes altres aplicacions.
7. DESENVOLUPAMENT LOCAL ECON�MIC I TECNOL�GIC:
===============================================
Actualment, en l��mbit de l�administraci� p�blica, una part important de la
inversi� en programari es fa en llic�ncies de sistemes operatius, servidors, i
paquets d�ofim�tica, que s�n produ�ts en la seua totalitat a l�estranger i que
nom�s tenen repercussi� econ�mica al Pa�s en els marges de distribuci�.
Lamentablement, hi ha poca ind�stria pr�pia del programari est�ndard al nostre
pa�s, i fonamentalment es basa a distribuir i donar suport i formaci� a
productes fora de les nostres fronteres.
A m�s a m�s, un dels grans problemes en la ind�stria del programari �s la
depend�ncia que es crea entre el fabricant i el client, accentuant-se de manera
especialment greu quan el fabricant no lliura el codi font. Nom�s el
desenvolupador de l�aplicaci� pot donar tots els serveis, per� sovint els
prove�dors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un
producte per un canvi dr�stic de les condicions del mercat, o simplement perqu�
consideren que ja no podran rendibilitzar la inversi�.
Per tant, la millor manera de generar a la societat valor i coneixement, de
cr�ixer tecnol�gicament, i de fer-se independent en aquest sentit, �s amb
l�acc�s profund dels sistemes inform�tics, la possibilitat de millorar-los, i
utilitzar-los sense impediment. Aix� assegura la disponibilitat local
d�enginyers m�s qualificats i, per tant, una major probabilitat de qu� els
problemes es resolguen m�s r�pidament. Aix� tamb� s�aconsegueix independ�ncia
del prove�dor, i qualsevol empresa o professional, amb els coneixements
adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a una aplicaci�,
fins que el client decidisca que �s el moment adequat de migrar a un nou sistema
inform�tic.
A m�s a m�s, com que en el programari lliure no hi ha cost de llic�ncia a causa
del dret a c�pia i, al disposar del codi font de l�aplicaci�, �s possible
desenvolupar internament les modificacions necess�ries, o fomentar l�economia
local amb projectes tecnol�gics, en voltes d�encarregar-les a empreses d�altres
pa�sos que treballen amb sistemes operatius propietaris. D�aquesta manera, es
contribueix a la formaci� de professionals en noves tecnologies i al
desenvolupament local sota els propis plans estrat�gics.
Tamb�, cal destacar que totes les millores que es facen no tenen restriccions i
es poden compartir amb qualsevol altra administraci�, empresa, instituci� o
organisme que les necessite. En el programari propietari aquestes millores no es
poden fer o queden en mans de l�empresa creadora, que normalment es reserva els
drets d��s i de propietat intel�lectual i estableix en quines condicions les
comercialitzar�.
8. DADES PERSONALS, PRIVACITAT I SEGURETAT:
===========================================
Malgrat que a Espanya hi ha la Llei Org�nica de Regulaci� del Tractament
Automatitzat de les Dades de Car�cter Personal (LORTAD) que regula la protecci�
de dades de les persones individuals[*15], hi ha aspectes que no estan regulats
per la llei que han de preocupar a les Administracions P�bliques.
Per comen�ar, el fet de que la manipulaci� de dades de sensible confidencialitat
de l�Administraci�, o que puguen comprometre aspectes de la seguretat nacional,
es realitze amb eines del programari propietari, dels quals es desconeix
realment el seu funcionament intern, i que a m�s pertanyen a entitats privades
dels quals la majoria, a m�s a m�s, s�n ubicades en altres pa�sos, �s, sens
dubte, una irresponsabilitat que hauria de ser corregida d�immediat.
De fet, no es tracta d�una q�esti� pol�tica, sin� d�una q�esti� d�Estat, perqu�
degut a les restriccions de les llic�ncies propiet�ries mai podrem saber si els
programadors originals van introduir a t�tol personal, o per enc�rrec de
l�empresa, funcions fraudulentes en l�aplicaci� que posen en perill la seguretat
del sistema o la privacitat de les dades. Ja hi ha hagut const�ncia de que
alguns fabricants de programari propietari han col�laborat amb ag�ncies
governamentals per incloure accessos secrets[*16] al programari per a poder
accedir-hi.
L��nica soluci� passaria perqu� els sistemes d�emmagatzematge i la recuperaci�
de la informaci�, amb el programari lliure, siguen p�blics i que qualsevol
programador puga veure i entendre com s�emmagatzemen les dades en un determinat
format o sistema, i aix� fa que hom garantisca la durabilitat de la informaci� i
la seua posterior migraci� en un altre sistema inform�tic, quan calgue.
En el cas de la seguretat i privacitat de les dades, l�escrutini p�blic d�un
codi font obert dificulta la introducci� de codi malici�s, espia, o de control
remot, per la seua banda, el client pot afegir lliurement encriptaci� addicional
a l�aplicaci� que use per a protegir les seues dades. No �s d�estranyar, doncs,
que pand�mies com el virus �Melisa� o �I love you� no siguen possibles el
sistema obert de GNU/Linux. En resum, amb nom�s el fet de poder comprovar que
l�eina fa nom�s all� que diu fer �s una caracter�stica determinant quan parlem
de seguretat.
9. SITUACI� POL�TICA AL VOLTANT DEL PROGRAMARI LLIURE:
======================================================
Degut dels seus m�ltiples avantatges, nombroses autoritats governamentals i
pol�tiques de tot arreu el m�n com Alemanya[*17], Fran�a[*18], Xina[*19], Per�,
Brasil[*20], Finl�ndia[*21], Argentina[*22], o M�xic, han apostat sense cap mena
de dubtes per implantar-lo i promoure�l des de les Administracions P�bliques.
Fins i tot la Uni� Europea[*23] est� donant suport activament el desenvolupament
de codi obert finan�ant projectes europeus d�inter�s. Al nivell estatal tenim
l�exemple paradigm�tic d�Extremadura[*24] que, gr�cies al desplegament de la
Xarxa Tecnol�gica Educativa i el Pla d�Alfabetitzaci� Tecnol�gica, la Junta
d�Extremadura calcula que ha tingut un estalvi directe de 48.000� per cada
unitat docent, que est� formada per 22 ordinadors[*25]. Un cost gens
menyspreable, si tenim en compte que el programari s�ha instal�lat en m�s de
60.000 ordinadors en comptes del corresponent programari propietari.
L��xit indiscutible aconseguit per aquest Pla pioner d�Extremadura en els
aspectes socials, t�cnics, i econ�mics ha encoratjat a les administracions
p�bliques d�altres Comunitats Aut�nomes a prendre mesures en aquest cam�, com es
detallar� a continuaci�:
- Andalusia: en l�abril del present any, la Junta d�Andalusia que ha signat
un acord amb la Junta d�Extremadura, no sols per a implantar la distribuci�
extremenya del sistema operatiu GNU-Linux, �LinEx�, a la Junta d�Andalusia,
sin� que tamb� estableix un protocol per a compartir i difondre el
coneixement[*26];
- Castella la Manxa: la Junta de Castella La Manxa, de fer servir aquest
mateix sistema operatiu en el seu Servei de Sanitat (SESCAM), on l�han
implantat a 189 centres de salut, i 1085 consultoris locals, amb 1500 metges
usuaris, conclou que si b� en un primer moment la q�esti� de l�estalvi era
atractiva (previst en un mili� d�euros), la q�esti� t�cnica finalment n�ha
esdevinguda en la part m�s interessant i determinant[*27];
- Pa�s Valenci�: tenim la iniciativa duta a terme per la Generalitat
Valenciana[*28], on el Conseller d�Educaci� i Cultura, N�Esteban Gonz�lez
Pons, ha anunciat la implantaci� del programari lliure a les escoles
p�bliques, a l�administraci� auton�mica, i de considerar programari
lliure desenvolupat al Pa�s Valenci� com a patrimoni cultural p�blic
dels ciutadans valencians en la futura reforma de la Llei Auton�mica del
Patrimoni Cultural.
Al nivell municipal tamb� hi ha hagut un gran nombre de mocions i iniciatives a
favor del programari lliure, tenint com a pioneres Sant Bartomeu del Grau[*29] a
Catalunya, i les localitats asturianes de Nava[*30] i Villaviciosa[*31]. Segons
el �Libro Blanco del Software Libre en Espa�a�[*32], 13 ajuntaments de l�Estat
ja utilitzen programari lliure amb normalitat, entre els quals destaca
l�Ajuntament de Benicarl�, del qual �rea d�Inform�tica fa servir programari
lliure des de l�any 1998. En el mes de setembre d�enguany, per unanimitat de
tots els seus grups pol�tics (Bloc, PSPV, i PP) han acordat adoptar com a
plataforma de programari lliure com� per a treballs d'ofim�tica la combinaci�
GNU/Linux, OpenOffice i Mozilla per a totes les seccions administratives, la
qual cosa significar� un estalvi en concepte d'adquisici� i actualitzaci� de
llic�ncies per a una durada estimada de 6 anys ser� superior als 80.000� [*33].
10. CONCLUSIONS:
================
La Inform�tica �s, probablement, l�eina m�s poderosa que la Humanitat ha tingut
mai en la seua hist�ria, i en aquest moment interv� de forma directa o indirecta
en pr�cticament totes les activitats humanes. Deixar que aquesta eina siga
controlada i restringida per agents nom�s interessats en el seu propi lucre
suposa un perjudici per a la nostra societat. L�Administraci� P�blica no ha
d�acceptar ni les condicions i les dificultats legals i econ�miques que imposa
la ind�stria del programari propietari, quan no s�n les seues seductores
rebaixes i �subvencions�[*34], perqu� nom�s busquen l�impediment del normal
desenvolupament de la Societat de la Informaci� i el Coneixement lliure.
El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al
desenvolupament de la societat de la informaci� gr�cies a la llibertat i el
control que hi proporciona per a fer modificacions, distribuir-les i
desvincular-se de prove�dors amb tend�ncia natural cap el monopoli i contra la
competivitat tecnol�gica i econ�mica locals. Exemples d�administracions
p�bliques que comencen a combinar programari propietari amb lliure o
exclusivament aquest �ltim, seran cada vegada m�s freq�ents, i els representants
pol�tics als Ajuntaments no han d�endarrerir m�s temps per plantejar-se de quina
manera volen sumar-se a la Societat de la Informaci� i el Coneixement lliure.
11. SOBRE AQUEST INFORME:
=========================Aquest informe s�ha elaborat
a partir del contingut dels seg�ents documents:
1. �Programari lliure en el sector p�blic� de Jordi Mas i Hern�ndez
([EMAIL PROTECTED]) [http://www.softcatala.org/articles/article28.htm].
2. �Libro blanco del software libre en Espa�a 2003�, de A. Abell�, J.
S�nchez, R. Santos, y M.A. Segovia.
3. Extracte del document �Moci�n sobre Software Libre�, de Izquierda
Asturiana [http://www.ias.as/sll.htm].
[1] Aquest document �s � 2003 Montxo Vicente i Sempere ([EMAIL PROTECTED]), i es
permet la seua distribuci� d�acord amb la llic�ncia GFDL versi� 1.2 o superior,
el qual text complet de la llic�ncia GFDL pot obtenir-se en el seg�ent enlla�:
http://www.gnu.org/licenses/fdl.html, i sempre que s�inclogue l�apartat de
�Sobre aquest informe�.
Refer�ncies:
============
[2] http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html
[3] Vegeu per exemple l�assaig The Cathedral and the Bazaar:
http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar.
[4] Vegeu per exemple la llic�ncia de Microsoft Internet Explorer.
[5] http://www.cde.ua.es/boe/frame.htm?boe20030613_22890.gif
[6] Per exemple, un ciutad� de Vietnam, on hi ha una renda per c�pita de 2.100$
a l�any, hauria de dedicar el seu sou sencer durant sis mesos per a poder
adquirir legalment Windows XP i Microsoft Office.
[7] 8th Annual Software Piracy Study (2002), de IPR Corp. per a la Business
Software Alliance (http://www.bsa.org).
[8] Cost d�un Windows XP i Microsoft Office XP depenent si la versi� �s
professional.
[9] �Licenses fees and GDP per capita: The case for open source in developing
countries�, per Rishab Aiyer Gosh.
http://firstmonday.org/issues/issue8_12/ghosh/
[10] �UNDP/UNESCO Free and Open Source Software Consultation (24-25 November
2003)�: http://www.apesol.org.pe/noticias/gen.php3/2003/11/25/110,0,1,10,0.php3.
[11] �E-Commerce and Development Report 2003�, al cap�tol IV de �Free and Open
Source Software: Implications for ICT Policy and Development�, de la Confer�ncia
de les Nacions Unides sobre el Comer� i el Desenvolupament:
http://www.unctad.org/Templates/webflyer.asp?docid=4228&intItemID=1634
[12] �Plan Nacional de I+D+I (2004-2007)� del Ministeri de Ci�ncia i Tecnologia
al ��rea tem�tica de Tecnolog�as de la Sociedad de la Informaci�n�:
http://www.plannacional.info/doc/areas.pdf
[13] La traducci� de Windows 98 al catal� va costar 80�5 milions de les antigues
pessetes. Per a la traducci� de Windows 2000, Microsoft va demanar originalment
m�s de 500 milions de pessetes al govern basc i catal� per a les respectives
traduccions (Vegeu http://www.softcatala.org/windows).
[14] Vegeu http://developer.gnome.org/projects/gtp/status o
http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html.
[15] http://www.uniondeconsumidores.org/legislacion/lotard.htm
[16] http://www.cnn.com/TECH/computing/9909/03/windows.nsa.02/ i
http://www.heise.de/tp/english/inhalt/te/5263/1.html
[17] http://www.heise.de/english/newsticker/news/25255.
[18] http://www.senat.fr/consult/loglibre/texteloi.html.
[19] http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/1749441.stm.
[20] http://www.softwarelivre.org.
[21] http://www.helsinki-hs.net/news.asp?id=20020311IE5.
[22] http://www.grulic.org.ar/proposicion/proyecto/ley-dragan/index.html
[23]
http://europa.eu.int/ISPO/ida/jsps/index.jsp?fuseAction=showDocument&parent=news&documentID=1647.
[24] http://www.linex.org
[25] Vegeu article Software Libre en Extremadura: LinEx publicat al n�mero 162
de la revista Nov�tica.
[26]
http://www.andaluciajunta.es/SP/AJ/CDA/ModulosComunes/MaquetasDePaginas/AJ-vMaqCanalNot-00/0,17657,214288_214367_31266,00.html
[27] http://www.elmundo.es/navegante/2003/11/14/softlibre/1068814621.html
[28] http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276202742.html o vegeu
not�cia en Diario Levante EMV 28 /06/2003.
[29] http://www.softcatala.org/admpub/grau.htm.
[30] http://www.lavozdeasturias.com/noticias/noticia.asp?pkid=38817.
[31] http://www.ias.as/sll.htm. O, tamb�, vegeu �La Nueva Espa�a�, data de
28/11/2002.
[32] http://www.libroblanco.com
[33] http://www.ajuntamentdebenicarlo.org/adi/padi-llibreblanc.php3?g_idioma=v
[34] http://www.el-mundo.es/navegante/2003/05/09/empresas/1052474480.html
