El darrer viatge amb tren a Manacor?
Per en Dami� Perell�
Fa uns 25 anys, si no vaig errat, un accident de tren provoc� el
tancament
de la l�nia f�rria Inca- Art�.
El passat dissabte, 3 d'abril,
vaig assitir, com a usuari del tren, a una
visita als desperfectes que
ocasionaren l'accident de tren el dia 13 de
mar� amb el conseq�ent tancament
de la l�nia Inca - Manacor.
La Consellera d'Obres P�bliques, Maria Isabel
Cabrer, va venir acompanyada
d'una comitiva de t�cnics (enginyers de camins,
constructors, ge�legs) que
deixaren clar el seu paper de coristes. Quin
paperot, tants d'anys
d'estudis per aix�.
Venien per dir-nos lo malament
que ho feu el Pacte de progr�s i
mostrar-nos sobre el mateix escenari la
xapussa que en fou la construcci�
del tram Inca a Manacor, millor dit el tram
Enlla�-Manacor at�s que
Inca-Enlla� fou inaugurat pel Sr. Jaume Matas, altra
vegada President de
la comunitat aut�noma.
Valgui a dir que, de fet, �s
president per una xapussa encara molt m�s
grossa que aquesta, el fam�s tunel
de S�ller, que fou la pedra de toc que
destronar al president Gabriel
Ca�ellas. L'abs�ncia d'estudis geol�gics i
l'escandol financer en l'obra del
tunel de S�ller, cosa de la qual puc
parlar arran d'una visita d'obres a qual
vaig assistir entre altres
ge�legs i ge�grafs. En ella l'enginyer cap de les
obres evidenci� que no
hi havia ni es coneixia res de la geologia de la
zona.
No �s el moment de parlar-ne m�s ara com tampoc vull dedicar-me a
lloar
els estudis i actuacions que es feren en aquesta l�nia de tren. En
primer
lloc per que no em correspon, ja ho far� l'ex-conseller Francesc
Quetglas
si ho te a b� i ens vol convidar als usuaris, i en segon lloc perque
crec
que hi ha poc a dir, relament una xapussa. En general totes les obres
que
s'afronten en aquest estat adoleixen clarament de manca d'estudis
previs,
l'Ave al seu pas per Saragossa, el Pla Hidrol�gic Nacional en s�n
clars
exemples que ens posen a la cua de la Uni� Europea en aquest sentit,
quina
llastima.
El que jo em deman �s el seg�ent: Per qu� els nostres
governants, tant els
d'ara com els d'abans, en comptes de gestionar, en
aquest cas les vies
p�bliques, es dediquen a malbaratar els recursos i el
temps en criticar
l'adversari? Deixem- ho als partits, no hem de confondre
Govern i
Parlament. I en segon lloc: Per que els usuaris del tren hem de ser
el cap
de turc en tot aquest afer? Els seus coristes no donaren cap ra� de
pes
per mantenir la via tancada i ho demostrar�.
La l�nia entre Inca i
Manacor �s una xapussa, o te millor dit uns trams en
els que per les
actuacions dutes a terme la fan perillosa. De la mateixa
manera que el Tunel
de S�ller �s el m�s perill�s d'Europa segons uns
informes dels quals la
premsa en feu ress� fa uns mesos, com hi ha
informes que posen de manifest
els risc de caigudes de pedres que hi ha a
cala Estellencs o nombrosos trams
de la carretera comarcal C-710
(carretera que uneix Pollen�a, Lluc, S�ller,
Dei� i arriba a Andratx).
Hi ha en tot aix� una difer�ncia les carreteres,
per on van els cotxes
privats, no es tanquen i la l�nia f�rria, per on va
�nicament el transport
p�blic, el tren, si.
Els coristes (de la secci�
d'enginyeria de Camins i geologia sobretot)
esgrimiren uns motius que foren
una a un desmontats.
En primer lloc es digu� que les obres obstaculitzarien
el pas del tren,
arr�n de la proposta de treballar en hores nocturnes, cosa
molt habitual
en obres p�bliques com per exemple en el pont que es feu a
l'autopista a
l'altura d'Alcampo, es passa al segon argument.
Es parlaren
d'unes argiles, que amb l'obra els cobriren amb una "rejilla
de gallinero"
cosa que despr�s es va matissar com "malla de doble
torsi�n", podien caure
sobre la via. Un cop demostrat que aquesta situaci�
�s d�na en nombrosos
punts de la carretera esmentada C-710, o a la cala
Estellencs, quina pena no
permetre la introducci� de fotografies, la qual
cosa, i per desgr�cia,
s'arregla amb l'indicador triangular de perill per
caiguda de roques o un
t�mit "peligro" a la cala d'Estellencs, resulta que
en el tren aix� no s'hi
val, sembl� que el tren no pot modular la seva
velocitat ni es t� la prou
confian�a amb la professionalitat del
maquinista.
Per cert la Consellera,
la sra. Maria Isabel Cabrer, refus� la meva oferta
d'anar de Dei� a S�ller,
amb els seus coristes, per veure l'estat
deplorable de la carretera pel que
fa al risc de caiguda de blocs o
lliscament "en cuchara" amb l'argot dels
coristes.
Finalment, els qued� l'�ltim recurs, la contaminaci� del
balast
(popularment "matxaca") a resultes de les obres provocaria la
debilitaci�
d'aquest amb el conseq�ent risc de descarrilament per moviment de
les
vies, sembla que per fer descarrilar un tren n'hi ha prou amb
posar-hi
argila al balast. El balast �s una capa de grava gruixada de
material
competent i el qual ha de proporcionar la permeabilitat suficient
per
evitar que el ferm de sost� les travesses quedi amarat i es
pugui
fluidificar al pas del ferrocarril. Al Mediterrani sovint hi
ha
inundacions que afecten tan a vies d'asfalt com a vies f�rries, no
seria
la primera vegada que veim per la televisi� un tram de via f�rria
coberta
d'aigua roja pel creixement d'un riu o una riera. Tenen la via
tancada mig
any per refer el balast contaminat pel llim que du l'aigua en
suspensi�,
aut�ntica argila, que es fica entre el balast i s'hi
diposita?
En definitiva una actuaci� pat�tica la dels nostres governants,
tant de la
Sra. Maria Isabel Cabrer i els seus coristes com dels que inaguren
vies
corrents i de pressa, Els Srs. Francesc Antic i Francesc Quetglas el
tram
fins a Manacor, el Sr. Jaume Mates fa 4 anys el tram Inca Enlla�, El
Sr.
Jos� Maria Aznar areoports, plans hidrol�gics.... No ens mereixem,
ni
aquests governants ni aquests coristes en tant que usuaris del tren,
en
tant que ciutadans en general. Som els aut�ntics cap de turc en
les
baralles entre els nostres pol�tics.
Signat: Dami� Perell� i Fiol,
ge�leg
| 
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}