Un ping�� contra l'imperi Microsoft El magnat de la inform�tica Bill Gates llen�ar� aquest mes una versi� de baix cost del sistema operatiu Windows XP a Mal�isia, Tail�ndia i Indon�sia. L'objetiu de Microsoft �s frenar la difusi� del programari lliure al continent asi�tic. �scar Guti�rrez / Ag�ncia d'Informaci� Solid�ria (16/10/2004) Octubre ha estat el mes elegit pels agents de venda del magnat de la inform�tica Bill Gates per comercialitzar 'Windows XP Edition Starter' a les botigues de programari de Mal�isia, Tail�ndia i Indon�sia. Una versi� de baix cost del sistema operatiu que alimenta el 90% dels ordinadors del m�n, 350 milions d'usuaris repartits des de Sillicon Valley, seu del gegant Microsoft, fins a la capital tailandesa, Bangkok.
L'objectiu? Frenar la difusi� del software lliure pel continent asi�tic despr�s de l'impuls aconseguit des del Dia Mundial del Programari Lliure, celebrat el 28 d'agost passat. I un altre objectiu: evitar iniciatives com la promoguda el mes passat pels tres pa�sos tecnol�gics m�s avan�ats de l'�sia, Jap�, Corea del Sud i Xina per al desenvolupament d'un sistema operatiu basat en el programari lliure. Un programari com Linux (l'utilitzen Google, Disney i Pixar), el del ping�� a la seva cap�alera, el m�s popular i alternativa natural a Windows; o tamb� el processador de textos OpenOffice o el navegador Mozilla. �s lliure perqu� alimenta una filosofia basada en quatre llibertats: la d'utilitzar el programa amb qualsevol prop�sit; la d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats de l'usuari; la de distribuir o vendre c�pies, millorant el programa i fent p�blics aquests canvis perqu� tota la societat se'n benefici�. I tot aix� amb un requisit: que el codi font del programa, el llenguatge en el qual est� escrit, sigui obert i accessible. L'extensi� del programari lliure, tamb� per l'Am�rica Llatina �s Brasil, precisament, un dels pa�sos a l'avantguarda en l'�s de programari lliure. �s una de les banderes pol�tiques del govern de Lula da Silva que pret�n que, el pr�xim any, el 80 per cent dels ordinadors comprats per l'Estat s'alimentin d'aquest programari de codi obert. Un intent, en paraules del Govern, de democratitzar l'acc�s a la tecnologia amb la intenci� que 17 milions de brasilers la tinguin al seu abast. Avui ja s�n 60 els ajuntaments que utilitzen aquest tipus de programes i 2.500 els d�lars que s'estalvia Brasil per cada 10 ordinadors que utilizen Linux, segons dades de la revista PC News. El con sud �s terra abonada per al 'programari sense amo'. I l'Argentina tamb�. A principis d'aquest any, el govern de N�stor Kichner va anunciar que tots els ordinadors del govern nacional tindran en el termini de cinc anys com a sistema operatiu el programari Linux. Una iniciativa similar si viatgem fins a Vene�uela o al Per�. I tamb� si ho fem fins a l'Afganistan, on els Estats Units no governen en la pau com tampoc ho fa un dels seus s�mbols, Microsoft. Perd la batalla contra Linux amb el suport fins i tot del programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), en el terreny per facilitar la tecnologia als afganesos. Tecnologia oberta i autogestionada Tecnologia oberta a les seves necessitats, oberta a l'autogesti�, que siguin ells els que la manipulen, deslligan-se de la depend�ncia del programari propietari controlat per Microsoft. Perqu� aquest �s l'objectiu del programari lliure: deslligar-se de la depend�ncia d'uns laboratoris localitzats a la Costa Oest dels Estats Units, de la depend�ncia d'una tecnologia encarida amb cada nova versi� del sistema, en cada actualitzaci� del programari, i embolicada en un no acabar mai de programes subjectes els uns i els altres per al seu �s. �s un programari propietari, ant�tesi del desenvolupament sostenible i autosostenible dels pa�sos del Sud, i encara m�s si aquests parteixen de zero. Explica a la cadena BBC Ashraf Hasson, un de membres destacats de l'encara redu�t Grup Iraqui� d'Usuaris de Linux, que el programari obert i lliure "podria ajudar a posar unes s�lides bases a la tecnologia del pa�s". I lluny d'aix�, avui, els iraquians comencen a tenir problemes un cop les c�pies il�legals de programari propietari que han caigut a les seves mans, el de Microsoft, han caducat. El pr�xim programari caldr� pagar-lo. I de l'Iraq fins a Nig�ria, Sud-�frica, �ndia, Xile, Noruega, Espanya, Fran�a i Alemanya. Aqu� tamb� ha arribat el programari lliure. Un bon exemple a Europa, el del govern de Munic que est� substituint en els seus equips el sistema Windows per Linux. �s una aposta per reduir els costos, per evitar la pirateria, per autogestionar la xarxa inform�tica, per frenar la intromissi� dels pirates inform�tics, alimentada per la privacitat. Un altre tipus de programari possible, a l'abast de tots, un pont en la divisi� inform�tica entre mons, un remei per a la bretxa que fereix el Sud del subdesenvolupament tecnol�gic. Canal Solidari-OneWorld, 2004 ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
