www.lobbyperlaindependencia.org València tanca files mentre a Mallorca, Crespí i Sansó, continuen amb el sectarisme de sempre
Mentre a València s'està produint un tancament de files per fotre de fora del poder els nazifeixistes del PP, a Mallorca, en canvi, es repeteix la història de sempre amb uns cappares (Mateu Crespí i Jaume Sansó) gats de sectarisme, de prepotència i d'arrogància que continuen mirant amb menyspreu els votants i simpatitzants del partit que els reclamen que posin els interessos de Mallorca per damunt de la seva figurera i dels interessos de partit. Els dirigents del PSM no han paït el fracàs del 2003 quan, sense tenir cap escàndol de corrupció, van perdre més de 8.000 vots. Si hi ha una cosa que defineix els dirigents del PSM és que no escolten l'entorn nacionalista i continuen ignorant que un partit sense votants no és res. I un dirigent polític és en certa manera com un botiguer: té un missatge per vendre i ha de trobar clients que li vulguin donar suport a canvi de ser ben tractat i defensat. Bé doncs, de què li serveix a un comerciant tenir un bon producte i un establiment de primera en una bona avinguda comercial si després maltracta, menysprea, discuteix i no fa ni puta cas dels missatges que li fa arribar la clintela? Aquest és un dels problemes sagnants del PSM. No escolten ni seu entorn ni la seva gent i, en canvi, només viuen pendents del que dirà la premsa enemiga d'El (In)Mundo. Els Sampols, Morros, Pons, Alordes, Crespís, Sansós... van d'il.lustrats per la vida, de saberuts, d'intel.ligents que miren el populatxo per damunt l'espatlla i al fons pensen que la gent està obligada a votar-los i que si no ho fan és que aleshores la gent és imbècil i que el poble mallorquí és curt i colló. I és clar, la política no funciona així. Un polític que se presenta a les eleccions sense el vot de la gent no és ningú. Per tant és ell qui s'ha de moure, qui s'ha de mostrar humil, ha de trepitjar el carrer, ha de cercar la gent, ha de donar maneta, ha d'escoltar, ha de fer cas i ha de cercar la complicitat dels votants i simpatitzants en comptes de posar-se a discutir, que és el que habitualment fan els líders pesemeros quan algú de l'entorn els fa una suggerència o una crítica. El PSM és allà on és pels seus mèrits. Durant el Pacte de Progrés va controlar tres conselleries importants (Comerç, Agricultura i Educació) i en comptes de, abans de res, tractar bé els seus i de crear una xarxa de complicitats amb tot l'entorn es va dedicar a mensyprear la seva gent concagats de por del que pogués dir El (In)Mundo. I és clar, així no se va enlloc. I amb això ha de quedar clar una cosa: no ens trobam davant un problema de persones sinó de tarannà, d'estil, de maneres de fer, perquè és clar, de què serveix substituir dins el PSM en Sampol i en Morro per en Crespí i en Sansó si després resulta que aquests dos darrers són encara més prepotents i més sectaris que els primers? Falta un any per a les eleccions i el PSM continua, com sempre, és a dir, sense obrir-se a la societat i posar-se a disposició de la societat civil que veu com una amenaça de mort una pròxima majoria absoluta del PP. En comptes d'obrir el partit i liderar el reagrupament de totes les forces disperses en un Bloc o una Entesa o com es vulgui dir, continuen com sempre a la defensiva amb els discurs arnat i excloent que ells "són els únics" i la resta uns estranys acabats d'arribar que els vénen a disputar els quatre rosegons i tronxos de col que poden replegar mentre els fatxes forasters del PP se fan amos i senyors de tot. Reproduït de www.avui.com 25 d'abril Marxa a València Unir l'esquerra valenciana per fer fora el PP MANIFESTACIÓ · Milers de persones es manifesten a València seguint la convocatòria d'ACPV reclamant el canvi a la Generalitat E.P. La proximitat de les eleccions del 2007 i l'esperança d'un canvi al govern de la Generalitat Valenciana van animar ahir la gent a sortir a manifestar-se pels carrers de València. De fet, aquesta tradicional manifestació amb motiu del 25 d'abril que convoca anualment Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va convertir en una de les més nombroses dels últims anys. Al voltant de 50.000 persones, segons l'organització, van recórrer el tram que va de la plaça Sant Agustí fins a la plaça del Parterre sota el lema País Valencià, sí. Un canvi és possible: fem-lo realitat. Una autèntica crida als partits a l'esquerra del PSPV-PSOE -que no va donar suport a la marxa- perquè pactin prèviament a les eleccions del 2007 i després, juntament amb els socialistes, puguin fer fora el PP del govern de la Generalitat Valenciana. El president d'ACPV, Eliseu Climent, erigint-se com a intermediari del possible pacte preelectoral, va dir: "Hem convidat a aquest acte de tancament els partits polítics que poden portar un canvi profund i real al País Valencià", per afegir, "el futur de tots està ara més que mai en les vostres mans". Es referia a Glòria Marcos, coordinadora general d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), a Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (Bloc), a Agustí Cerdà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i diputat a Madrid, a Carles Arnal d'Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EEPV), i a Joan Francesc Peris, d'Els Verds del País Valencià (EV-PV). Tots ells portaven la segona pancarta de la manifestació mentre que la primera la duien portaveus d'organitzacions socials que hi donaven suport. Al costat de Climent hi havia, entre altres, Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, Tonetxo Pardiñas, de la Societat Coral el Micalet, i Amparo Salvador, del Fòrum per la Memòria. Davant d'ells, una banda de música formada per més de 30 membres d'arreu del País Valencià i acompanyada per uns deu dolçainers, entre ells un component del grup Obrint Pas, va delectar la concurrència amb melodies dels balcans mesclades amb músiques valencianes. Estatut descafeïnat Però aquests no van ser els únics músics que van animar aquesta marxa, en què no van deixar de succeir-se pancartes en contra de la reforma de l'Estatut valencià, com ara "Nou Estatut. Descafeïnat 100%. PP-PSOE", així com altres en defensa del territori com "Som un país no un PAI [pla de desenvolupament urbanístic]". Dolors Camats, diputada d'Iniciativa per Catalunya, i Antoni Vives, membre de l'executiva de CDC, van ser els únics polítics de Catalunya que hi van assistir, juntament amb centenars de joves catalans arribats en autocars. El crit d'"Independència dels Països Catalans" no va faltar en aquesta manifestació pacífica i tenyida més que mai de senyeres i estelades. Fotos Àlbum Foto Principal http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
