El Dissabte 21 Maig 2005 16:11, Javier Cuch� va escriure: > En/na Benjam� Villoslada ha escrit: > > En aquest cas, ells es carreguen el MS-DOS, amb milions d'aplicacions en > > marxa, cal llan�ar-les a la paperera, refer-les, i a callar. > > Ah! Heus aqu� un bon problema... del desenvolupador, que no de l'usuari.
L'usuari tamb� els ha de pagar amb doblers i temps d'adaptaci� a una nova interf�cie. Canviar d'entorns DOS a Windows no va ser pas f�cil, faltaven dits, amb la m� ocupada per la rata. > > Cada canvi d'Office �s un problema de compatibilitats amb l'anterior per > > milions d'usuaris avan�ats, per� nom�s s'en parla en converses de caf�. > > I �s clar! T� mateix ho dius: "usuaris avan�ats". No volia dir tant avan�ats com veig que he transm�s :) Em referia als que fan alguna plantilla. Aix� que s'apren als cursets b�sics i que Microsoft insisteix que tothom hauria d'usar. > Incl�s avui, fora de la feina, a casa > meva, no puc viure 100 per 100 en lliure, perqu� sempre hi ha algun > element dels ferros que em punxa �s la part m�s complicada. Es soluciona amb l'ajuda dels fabricants, perqu� amb el maquinari no hi ha gaire abstracci� gen�rica possible. Els fabricants passen del programari lliure perqu� tenen acords mals d'explicar amb MS (es poden llegir a for�a llocs, entre ells al Michael minute de can Linspire quan va intentar col�locar la seva cosa a Dell). �Qui t� el cul llogat no pot seure quan vol�, diem a Mallorca, i ells no poden fer el que volen. Per aix� no ens queda altre remei que comprar amb molta cura, com si es fos al�l�rgic a alguna cosa --guardant les dist�ncies, no �s una analogia sin� una met�fora. Jo sempre miro la SuSE hardware database abans de fer res. Compro a PC City que donen 15 dies per tornar el que sigui sense preguntar. Els hi vaig demanar: "tamb� si �s perqu� no va en Linux i la caixa no diu Linux a les especificacions? S�. Vaig carregar una tarja de TV i r�dio Pinnacle que va anar a la primera amb una SuSE. La meva SMC PCMICIA WiFi funciona molt b� en GNU/Linux (SuSE, Ubuntu) i fatal en XP (talls constants d'un parell de segons, impossible fer cap SSH contra enlloc sense perdre els nervis). L'altre dia va costar una feinada fer funcionar una 3Com a un W2000. Em van telefonar: "tu que ets inform�tic". Que si cercar drivers, que si la tarja ja no es venia i estava a un rac� de 3com.com. Al final, despr�s de mirar per tot, nom�s va funcionar posant clau wep al Access Point i la tarja. Sense clau passa de tot. Aquest acudit no parla pas de problemes de GNU/Linux: http://www.lanacion.com.ar/anexos/imagen/05/362673.JPG D'aquesta plana, 3 de 4 s�n directament problemes del Windows i no de la inform�tica: http://www.eljueves.es/revista/numeros/1454/preview4.asp Sovint tenc la impressi� de que la mem�ria dels problemes del Windows �s m�s curta que la meteorol�gica :) > la gent vol invertir la seva molta o poca capacitat per complicar-se la > vida en altres q�estions que no s�n el programari. El programari no �s el que voldria 'la gent' sin� el que �s i amb els perills que t� si no es vigilen les llibertats. Avui a la xerrada del F�rum Social de Mallorca (han organitzat un Portoalegre en petit :) una senyora al final, a les preguntes, es demanava com ens hem deixat fer tot aix�. Per la percepci� que hi ha del programari, li he dit. Per� afortunadament hi havia altres persones que la tenien m�s elaborada, la percepci� i ara tenim programari lliure. Cal explicar-los-hi. Si no ho fem nosaltres, no ho far� ning�. Just abans d'acabar la xerrada el hi havia llegit aix�: �El �c�digo� es la tecnolog�a que hace que los ordenadores funcionen. Est� inscrito en el software o grabado en el hardware, es el conjunto de instrucciones, primero escritas como palabras, que dirigen la funcionalidad de las m�quinas. Estas m�quinas (ordenadores) definen y controlan cada vez m�s nuestras vidas. Determinan c�mo se conectan los tel�fonos y qu� aparece en el televisor. Deciden si el v�deo puede enviarse por banda ancha hasta un ordenador. Controlan la informaci�n que un ordenador remite al fabricante. Estas m�quinas nos dirigen. El c�digo dirige estas m�quinas. �Qu� control deber�amos tener sobre el c�digo? �Qu� comprensi�n? �Qu� libertad deber�a haber para neutralizar el control que permite? �Qu� poder?� http://solucio.com/mirrors/softlibre/softlibre004.html Tots han sortit carregats amb la darrera Ubuntu. Un fontaner n'ha agafat 10 per repartir-les. > I est� en el seu > dret. El problema no �s la gent, el problema �s que el programari > lliure, sobretot el Linux, est� encara massa "enginyeritzat" El maquinari s� perqu� no �s pas f�cil, �s com �s. Ho est� per tot, per�. La difer�ncia �s que ells tenen l'ajuda dels fabricants (que falla com en aquella 3Com i quan passa es veu qu� hi ha realment darrere) i nosaltres no. Per� no �s problema nostre, sin� dels fabricants i hi ha molta feina per fer amb ells. > i els > desenvolupadors encara no han arribat a la fase de pensar en la > "marujilla" com a segment client. En programari s�. Ha costat, per� s'ha de recon�ixer l'esfor�. Sovint em quedo parat amb detalls de programes d'�s massiu, com KMail. Escrius adjunt, annex al missatge i fas enviar i diu "ei, que parles d'un annex que no has annexat!". D'aquest estil n'hi ha moltes. > > plom :) Sovint em sorprenc en veure com s'en surten persones que l'usen > > amb la intenci� clara de ser lliures --no pas ser m�s 'cool' ni esquivar > > virus ni estalviar-se diners. > > Aquesta motivaci� encara �s majorit�ria avui, per�, com a tal motivaci�, > est� en corva descendent. El programari lliure s'ha fet adult i ja s'ha > acabat -tristament, si vols, d'acord- la fase rom�ntica de > l'alliberament. Ara ja som a la fase de la Cambra de comer�; els > arguments Stallman s'han acabat i el programari lliure entra en > l'argumentari ESADE/IESE; fastig�s, plenament d'acord, per� �s el cam� > natural en la societat moderna: o aquest o el cementiri dels elefants. I > en el tema diners, el programari lliure tamb� pot parlar en veu molt > alta. Si no f�s aix�, moriria. Malhauradament, per� moriria. No ho crec pas que mori. �poques pitjors va passar als 80 i mira-te'l com est� ara, el bit lliure. Per descomptat tots aquests que dius poden fer tant negoci com vulguin, no s�n cap anatema. Per� amb unes altres regles de joc. El programari lliure sobreviur� les acceptin o no, les regles. Si no ho fan, s�n ells els que no sobreviuran, perqu� el programari lliure �s la millor oferta *per l'usuari* i ning� informat estar� per orgues de privacions. �s la llei de la oferta i la demanda pura i dura --tamb� prou 'moderna'. Basta amb que el consumidor estigui informat. Ho estar� poc a poc. Que no ho estigui ara tampoc no �s excepcional: sovint passa que els nous productes s�n un festival d'entabanadors. El programari, massa nou encara, no ha estat una excepci� i ha donat lloc a una cosa privativa que no acceptar�em en cap altre producte ni contracte social pels que s� hi ha paladar. �s responsabilitat nostra informar-los, perqu� hi ha coses que nom�s estan segures quan hi ha alg� disposat a defensar-les. -- Benjam� http://weblog.bitassa.net . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
