Que n'estaven de contentes M�rcia i Val�ncia a l'estiu: anaven a la
platja, prenien el sol, visitaven la seva nova �Terra M�tica�, jugaven en els
seus nous camps de golf, menjaven les fruites i hortalisses dels seus horts,
eren visitades per molts turistes peninsulars i estrangers que s'allotjaven en
colossals urbanitzacions recentment constru�des, ...
Ni el dem�
ni el dem� passat no els preocupava gens ni mica; el cel
era tan blau !, volaven les gavines, feia tan bona temperatura, un ventet les
refrescava, anava tot tan b�, tan b�...
Per� tot �ix� es va
acabar, i en un mat� gris M�rcia i Val�ncia es van aixecar del llit i es
van adonar que de tant de reguiu, de tant de construir
urbanitzacions a primera l�nia de mar, de tant d'"aquapark" i
de tant de camp de golf, s'havien xuclat tota la seva aigua.
De
cop i volta es van preguntar: -�Qu� ser� de nosaltres? �Quin futur ens espera
sense l'aigua que tant i tant hem malbaratat?
I varen arribar a
una conclusi�: -Demanarem ajuda a les nostres ve�nes Arag� i Catalunya.
Mentre s'apropaven a la casa d'Arag� i Catalunya, anaven pensant: -�Per
ventura no hagu�ssim pogut estalviar una mica d'aigua? �No ser� que el sistema
d'inundaci� que hem emprat per a regar les nostres hortes no �s el
correcte pel clima que tenim? �Tanta especulaci� immobili�ria a les nostres
costes, no es podia haver evitat ?.
Van arribar a casa de les seves ve�nes
i, amb el cor bategant a 180 pulsacions per minut, van tocar a la porta: -
Toc, toc...
-�Qui �s?- varen preguntar Arag� i Catalunya.
- Som les teves
ve�nes Murcia i Val�ncia.
Mentre esperaven que els obrissin, van veure com
les seves ve�nes no havien abusat dels seus recursos: tot just tenien reguiu, i
empraven t�cniques agr�coles m�s avan�ades, per la qual cosa el desenvolupament
era molt m�s controlat i sostenible.
Es va obrir la porta: -Tenim set,
ve�nes -mermolaren plorinyant M�rcia i Val�ncia.
�Per� qu� ens esteu
contant?-van replicar Arag� i Catalunya-�I qu� heu fet amb l'aigua que
teniu i amb la que ja us arriba des de fa temps de la font del Tajo?-van
preguntar.
La malgastem tot el que podem. Ens desenvolupem de manera
insostenible, com fan els pa�sos del Tercer M�n; no actualitzem els nostres
sistemes de producci� agr�cola i constru�m urbanitzacions tur�stiques perqu� uns
pocs s'enriqueixin, fem que el consum d'aigua es dispari a l'estiu - van
contestar M�rcia i Val�ncia.
- Per� ve�nes, �no sabeu que a nosaltres tamb�
ens fa falta l'aigua? �No heu vist Els Monegros o les terres de sec� de Lleida?,
van contestar Arag� i Catalunya. - I ara qu� fem, estimades Murcia i Val�ncia?
�No veieu que no podeu seguir per aquest cam�? �No podeu adaptar-vos a l'�s de
l'aigua de la que disposeu i que ja us d�na, a contracor, la nostra ve�na
Castella-la Manxa de la seva font del Tajo?. I, ofeses, van tancar la porta
negant-los l'aigua a les gandules M�rcia i Val�ncia. Aqu� hauria d'acabar-se la
rondalla...per� no �s aix�.
M�rcia i Val�ncia van cridar a un cos� mafi�s,
que vivia a Madrid, i ara van cam� de les cases d'Arag� i Catalunya per a
robar-los l'aigua i donar-se-la a M�rcia i Val�ncia perqu� seguir �cantant i
anant b�. A m�s anaven criticant a Arag� i Catalunya per tot el barri, dient
que no eren solid�ries, per� s'oblidaven de pregonar que elles fan millor �s
dels seus recursos, amb totes les despeses que aix� representa, i ning�
no les compensa.
El que M�rcia, Val�ncia i el cos� mafi�s de Madrid no
sabien �s que Arag� i Catalunya es prenien unes
vitamines anomenades
[EMAIL PROTECTED] que els donaven una gran energia i
vitalitat, a part de mantenir-los la ment clara.
�El TRANSVASAMENT no t�
enemic petit!
Si el reenvies de cinc en cinc minuts, no els donarem
aigua...
Si el reenvies de deu en deu minuts, tampoc els donarem
aigua...
Si el reenvies de vint en vint minuts, tampoc els donarem
aigua...
Per� si no el reenvies a ning�, no coneixeran la rondalla.