Jaume Escales
diu que no hem d�enviar
moltes imatges.No hi estic d� acord. Crec que quantes m�s, millor. Hem de reconstruir els rostres d� aquelles persones perdudes a la guerra o postguerra.
Si teniu fotos antigues, les
heu d� enviar . I si en Jaume s� enfada l� envirem una
can��.
Joana
Efectivament Joana. En aquests tipus de llistes se
sol demanar que la gent no envii arxius que requereixin molta mem�ria, i jo vaig
fer igual copiant la idea d'altres llistes. Crec que es fa per dos
motius:
a. No
sobrecarregar les b�sties personals.
b. No
sobrecarregar l'espai de mem�ria que tenim assignat al
servidor.
Aquest �s un tema que hem discutit recentment els administradors. La conclusi� a
la qual arrib�rem ahir mateix (dimarts, 24/2) fou de no posar l�mit a
l'enviament de qualsevol arxiu, per gran que fos. Sembla correcte pensar
que unes normes d'etiquette no poden incloure una limitaci� aix�, a no ser
que els usuaris receptors hagin manifestat mol�stia, cosa que no �s el cas, m�s
aviat al contrari: jo personalment estic content de rebre aquestes fotografies
del benvolgut batle Emili Darder, i tota la gent amb qui he parlat tamb�.
Com m�s millor, per tant.
Respecte al punt b., a la sobrec�rrega a l'espai que tenim
comprat o llogat al servidor, el tema �s que tots els missatges hi
queden estotjats en un espai de Historial. Si s'arrib�s al l�mit, la
quota a pagar (ara me sembla que �s poca cosa), augmentaria. A aquest l�mit hi
arribarem m�s aviat si enviam missatges que ocupin molta mem�ria. Per� aix� no
pot ser un problema que ens limiti. Vet aqu� el quid.
La conclusi� dels administradors va ser, doncs, no posar limitacions a
qualsevol missatge. Si, en tot cas, un dia cal pagar una mica
m�s, sempre vos ho podem fer saber i mirar de compartir les despeses entre
tots. Amb tots els qui som seria poca cosa per cada un, gaireb�
simb�lica. Crec que tots estarem d'acord que �s un m�nim preu que val la
pena pagar, i de molt (de molt�ssim), a canvi de la tranquilitat total de poder
enviar qualsevol missatge, per gran que sigui.
Perqu� no ens podem arriscar a trobar-nos amb la disjuntiva personal de
no enviar segons qu�, que ens pot semblar interessant, perqu� pensam que ocupa
massa. Aix� pot valer, o val de fet, en el m�n del comer� de les taronges,
del portlant, de la benzina, etc. emper� no ha de valer mai en el m�n de
les idees.
Salut, una abra�ada i endavant !
Jaume Escales i Tous (un dels administradors de la llista de Ara i
Sempre)
