***********************************************************************
Avís previ: aquest missatge és llarg; si vas escàs de temps desa’l per llegir-ho en un altre moment o, senzillament, llença’l.
***********************************************************************
La notícia de què el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació vol impulsar el programari lliure a l’administració de la Generalitat de Catalunya i promoure-ho a d’altres administracions catalanes (segons la meva interpretació, ja que no té competències per imposar-ho a TOTES les administracions catalanes, tal com sembla dir l’enllaç a la web del telenotícies), és bona però, tal com ha estat enunciada, és imprudent.
Tinc unes quantes raons per no alegrar-me o, si més no, per mantenir els peus a terra i el cul a la cadira. Les enuncio:
1) Dir que es farà una cosa i, en el mateix anunci, dir que no s’hi han estudiat els costos ni els terminis, sona (si més no "sona") una mica irresponsable. Se suposa que un polític o un empresari que vulgui continuar essent-ho diran quelcom així: "Després d’avaluar costos i d’establir uns terminis d’implantació, farem tal cosa".
2) Jo –recordeu que sóc funcionari de la Generalitat- he estat parlant avui amb informàtics de T-Systems, que tenen la concessió, com sabeu, de tota la informàtica de la Generalitat, i amb els d’una altra empresa privada que presta serveis de producció i manteniment d'un programari específic al meu Departament i tots dos grups coincideixen en què la implantació de programari lliure és molt rendible a mitjà i llarg termini, però molt car a curt. S’ha de pensar que no es tracta tan sols de canviar el sistema operatiu i el paquet ofimàtic: en tota l’administració hi ha un seguit inabastable d’aplicacions específiques que s’haurien de refer en la seva pràctica totalitat. I si algú em diu que què han de dir els de T-Systems, que hi tenen molt a perdre, li contesto que sí, que és veritat, però que no és el cas de l’altra empresa que treballaria igual amb programari lliure atès que el seu contracte els obliga a cedir els drets d’autor a la Generalitat, a més de lliurar l'aplicació clau en ma i el codi font; ans el contrari: haurien de refer tota la feina que han fet i més diners a caixa, tú... El problema és que el mitjà termini és un termini massa llarg per als polítics.
3) Ha hagut una certa alarma entre els funcionaris de base (és a dir, entre els usuaris informàtics) davant el canvi i l’esforç d’aprenentatge que suposaria l’entrada de Linux en l’àmbit de la seva feina. Incidentalment, us he de dir que aquesta alarma s’ha desactivat quan diversos comanaments han predicat calma sobre la base de dir que això és, precisament, una "boutade" de polítics. O sigui que ja veieu l’actitud dels quadres mitjans i malament si a aquests els tenim enfront (i a sobre compten amb el suport dels seus subordinats). Ja sabem, per tant, que si s’ha guanyat (i és un dir) la batalla política (que està per veure) s’ha de lliurar encara la batalla de la pedagogia professional, i aquesta ja us ben asseguro que és difícil.
4) Per si alguns dels què em llegiu teniu una certa proximitat amb els polítics, convenceu-los, sobretot, de començar amb el programari lliure sota SO Windows. Si la gent controla OpenOffice (que té una corba d’aprenentatge molt suau per a un usuari de M$ Office), el pas a Linux serà poc més que un canvi d’escriptori.
5) Es vulgui o no es vulgui, la immensa muntanya de peles que fa molt poc els convergents s’han gastat en productes Micro$oft, s’ha d’amortitzar. Per més que s’hagi decidit d’utilitzar il·luminació hal·lògena, no es poden llençar a l’escombraria els quinze mil tubs fluorescents que es van comprar abans d’ahir. El ciutadà no ho entendria i tindria raó.
6) Convé que no oblidem que el programari lliure a les administracions públiques i a les universitats i a tots els indrets amb pressupost públic és una necessitat important, però potser no la més perentòria: una bona xarxa de banda ampla que arribi fins a l’últim ciutadà del territori i que sigui econòmicament assequible per a l’últim ciutadà del territori (accessibilitat i assequibilitat) és fonamental, abans inclús que el programari lliure. Que els anuncis i comunicats impactants no amaguin realitats doloroses ni necessitats urgents.
Segur que alguns em veureu com un ésser pessimista i negatiu, però jo prefereixo que les coses triguin una mica més i es facin bé que no cagar-la per voler anar de pressa. Pensem: què passaria si d’aquí sis mesos la Generalitat anunciés a tota plana que s’abandona el projecte de programari lliure a les administracions atès que diversos estudis indiquen que és econòmicament inviable? La garrotada que rebria el programari lliure amb una cosa així seria terrible. Crec que s'ha de caminar sobre segur (en aquella mesura que sigui possible) o aquest assumpte podria arribar a convertir-se en el gran argument de Micro$oft.
S’han de fer les coses amb calma, ben estudiades i planificades, s’ha de fer pedagogia i s’han de conquerir les voluntats dels usuaris que, després de tot, seran els qui aniran pel món dient que "això és collonut" o bé que "això és una merda". S’ha de dissenyar un model d’implantació, perquè hem de saber què volem abans de posar-nos-hi; recordeu que fa poc vam tenir aquí mateix una petita i saludable polèmica sobre si era millor fer una distro pròpia o assolir-ne, més o menys adaptada, una de preexistent; és a dir, s’ha d’establir de quina manera, a quines unitats i a quin termini es farà la implantació i en quantes fases; s’han de nomenar unitats-pilot per fer les proves i pulir el procediment final i, prèviament, s’ha d’haver definit el perfil d’aquestes unitats-pilot per tal de que responguin com més àmpliament millor a les molt diverses morfologies administratives que viuen en el si de la Generalitat. I, per sobre de tot, s'ha de comptar amb l'usuari (que és, a més a més, el profesional de l'administració pública) i no fer com sempre, que pensen que consultar a l'usuari és consultar amb el cap del servei el qual, normalment, és l'unic de tota la unitat que no és usuari habitual (o ho és amb un perfil molt baix).
És feina llarga i aquí està el problema. Jo calculo que, ben feta, representa tres o inclús quatre anys. És a dir: tres o quatre anys de despesa extra amb el risc afegit de què, finalment, es regali l’estalvi al qui vingui al darrere que, per acabar-la de fotre, pot ser d’un partit adversari que s’haurà passat quatre anys criticant un augment important de despesa i que després lluirà l’estalvi com a mèrit propi. És demanar massa a un polític.
Aquí deixo això a fi que cadascú s’ho rumiï. Per la meva banda, descobreixo que, quan per fi sembla que arribava a veure l’assoliment d’uns objectius pels quals he sospirat durant uns quants anys, ara resulta que tinc por de què tot se’n vagi en orris a causa de la impremeditació i de l’ànsia de lluiment polític.
No som res.
-- Xavier Cuchí Burgos [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] ICQ # 66532465 Barcelona - España - UE ---------------------------- Los políticos son como los cines de barrio: primero te hacen entrar y después te cambian el programa Enrique Jardiel Poncela ----------------------------
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
