Ens ho hem preguntat aquest mat� un parell o tres de persones assistents a l'acte d'aquest mat�.
Per qu� un copyright i no un copy left???? �s pura an�cdota per� ens interessaria saber la teva resposta quico -----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] nombre de Jordi Mas Enviado el: dimarts, 18 / maig / 2004 16:47 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [admpub] Declaraci� de Barcelona per a l'aven� del programari lliure Declaraci� de Barcelona per a l'aven� del programari lliure 1. Context hist�ric Internet �s programari lliure La majoria de la infraestructura d'Internet est� basada en programari lliure i protocols oberts. Actualment m�s del 60% dels servidors web fan servir Apache, un gran nombre de servidors de correu utilitzen Sendmail per a gestionar la tramesa de correu electr�nic i pr�cticament la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en el funcionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del seu codi font. �s indiscutible la import�ncia que ha tingut el programari lliure en l'extensi� i el desenvolupament d'Internet des del seu comen�ament, i la influ�ncia m�tua d'aquests dos �mbits tecnol�gics �s un fet contrastat. Per tant, l'�xit del programari lliure va molt m�s enll� de la disponibilitat d'una enorme quantitat de programes amb llic�ncies lliures (entre els quals el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Mozilla o el paquet ofim�tic OpenOffice s�n exemples notables). Hist�ria Encara que els or�gens del programari lliure se situ�n en la d�cada dels seixanta, amb els primers desenvolupaments de programari, el moviment com a tal no es va formalitzar fins als vuitanta, quan van tenir lloc, entre altres, els fets seg�ents: * La creaci� del projecte GNU is Not Unix (GNU), liderat per Richard Stallman. * La constituci� de la Free Software Foundation (FSF). * La publicaci� de la primera versi� de la GNU Public License (GPL). * El desenvolupament de BSD UNIX per part de la Universitat de Calif�rnia a Berkeley. * La lliure circulaci� i intercanvi del programari per Internet. Posteriorment, la dels noranta va ser la d�cada de l'expansi� d'aquest moviment. Dos factors van ser clau en aquest fet. L'un �s l'arribada dels primers sistemes operatius complets totalment lliures, com el 386BSD -que m�s endavant va evolucionar cap a NetBSD i FreeBSD (amb la contribuci� decisiva de la Universitat de Calif�rnia a Berkeley)- i GNU/Linux, en el qual el treball d'un estudiant finland�s, Linus Torvalds, va permetre disposar d'un nucli lliure per al sistema operatiu iniciat per Stallman i l'FSF. L'altre �s la popularitzaci� de l'acc�s a Internet, que va multiplicar la comunicaci� i la internacionalitzaci� de les comunitats encarregades del desenvolupament de programari lliure, a m�s de facilitar-ne la distribuci�. En la d�cada actual ha comen�at el proc�s de consolidaci� del moviment, com demostra el fet que diversos milions de persones facin servir productes de programari lliure a tot el m�n. A m�s, el programari lliure s'utilitza de manera oficial en diverses empreses (des de les PIME fins a les grans multinacionals) i institucions p�bliques, i el nombre d'usuaris i desenvolupadors de programari lliure no para de cr�ixer. Tamb� cal destacar les valuoses aportacions de grans empreses del sector inform�tic, com Netscape, Sun Microsystems, IBM, Novell o Red Hat. Cal esperar que aquesta consolidaci� sigui palpable en els pr�xims anys, per� no s'ha de perdre de vista que hi ha una s�rie de reptes que el programari lliure ha d'afrontar amb �xit si vol continuar creixent. L'aportaci� decisiva del m�n universitari El m�n universitari ha tingut un paper molt destacat en el desenvolupament d'Internet i del programari lliure. Algunes de les tecnologies base del m�n lliure, com els sistemes operatius basats en BSD, el sistema gr�fic X-Window, o molts altres, s'han desenvolupat i han millorat a les universitats. El mateix Richard Stallman ve del m�n acad�mic, i el reconegut pare del kernel Linux, Linus Torvalds, en va desenvolupar la primera versi� quan encara era estudiant universitari. 2. Reptes i noves oportunitats per al programari lliure La d�cada actual ha d'estar marcada per l'extensi� i la consolidaci� del programari lliure. Per a assolir aquest objectiu ha d'afrontar diversos reptes i algunes amenaces, dels quals volem deixar const�ncia en aquest document. Aquest conjunt de reptes i oportunitats s'ha classificat en set �mbits diferents: acad�mic, t�cnic, estrat�gic, legal, social, del voluntariat i institucional. * �mbit acad�mic El programari lliure t� unes determinades caracter�stiques que el converteixen en un centre d'inter�s per al m�n universitari. Des del punt de vista de la recerca, el programari lliure trasllada els principis b�sics del model cient�fic de producci� de coneixement (lliure difusi�, revisi� per part d'experts, cerca constant de millores, reproductibilitat dels resultats) al m�n del desenvolupament del programari, que a m�s s'ha convertit en una eina essencial per a la recerca en qualsevol camp. Des del punt de vista educatiu, el programari lliure proporciona molts avantatges (independ�ncia del fabricant, facilitat de compartici� del coneixement, flexibilitat, etc.) que ja han estat identificats per part de moltes universitats. Per tant, sembla raonable que el programari lliure adquireixi cada vegada m�s import�ncia per a les universitats i que s'eliminin les principals barreres perqu� es pugui utilitzar en la recerca i la doc�ncia. Encara una mica m�s enll�, el model de compartici� del coneixement impulsat pel programari lliure es pot estendre cap a altres �rees, com per exemple la producci� de materials docents, cosa que pot representar tota una revoluci� en l'organitzaci� de l'ensenyament. Aquesta tend�ncia pot portar cap a un nou model docent, i donar lloc a un veritable entorn obert per a l'educaci�. Moltes de les raons per les quals el programari lliure s'ajusta tan b� a les necessitats de l'educaci� superior tamb� s�n aplicables a l'ensenyament primari i secundari. Per tant, l'�s del programari lliure en aquestes etapes hauria de ser promogut i impulsat per les institucions que tenen responsabilitat en aquestes �rees, seguint l'exemple d'alguns casos d'�xit com el de LinEx a Extremadura. * �mbit t�cnic Des del punt de vista t�cnic, el programari lliure ha de disposar de tecnologies que permetin simplificar el desenvolupament de programes lliures i millorar la integraci� entre diferents sistemes (com ara Mono o DotGNU). Tamb� ha de continuar l'evoluci� de les tecnologies d'escriptori per a facilitar l'�s dels sistemes actuals (KDE, GNOME, Mozilla, OpenOffice). A m�s, cal treballar per consolidar els est�ndards (com OASIS) en el m�n del programari lliure a fi de garantir la interoperabilitat de totes les aplicacions lliures. La integraci� del programari en tot tipus de dispositius electr�nics, m�s enll� dels ordinadors personals d'escriptori (per exemple, els dispositius m�bils, lectors de DVD, reproductors de m�sica, etc.), obre una nova via d'expansi� en la qual el programari lliure s'ha d'introduir com a tecnologia capdavantera, proporcionant independ�ncia del prove�dor. Una oportunitat per a l'aven� del programari lliure, des del punt de vista t�cnic, seria desenvolupar una aplicaci� lliure que es convert�s en el referent en el seu �mbit. Per exemple, el camp de la seguretat i la privadesa constitueix un terreny on �s possible crear una aplicaci� que es converteixi en un est�ndard. * �mbit estrat�gic L'alliberament del codi font dels programes, com passa amb el programari lliure, �s un est�mul decisiu a la competitivitat i permet millorar, mitjan�ant la cooperaci�, la qualitat de les aplicacions des del punt de vista de l'usuari. El programari lliure ha de treballar fermament per combatre les t�cniques FUD (fear, uncertainty and doubt - por, incertesa i dubte) que s'utilitzen en contra seu. Per a aconseguir-ho, la informaci� ha de ser la millor eina. Tamb� cal fer estudis aprofundits sobre el cost total de propietat (Total Cost of Ownership, TCO) i documentar casos d'implantaci� amb �xit de programari lliure. * �mbit social En l'�mbit social cal treballar per generalitzar l'�s del programari lliure m�s enll� dels especialistes i dels usuaris experts. S'ha de treballar per presentar el programari lliure com una alternativa dins el m�n empresarial. La societat de la informaci� s'ha de fonamentar en la lliure circulaci� de la informaci�, per� aquest proc�s demana tenir un domini de la tecnologia subjacent si s'hi vol participar de manera activa. El programari lliure �s una eina necess�ria per a evitar una divisi� entre els pa�sos que lideren aquest proc�s i els que nom�s hi intervenen com a mers consumidors de tecnologies propiet�ries. Les metodologies usades en el programari lliure es poden utilitzar a m�s com a f�rmula per a abordar determinats problemes socials. El model obert dels processos de prova i millora de les solucions es pot aplicar a �mbits com la sanitat. Aquest concepte, conegut com a web social, es desenvolupa actualment al Centre per a la Societat de la Informaci� de Berkeley. * �mbit legal Les iniciatives per a estendre l'�mbit del que es pot patentar al programari constitueixen una gran amena�a per a la ind�stria del programari en general i per al programari lliure en particular. Actualment aquest problema t� m�s rellev�ncia a Europa, on les patents de programari encara s�n objecte de debat, i es discuteix sobre la promulgaci� d'una directriu sobre aquest tema. Un altre aspecte que cal considerar �s la validesa de les diferents llic�ncies com a eina per a protegir el programari lliure, sobretot quan s'apliquen en jurisdiccions diverses. Finalment, convindria prendre mesures per a garantir la propietat intel�lectual del programari lliure, de manera que es puguin evitar situacions d'inseguretat jur�dica com les que han sorgit arran de les demandes interposades per SCO. * �mbit del voluntariat Cal continuar trobant vies per a mantenir i promoure la col�laboraci� i les aportacions volunt�ries al programari lliure. S'ha de preservar l'esperit de col�laboraci� del voluntariat (com en el cas del projecte Debian) i el paper destacat que t� davant l'aposta d'empreses i institucions. El voluntariat t� un rol fonamental per a garantir la qualitat dels desenvolupaments i tamb� permet conservar l'esperit i la filosofia del moviment. * �mbit institucional L'est�mul per a l'�s i el desenvolupament de plataformes lliures i de codi obert en les administracions p�bliques garanteix una major interoperabilitat dels sistemes d'informaci�, la possibilitat d'auditoria de codis font dels programes amb l'objectiu de preservar la seguretat i privadesa de les dades, la independ�ncia dels distribu�dors per a estimular la competitivitat i la reducci� de costos en llic�ncies de programari. A m�s, el programari lliure contribueix al desenvolupament d'una ind�stria de programari a la regi�, substituint la transfer�ncia de royalties a l'exterior en forma de pagaments de llic�ncies per contractes de serveis basats en el nou model de negocis proporcionat pel programari lliure. Aquest fet incentiva la implantaci� de noves empreses i la creaci� de llocs de treball qualificats, aprofitant el coneixement local disponible. Per aquesta ra� i altres, diversos governs de tots els continents desenvolupen pol�tiques p�bliques en aquest sentit. Per� cal que ens inspirem en la l�gica del principal motiu de l'�xit de la comunitat del programari lliure i que estimulem la cooperaci� entre les diferents administracions amb vista a disminuir els costos de desenvolupament i a compartir experi�ncies. En aquest sentit, proposem crear una xarxa de cooperaci� internacional entre administracions p�bliques que estableixi relacions institucionals amb organitzacions del tercer sector (incloent-hi les ONG), comunitats de desenvolupadors de programari lliure, universitats, organismes de les Nacions Unides i el sector privat, per a assolir aquests objectius. Barcelona, 18 de maig de 2004 Copyright (c) 2004 Manuel Castells, Vinton Cerf, Marcelo D'Elia Branco, Juantom�s Garc�a, Jes�s M. Gonz�lez Barahona, Pekka Himanen, Miguel de Icaza, Rafael Macau, Jordi Mas, David Meg�as, �scar del Pozo, Pam Samuelson. Es garanteix el perm�s per a copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol mitj� si es fa de manera literal i es mant� aquesta nota. -- Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ---------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
