Visca! Hi ha debat! Estic d'acord, a grans trets, amb n'Ignasi. Especialment quan diu:
"En el cas de les Balears, és, crec, evident que una coalició incloent el PSOE no crearia gaire trempera. No crearia il·lusió. Difícilment guanyaria.
Una coalició amb la majoria de forces d'esquerra i forces (mal anomenades) nacionalistes, sí que pot portar il·lusió i complicitat".
Una coalició amb la majoria de forces d'esquerra i forces (mal anomenades) nacionalistes, sí que pot portar il·lusió i complicitat".
El matís és que, servidor, més que una coalició, preferix un bloc unit per les bases, i no només pactat entre les cúpules: un bloc a la gallega, progressista i sobirà. Però més que els matisos, m'importa el fons compartit: la unitat!
I, amb un únic emperò, hi estic MOLT d'acord quan també diu:
"Aquest preàmbul és per dir que EU, al no ser quasi nacionalista, és en realitat molt similar als partits anomenats nacionalistes.
En tema llengua i identitat, ICV ha estat més actiu en la seva defensa que CiU. De fet, quasi totes les actuacions en el tripartit català per par d'IC en aquests temes han estat, crec, molt bones. La única que m'ha decebut, i profundament, és l'acceptació de l'estatut d'en Mas. Potser tindran alguna raó, o alguna pressió inconfesable... no ho sé.
No conec com son en aquest sentit els d'EU de les Balears, però estic convençut que la seva presència seria molt més positiva que negativa, tant electoralment com d'entesa posterior".
L'emperò és que no entraré a jutjar les actuacions dels partits del Principat perquè és una realitat que no visc (CiU, ICV i ERC fan cadascuna el seu paper, em sembla, i entre tots s'emboliquen... I lo de'n Mas i en Çapatero! Déu meuet... ) però vull subratllar auquesta darrera percepció: EU (Alternativa EU-EV) aporta molt més del que resta. I, sobretot, la Unitat genera il·lusió!
En tema llengua i identitat, ICV ha estat més actiu en la seva defensa que CiU. De fet, quasi totes les actuacions en el tripartit català per par d'IC en aquests temes han estat, crec, molt bones. La única que m'ha decebut, i profundament, és l'acceptació de l'estatut d'en Mas. Potser tindran alguna raó, o alguna pressió inconfesable... no ho sé.
No conec com son en aquest sentit els d'EU de les Balears, però estic convençut que la seva presència seria molt més positiva que negativa, tant electoralment com d'entesa posterior".
L'emperò és que no entraré a jutjar les actuacions dels partits del Principat perquè és una realitat que no visc (CiU, ICV i ERC fan cadascuna el seu paper, em sembla, i entre tots s'emboliquen... I lo de'n Mas i en Çapatero! Déu meuet... ) però vull subratllar auquesta darrera percepció: EU (Alternativa EU-EV) aporta molt més del que resta. I, sobretot, la Unitat genera il·lusió!
"Ignasi S. L." <[EMAIL PROTECTED]> escribió:
Permeteu-me dir alguna cosa al el debat que ha sorgit sobre els pactes pre electorals.En el cas de les Balears, és, crec, evident que una coalició incloent el PSOE no crearia gaire trempera. No crearia il·lusió. Difícilment guanyaria.
Una coalició amb la majoria de forces d'esquerra i forces (mal anomenades) nacionalistes, sí que pot portar il·lusió i complicitat.
Es diu que el nacionalisme és de dretes. Jo crec que en general és cert. El PP és extremadament nacionalista. El PSOE és força nacionalista. IU és poc nacionalista.
En els partits a nivell estatal es compleix perfectament.
En els partits "autonòmics", és una mica més complex, però a grosso modo també. CiU és lleugerament nacionalista espanyol i català.
Els partits d'esquerres que es creuen nacionalistes, com ERC, PSM... en realitat no són nacionalistes. El nacionalisme és exaltació de la teva terra o imposició de la teva llengua i identitat a altres terres. Creuen aquests patits que els PPCC són superiors al altres països? no. Volen conquerir Murcia per imposar el català? no.
Simplement són resistents. No volen que els hi imposin una altra cultura. S'estimen la seva i la volen protegir. Si vas a Valladolid i els hi dius que a partir d'ara el català serà obligatori i serà, en realitat la única llengua que tindrà protecció de l'Estat, segur que el 99,99% de la gent s'hi opondrà. Voldran conservar la seva cultura i identitat. Són nacionalistes? no forçosament.
Aquest preàmbul és per dir que EU, al no ser quasi nacionalista, és en realitat molt similar als partits anomenats nacionalistes.
En tema llengua i identitat, ICV ha estat més actiu en la seva defensa que CiU. De fet, quasi totes les actuacions en el tripartit català per par d'IC en aquests temes han estat, crec, molt bones. La única que m'ha decebut, i profundament, és l'acceptació de l'estatut d'en Mas. Potser tindran alguna raó, o alguna pressió inconfesable... no ho sé.
No conec com son en aquest sentit els d'EU de les Balears, però estic convençut que la seva presència seria molt més positiva que negativa, tant electoralment com d'entesa posterior
Primer, però, l'article aquest que ens vol demostrar que pactant tots els partits d'esquerres s'hi surt guanyant basant-se amb el resultat a Itàlia, no serveix. A Itàlia Berlusconi i l'esquerra han quedat pràcticament empatats. És increïble el mal resultat de l'esquerra tenint en compte que Itàlia tenia un delinqüent de president, i tenint en compte que l'economia italiana anava fatal.
Una unió de tota l'esquerra crec que la majoria de vegades és contraproduent. Però al dir tota l'esquerra em refereixo, si prenessim de base les Balears, incloent el PSIB. De totes formes prefereixo no fer especulacions gratuïtes. Jo crec que faria bé el PSM (o qualsevol altre), de fer una lleugera inversió i pagar a personal capaç (politòlegs i/o matemàtics), per analitzar estadísticament a partir d'evolució en enquestes i resultats en eleccions de les coalicions pre-electorals arreu del món. Especialment en autonomíes de l'estat, per similitud de situacions.
Les coses són a vegades molt diferents del què semblen. Recordo la immensa campanya que es va fer a França, per part de tots els partits, incloent dreta, contra en Le Pen i el seu Front Nacional. El cosideraven el dimoni. Tots els partits deien que no pactarien amb ell. Va tenir rècord de vots.
En el cas de les Balears, és, crec, evident que una coalició incloent el PSOE no crearia gaire trempera. No crearia il·lusió. Difícilment guanyaria.
Una coalició amb la majoria de forces d'esquerra i forces (mal anomenades) nacionalistes, sí que pot portar il·lusió i complicitat.
Es diu que el nacionalisme és de dretes. Jo crec que en general és cert. El PP és extremadament nacionalista. El PSOE és força nacionalista. IU és poc nacionalista.
En els partits a nivell estatal es compleix perfectament.
En els partits "autonòmics", és una mica més complex, però a grosso modo també. CiU és lleugerament nacionalista espanyol i català.
Els partits d'esquerres que es creuen nacionalistes, com ERC, PSM... en realitat no són nacionalistes. El nacionalisme és exaltació de la teva terra o imposició de la teva llengua i identitat a altres terres. Creuen aquests patits que els PPCC són superiors al altres països? no. Volen conquerir Murcia per imposar el català? no.
Simplement són resistents. No volen que els hi imposin una altra cultura. S'estimen la seva i la volen protegir. Si vas a Valladolid i els hi dius que a partir d'ara el català serà obligatori i serà, en realitat la única llengua que tindrà protecció de l'Estat, segur que el 99,99% de la gent s'hi opondrà. Voldran conservar la seva cultura i identitat. Són nacionalistes? no forçosament.
Aquest preàmbul és per dir que EU, al no ser quasi nacionalista, és en realitat molt similar als partits anomenats nacionalistes.
En tema llengua i identitat, ICV ha estat més actiu en la seva defensa que CiU. De fet, quasi totes les actuacions en el tripartit català per par d'IC en aquests temes han estat, crec, molt bones. La única que m'ha decebut, i profundament, és l'acceptació de l'estatut d'en Mas. Potser tindran alguna raó, o alguna pressió inconfesable... no ho sé.
No conec com son en aquest sentit els d'EU de les Balears, però estic convençut que la seva presència seria molt més positiva que negativa, tant electoralment com d'entesa posterior.
Ignasi
En/na Antoni Llompart Suau ha escrit:De fa tres dies en el DM. "La via del pacte és l'única possibilitat. L'Unione seria l'exemple a seguir".(I no us perdeu els d'avui sobre l'escàndol de La Real: amb noves revelacions).________________________L'UNIONESEBASTIÀ VERD
Una de les moltes lectures que es poden fer dels resultats electorals italians és la necessitat d´amples aliances pre-electorals perquè l´esquerra guanyi unes eleccions i pugui governar en una societat tan dividida com aquella o com la nostra. A Balears vàrem tenir l´experiència del Pacte de Progrés a la passada legislatura, però a diferència del que ha passat a Itàlia -per exigències del guió electoral, tot s´ha de dir- els partits progressistes foren incapaços de plantejar una alternativa unitària. Des de la dreta es bombardejà sistemàticament l´electorat acusant l´esquerra de desunió i, conseqüentment, de ser incapaç d´arribar a un acord sobre com fer front la crisi econòmica o com resoldre els problemes d´identitat de la societat balear. El resultat fou el que tot coneixem: el retorn del PP al Consolat de Mar i la posada en pràctica de polítiques neoconservadores respecte al territori i al model econòmic.
Ara som a l´inici d´un nou procés electoral. Falta un any per a les eleccions autonòmiques i els partits ja han començat a escalfar motors. Les actuals circumstàncies polítiques fan pensar en una reedició del Pacte, però, tal com succeí el 2003 aquesta és una oportunitat que es pot perdre per les bardisses. Es parla del Pacte com d´una realitat fictícia. Així s´afirma que fou el Pacte qui perdé les eleccions quan, en realitat, no hi havia cap coalició que participàs com a tal sinó una suma de partits que rivalitzaren entre ells per captar el mateix electorat. La falta d´unitat no només passà factura per efectes de la matemàtica electoral -que va fer que es tudassin molts de vots- sinó com a missatge desmobilitzador.
Una prova la trobam ara amb el PSM, un partit que històricament ha aglutinat el centre-esquerra nacionalista, que es troba enmig d´un debat intern que té molt a veure amb el que deim. De cara al seu pròxim congrés hi ha dos corrents organitzats que es disputen la secretaria general. Un -l´anomenat oficialista- que propugna participar a les eleccions autonòmiques dins d´una coalició d´esquerres a l´estil del Bloc gallec. I l´altra -el renovador- que defensa aprofundir en el caràcter tradicional del partit i aglutinar entorn de les seves sigles tot l´entorn nacionalista. Tots dos tenen arguments de pes per fer valer les seves tesis, però la qüestió de fons no és tant qui té més raó sinó quina és la millor estratègia electoral en aquesta conjuntura per al conjunt de l´esquerra.
Els sector "oficialista" pretén impulsar una coalició per reduir les opcions electorals del centre-esquerra a només dues: PSOE i un hipotètic Bloc. No significa l´Unione, però s´hi acosta. Mentre que els renovadors es limiten a convidar als companys nacionalistes que s´han decantat cap a Esquerra Republicana o, fins i tot, UM. En aquest cas les candidatures d´esquerres amb possibilitats continuarien sent tres i l´Unione seria una mica més lluny. El problema és que mentre la dreta uneix les forces -com va fer Berlusconi a Itàlia o Aznar a Espanya- l´esquerra tendeix a la disgregació. La direcció correcte seria el Pacte però la tendència és en sentit contrari. No només el PSM està dividit. També Esquerra Unida veu com els Verds s´han escindit en dos o com altres partits nacionalistes, com Esquerra Republicana, guanyen vots encara que no sumin a l´hora de poder elegir un president de Progrés.
A tot això ens trobam amb un PSOE amb problemes de cohesió interna i de lideratge, i que és incapaç -ara per ara- d´encoratjar una coalició pre-electoral amb la resta de forces progressistes. En qualsevol cas, però, els uns i els altres no haurien de perdre de vista que l´objectiu final és la Unió. Una unió que, per ser creïble, hauria d´anar més enllà d´un front anti Partit Popular. Hauria de plantejar alternatives comunes d´esquerra i aplicables d´immediat. L´economia de les illes Balears i els canvis socials enregistrats en els darrers anys -sobretot pel que fa a la immigració- fan urgent la definició d´un nou model de desenvolupament, la qual cosa precisa, per poder-se dur a terme, una majoria suficient. La via del pacte és l'única possibilitat. L´Unione seria l´exemple a seguir.
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
