LLISTA ARA I SEMPRE (AIS) Mira, l'�nic que pareix que t� ben cert, clar i llampant que no es pot errar mai ets tu. I no t'erris: jo havia llegit el primer missatge d'en Marti��ez, i ell s'hi queixava d'un fet --l'�s del catal�, de la llengua pr�pia del nostro pa�s-- per�, en aqueix cas, ell va recon�ixer que s'errava. Per� tu et dedicares a envestir, i a tractar-los, a ell i en Palou, en termes que no se mereixien pels seus escrits. Ets tu qui ha insultat, qui m'ha tractat d'assass�, qui ens ha acusat de xen�fobs i racistes. I, ho te vull aclarir, per fer acusacions d'aquesta casta no �s necessari que ho digues aix�, amb les paraules racista i xen�fob, sin� amb acusacions que responguen a actituds englobades dins l'abast sem�ntic d'aqueixs termes. Ho te dic perqu� pentura deus sabre molta d'inform�tica (que no ho dubt) per� fluixeges ferms en els conceptes de les ci�ncies socials. I tamb� �s m�s curi�s (ho fas a posta?) que t'empe�olis i repetesques arguments i llocs comuns del nacionalisme espanyol m�s reaccionari (com aquell que equipara nacionalisme i terrorisme) o del progressisme espanyol, amb par�grefs com aqueixs:
"El que no hem de fer �s faltar al respecte a persones d'altres cultures pel sol fet de ser d'aquella cultura. No �s el castell� el que ens ha fet mal, sino les persones que han governat un imperi que utilitzava i utilitza aquesta ll�ngua com a ll�ngua vehicular i, per q�esti�ns de facilitat de manipulaci� els ineressa una homogeneitzaci� cultural de les seves terres". Aqueixa argumentaci�, perdona'm que ho te diga, �s coneguda ferm i tan vella com la transcisi� espanyola: els mallorquins estam sotmesos a un imperi que ens acultura i ens destrueix com a pa�s, per� no conv� que ens fixem en les actituds nacionalistes dels immigrants espanyols perqu� aix� �s faltar-los al respecte. Una cosa �s "faltar al respecte a persones d'altres cultures pel sol fet de ser d'aquella cultura", cosa que no he fet mai de mai, i una altra cosa consentir que la cultura d'aqueixes persones es mengi la meva. A darrera les persones que governen aqueix imperi espanyol, que governa i alecciona la ciutadania als mitjans de comunicaci�, hi ha tamb� uns ciutadans, rics o pobres, de dretes o d'esquerres, que s�n espanyolistes. Que pensen que s'ha de mantenir la imposici� del castell� a Gal�cia, a Euskadi, a Navarra, a Mallorca, a Catalunya, al Pa�s Valenci�. Persones que pensen que el dest� d'aqueixes societats i dels territoris on han estat hist�ricament assentades d'en�� del segle XV �s ser part de la naci�n espa�ola, una naci� que es defineix per la castellanitzaci� ling��stica, cultural i nacional. I aqueix nacionalisme d'expansi�, atiat per les autoritats, d'aix� no ho dut, �s assumit m�s enll� de les classes socials i del posicionament pol�tic, per la gran majoria dels habitants de l'Espanya Castellana (si li vols dir aix�): les urnes canten cada quatre anys. Jo no em ficar� amb ning� per ser d'una cultura diferent a la emva (jo som descendent de persones de cultura castellana, per exemple), per� no per aix� m'aturar� de recordar-los quin ha estat el paper de la seva llengua i de la seva cultura en aqueix pa�s. Mai. De la mateixa que ho retrec a aquells mallorquins que assumeixen la pol�tica ling�icida i espanyolista de determinats partits pol�tics. Si aix� els incomoda, ja em va b�, perqu� esper que almanco part d'ells (tant de bo siguen tots!) reaccionin i actu�n en conseq��ncia, que vegen que la conversi� del castell� en la llengua oficial i obligat�ria a Mallorca �s una imposici�, de la mateixa manera que ho seria la conversi� del catal� en la llengua oficial i obligat�ria de Valladolid. Tal volta, aix� podr�em arribar, amb temps i democr�cia de bon dir de veres, a arribar a una situaci� sociol�gica (en l'aspecte cultural i ling��stic) com l'Argentina. L'Argentina, en aqueix sentit �s un exemple excel�lent: �s un pa�s lliure, on la llengua castellana cohesiona una societat que majorit�riament procedeix de pa�sos d'altres lleng�es i cultures, que s�n matengudes --si ho volen-- per la gent que les parla, per� sense negar mai el car�cter d'una llengua oficial, i de cohesi� cultural, del castell�, que era la llengua de la societat argentina que va precedir les grans migracions italianes (que s�n l'origen de la poblaci� argentina actual), gallegues, catalanes, alemanyes... A l'Argentina han tengut governants d'origen itali� que no els ha passat mai pel cap reclamar que l'itali� i la cultura italiana esdevengu�s l'oficial; fins i tot han tengut presidents d'origen �rab, com en Memem. Aix� m'agradaria que fos Mallorca, que tenguessem una societat on la nostra llengua i cultura, les origin�ries del pa�s, fossen aquelles que la cohessionassen, sense que cap ciutad� fos menystengut per la seva cultura i origen. Aqueixa, ho repetesc, �s la Mallorca que voldria jo, i reclamar-la, retreure l'anormalitat actual, l'espanyolitzaci� continua i accelerada, perdona que ho te diga, no ho trob faltar al respecte a neg�. Per molt de greu que et s�piga i que els hi s�piga. Toni Mas ----- Original Message ----- From: "Joan Miquel Torres Rigo" <[EMAIL PROTECTED]> To: "Llista de suport a la llengua, al territori, a tot allo que es propi." <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Saturday, February 28, 2004 9:42 PM Subject: Re: [Ais] vil�ling�eeee???? LLISTA ARA I SEMPRE (AIS) A Dissabte 28 Febrer 2004 21:13, Antoni Mas i Forners va escriure: > > Jo no sabia que els que volem aconseguir pac�ficament la llibertat del > nostre poble i que tots els pobles del m�n siguen iguals en drets i en > obligacions, que siguen lliures, f�ssem assassins i racistes. En Ghandi, > pel que sembla, era un racista i un assass�. Anam b�. Encara has aconseguit sorprendre'm i tot. Llegeix el teu missatge i llegeix el primer que va desencadenar tot aix� si tens alg�n inter�s en con�ixer-me. Ah, i quan deixis de rebre resposta no em diguis mal educat. Ser� que ja no som per aqu� si ha de ser aquest el tema de discusi� d'aquesta llista. PREGUNTA PELS ALTRES: Ho ha de ser? PD: (Ja que hi som encara que no pagui la pena). Aquella frase que dius que no havia llegit l'havia deixada expressament a la cita perque no diguessis que l'havia tallada. No contesta al que et preguntava. Per� be. No insistir� perque dius que no confons res i tenc la impressi� que no pots equivocar-te mai. Au id�. Bon vent. Jo ja he pedut prou temps :-( -- Joan Miquel Torres__________________________________ Linux Registered User #164872 http://www.mallorcaweb.net/joanmiquel BULMA: http://bulma.net http://breu.bulma.net/?l2301 NO2C: http://noalcinturo.org _______________________________________________ ais mailing list [EMAIL PROTECTED] http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org _______________________________________________ ais mailing list [EMAIL PROTECTED] http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
