Del diari Avui d'avui. Jordi,
CATix: un pas endavant en la normalitzaci� tecnol�gica i ling��stica del pa�s Jaume Oliveras i Maristany Regidor de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona
El software lliure �s percebut, per molta gent, nom�s com uns programes que, pel fet de no ser de tipus propietari, s�n de distribuci� gratu�ta. Per� �s molt m�s que aix�. El programari lliure �s tot un conjunt immens d'aplicacions i sistemes operatius que abasten tots els �mbits de treball que permet la inform�tica, i que en molts casos superen de llarg les possibilitats del mateix programari propietari. Enfront d'aquest, tenen amplis avantatges, des de l'adaptabilitat a les necessitats de cada usuari, fins a la protecci� davant els milers de virus existents en altres entorns. Quant a la gratu�tat, el fet de distribuir-lo de franc no significa un cost zero, sin� que all� que es paga �s l'atenci� t�cnica i el desenvolupament tecnol�gic ajustat a les necessitats espec�fiques de particulars i empreses. Per�, per damunt de tot, el benefici m�s important del programari de codi obert �s l'oportunitat que ens d�na de tenir un paper actiu i productiu a l'economia digital, i no pas un paper passiu i de pur consum com passa amb el software propietari.
Per aquests motius, incl�s �bviament l'estalvi milionari en llic�ncies, �s necessari anar introduint el software lliure al nostre pa�s. Un proc�s que s'est� imposant a escala internacional, des de les ciutats europees m�s avan�ades, com Munic (Alemanya), fins a d'altres en pitjors condicions de partida per� capdavanteres en el seu �mbit territorial, com ara Porto Alegre (Brasil).
Amb la difusi� del CATix, doncs, pretenem normalitzar la nostra ciutat i el nostre pa�s en l'�mbit tecnol�gic, acostant el software lliure a la poblaci� en general, les institucions i les empreses, algunes de les quals ja han adaptat en temps r�cord aquesta mateixa plataforma a les seves necessitats. I paral�lelament a la normalitzaci� tecnol�gica, el CATix representa tamb� un pas important en la normalitzaci� ling��stica del pa�s. Mai fins ara s'havia posat a disposici� de tothom una plataforma en catal� tan completa, amb un sistema operatiu de primer ordre, i amb 1.200 utilitats addicionals; un CD que es distribueix avui amb aquest diari, i que si fos de programari propietari costaria un m�nim de 72.000 euros. En plena revoluci� digital, en un m�n tecnol�gicament canviant i en qu� cal que les administracions es comprometin perqu� cap col�lectiu social o nacional se'n quedi enrere, aquest �s un altre gran avantatge del programari lliure: que simplement amb la suma de voluntats individuals de persones emprenedores, com l'Antoni Mirabete, es pot crear el paquet inform�tic m�s punter, en llengua catalana i a l'abast de tothom.
Des de la regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona, doncs, conjuntament amb moltes altres institucions i entitats que compartim els mateixos objectius, continuarem impulsant el programari lliure en catal�, amb les millores que vagin apareixent, tant entre l'administraci� com entre la ciutadania. I estem conven�uts que aquests mateixos avantatges faran que s'estengui a molts �mbits educatius, associatius i empresarials d'arreu dels Pa�sos Catalans.
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
