Us envio una transcripci� de la xerrada del passat dijous al Col�legi d'economistes. Teniem 10 minuts, vull dir, tampoc hi havia temps per gaire m�s. Salut. Jordi,
;------------------------------------------------------------------------
L'economia catalana davant dels nous reptes: la ind�stria del programari lliure
Primer de tot aclarir que parlar d'ind�stria del programari lliure pot crear una percepci� err�nia del que �s i com s'elabora el programari lliure. En el desenvolupament del programari lliure col�laboren voluntaris, organitzacions i empreses. �s evident que ind�stria com a tal no �s ja que hi ha molta gent que hi col�labora i no ho fa amb cap intenci� de fer cap be manufacturat.
Estem avui aqu� per parlar de les oportunitats de negoci amb programari lliure i en cap cas aquestes estan contraposades a les empreses que treballen en programari propietari. En un mateix mercat, poden conviure, i de fet conviuen actualment, empreses que treballen nom�s amb programari lliure, propietari, o d'ambd�s tipus.
Comen�ar� per definir el que �s el programari lliure. �s aquell que d�na als seus usuaris la llibertat d'executar-lo amb qualsevol prop�sit, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo (incloent sempre l'acc�s al seu codi font), millorar-lo i de fer p�bliques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar.
�s important aclarir el que �s el codi font. Qualsevol programa, est� format per un conjunt d'instruccions, a les quals hem anomenat codi font i que, convenientment processat, genera el programa que l'ordinador pot executar. �s a dir, els programadors treballen el codi font i els ordinadors executen els programes. Sense acc�s al codi font no �s possible fer cap canvi en el programa ni veure com ha estat dissenyat, nom�s es pot executar.
Com veieu en cap moment hem parlat de programari gratu�t, sin� de llibertats. En aquest sentit entenem per programari propietari el programari que no �s lliure (ex. Adobe Acrobat, productes de Microsoft, etc). Per altra banda, tamb� �s interessant diferenciar entre el programari gratu�t i el el comercial. Tenim programari lliure gratu�t i tamb� de comercial.
D'un temps en�� s'han produ�t canvis molt importants en l'organitzaci� de les empreses i la societat mateixa per l'impacte de les noves tecnologies. La societat actual esta evolucionant cap un model de societat basat amb el coneixement, on el capital intel�lectual �s un factor fonamental. El programari lliure garanteix a tothom l'acc�s al codi font i la possibilitat de modificar-lo i distribuir-lo, i conseq�entment l'acc�s al coneixement. El programari propietari, alguns cops anomenat privatiu, no permet l'acc�s a aquest codi, per la qualcosa ens nega l'acc�s a aquest coneixement.
El programari lliure ens permet establir un teixit empresarial d'empreses que poden treballar amb aquest coneixement i ens d�na les mateixes oportunitats de competir tecnologicament que qualsevol altre persona o empresa a la resta del m�n. No aspirem nom�s a tenir empreses que es dediquin simplement a instal�lar programari propietari el qual desconeixen com est� fet i sobre el qual nom�s poden donar servies d'ampliaci� i suport. En el m�n del programari lliure, nom�s s'est� limitat pel talent individual.
Alguns motius pels quals el programari lliure �s interessant pels vostres clients
El programari lliure t� un seguit de caracter�stiques que el fan for�a interessants per a possibles empreses clients:
- Llibertat de prove�dor. Un dels grans problemes en la ind�stria del programari �s la depend�ncia que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet s'accentua amb especial gravetat quan el fabricant no lliura el codi font, ja que inevitablement el client hi est� lligat per a noves versions, i en general, qualsevol millora que necessiti.
El programari lliure garanteix una independ�ncia del prove�dor gr�cies a la disponibilitat del codi font. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicaci�. En el m�n del programari propietari, nom�s el desenvolupador de l'aplicaci� pot donar tots els serveis.
Sovint, els prove�dors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dr�stic de les condicions del mercat, o simplement perqu� consideren que ja no podran rendibilitzar la inversi�
- El programari lliure �s pot personalitzar completament a les necessitats dels clients. En el m�n del programari propietari es basa majorment en el desenvolupament de programari est�ndard. El programari est�ndard t� un problema de concepci� i �s que realment �s un comprom�s de funcionalitats adequades per l'usuari o empresa mitjana, per� molt sovint, i especialment en el m�n empresarial, pots cops s'adapta completament a les necessitats de l'usuari. Les empreses volen solucions, no productes, i el programari lliure per la seva gran flexibilitat permet crear aquestes solucions permeten adaptar-lo completament a qualsevol necessitat.
- Per un cost raonable. Molts sistemes de llic�ncia de programari propietari es basen en tenir una llic�ncia per PC, per CPU, algunes tenen proteccions de maquinari per evitar la c�pia que s�n molt moletes pels usuaris legit�ms, i per �ltim mai sabem quin preu s'haur� de pagar en el futur per actualitzar el programari que tenim. Amb el programari lliure tots aquests maldecaps desapareixen.
Fi del document
(c)2004 Jordi Mas i Hern�ndez. Es permet la c�pia literal i la redistribuci� d'aquest article complet, en qualsevol suport, sempre que es conservi aquest av�s.
;------------------------------------------------------------------------------- --
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
