El bon
Rodolfo
05/04/2004
L�endem� de la derrota electoral
del PP i de la brutal manipulaci� de la veritat pel govern d�Aznar, apareixia
una not�cia que, sense passar del tot desapercebuda, ha estat significativament
ignorada: Rodolfo Mart�n Villa prenia el relleu de Jes�s de Polanco a la
presid�ncia de Sogecable, La decisi�, conseg�ent als acords de Sogecable i
Telef�nica sobre la fusi� de les plataformes digitals Via Digital i Canal
Sat�lite Digital, ja s'havia anunciat el mes de desembre, per� es feia realitat
en un dia especialment simb�lic, just quan la dreta espanyola acabava de
demostrar-nos, una vegada m�s, qu� en feia de la independ�ncia dels mitjans, de
la llibertat d�expressi�, de l�acc�s a la informaci� vera�, i dels valors
democr�tics m�s essencials.
El bon Rodolfo, el gran paquiderm expert en
repressi� i manipulaci�, aprofitant la calma tensa despr�s de la batalla,
s�enfilava amb l'�ndex les ulleres nas amunt, com en els vells temps, i sortia
del matollar, disposat a actuar. 'Continuem manant, tant o m�s, no us en
descuideu!', deien els seus ulls miops. I ara, qu�, Urdaci, director de Canal+?
Polanco, president de Gal�cia? Pablo Iglesias, al Valle de los Ca�dos? Res de bo
no pot passar. Rodolfo Mart�n Villa em recorda Henry Kissinger, el gran rei de
les tenebres. Qu� ho fa?
Primera manipulaci�. La biografia que Rodolfo ha
fet p�blica a trav�s dels mitjans de comunicaci� comen�a l�any 1975 i �s,
naturalment, as�ptica. Fem mem�ria dels seus �xits. Originari d�un poble ignot
anomenat Santa Mar�a del P�ramo (Lle�), va arribar a ministre de Relacions
Sindicals durant l��ltim govern de Franco. Abans havia fet m�rits com a l�der
falangista del SEU, cap del Movimiento i governador civil de Barcelona. Durant
la transici� va tenir un paper clau, com a ministre d�Interior (1976-79),
vetllant per l�exacte compliment del desig del dictador de deixar-ho tot lligat
i ben lligat. Els arxius de la Falange de Barcelona van desapar�ixer. Els
Guerrillers de Cristo Rei i m�s grups d�extrema dreta feien all� que volien.
Recordem, per esmentar uns pocs fets, Montejurra o el Cas Scala, una fosca
maniobra d�un confident de la policia que va servir per criminalitzar,
empresonar falsament i desmuntar el creixent moviment llibertari i la CNT,
l��nica organitzaci� sindical que s�oposava als Pactes de la Moncloa. O l�intent
d�assassinat del l�der independentista canari Antonio Cubillo, l�any 1978, dut a
terme per sicaris amb connexions amb el Ministeri de l�Interior, dada que va
corrobar uns quants anys despr�s el tinent general S�enz de Santamar�a, en un
d�aquells atacs de sinceritat senil que tenia abans de morir.
Morta la
UCD, Rodolfo passa al PP i d�aqu� cap amunt, cap a les altes esferes del poder
econ�mic multinacional, per servir els grans interessos del capital i controlar
de prop les democr�cies. Quan Pinochet �s detingut a Londres i Espanya en demana
l�extradici�, el bon Rodolfo, en qualitat de president d�Endesa, empresa
privatitzada per ell, escriu un article al diari xil� El Mercurio, titulat 'Una
reflexi� pertinent', en qu�, invocant la 'mod�lica' transici� espanyola, es
manifesta contrari al proc�s del dictador xil� i afirma: 'Potser els jutges
poden actuar i han de fer-ho segons el fam�s aforisme llat� que diu que cal fer
just�cia encara que es mori el m�n. Per� n'hi ha que tenen la facultat, i potser
el deure, d�evitar que el m�n es mori. Naturalment, jo propugno que el m�n se
salvi'. De fet, qui es va salvar va ser Pinochet. Rodolfo va rebre l�orde de
Bernardo O�Higgins de mans del president democristi� Eduardo Frei, i Endesa va
obtenir permisos per a construir centrals hidroel�ctriques en territori dels
indis maputxe, que s'hi van mobilitzar contra, per atemptat ecol�gic i etnocidi.
Un dels advocats xilens d�Endesa era l�ultradret� Pablo Rodr�guez, fundador del
grup neonazi Patria y Libertad, relacionat amb la CIA, que va preparar el
terreny al cop de Pinochet amb atemptats i provocacions constants contra el
govern de Salvador Allende.
M�s tard, pel respecte ecol�gic demostrat a
Xile, Rodolfo fou nomenat per Aznar Comissionat del govern espanyol en el
desastre del 'Prestige'. Va encarregar a RepsolYPF l�extracci� del fuel i vuit
mesos despr�s va abandonar el c�rrec deixant les coses tan t�rboles o m�s que
abans, que �s una de les seves especialitats.
I ara reapareix a Sogecable.
Els animals ho saben. Quan el gran paquiderm surt del matollar, un silenci
mortal envaeix la plana. La salvatgina avan�a lentament, mig endormiscada. Els
altres animals resten petrificats, atents al m�s m�nim senyal de perill. Saben
que perdran. Sempre perden. Sempre perdem. Qu� passar�?
Xavier Montany�
[EMAIL PROTECTED]
|
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}