![Cultura i espectacles]()
|
M�s llum sobre els 'papers de Salamanca'
T�cnics de la Generalitat busquen a l'Archivo durant sis mesos tots els documents catalans
Ignasi Aragay
BARCELONA
La recerca invalidar� l'argument contra el retorn basat en el desconeixement del contingut dels fons reclamats
El resultat ser� la creaci� d'un cens de les institucions i les persones espoliades per identificar aix� els titulars actuals
E ntre juliol i finals del 2003, dos t�cnics de l'Arxiu Nacional van rastrejar l'Archivo de Salamanca a la recerca de tota la documentaci� espoliada a Catalunya pel b�ndol feixista.
L'exhaustiva investigaci� duta a terme per Merc� Igl�sias i Carles Quevedo es va centrar en la consulta dels 1.957 lligalls de les s�ries Pol�tico-social de Barcelona, Lleida i Vinar�s, on se suposa que hi ha la majoria de documents catalans. L'objectiu de l'operaci�, promoguda per l'anterior govern de la Generalitat i la continu�tat de la qual ha estat plenament assumida per l'executiu tripartit, era invalidar un dels arguments que impedeixen la restituci�: el desconeixement del contingut dels fons m�s enll� dels 507 lligals que corresponen a la Generalitat republicana, que ja van ser objecte d'inventari i microfilmaci� els anys 1983 i 1984 i que, malgrat les dues d�cades transcorregudes, tampoc no han retornat.
Ara, doncs, el nou govern espanyol de Jos� Luis Rodr�guez Zapatero ho tindr� m�s dif�cil per no fer efectiva la devoluci�. Ho tindr� dif�cil tant per aquest esfor� classificador com pel fet que, el 15 de mar� del 1995, un consell de ministres presidit per Felipe Gonz�lez a les acaballes del seu darrer mandat va aprovar la restituci� dels papers de Salamanca a Catalunya, mai duta a terme pels posteriors governs de Jos� Mar�a Aznar, ni quan parlava catal� en la intimitat i es reunia amb Jordi Pujol ni encara menys en l'�ltima legislatura.
De fet, una de les demandes que rebr� Zapatero per part del tripartit presidit per Maragall ser� el retorn d'aquest simb�lic fons, tal com detallava l'AVUI diumenge. Des del govern de la Generalitat, diverses veus han donat per fet les darreres setmanes un final feli� per als papers de Salamanca: "El bot� de guerra tornar� a Catalunya", assegurava el mateix diumenge el conseller portaveu, Joaquim Nadal. Cal recordar que l'octubre del 2002, en la missi� que la Comissi� de la Dignitat va enviar a Salamanca per explicar les raons de la petici� catalana, hi van participar l'exconseller en cap Josep-Llu�s Carod-Rovira i el tercer home fort del tripartit, el conseller Joan Saura. Van ser els l�ders pol�tics de m�s rang que es van despla�ar aleshores a la ciutat castellana.
Ara, la feina t�cnica duta a terme a Salamanca ha de servir per elaborar un cens de les persones i entitats que van ser objecte de l'espoliaci�, a partir de les quals es podran identificar els titulars actuals. Aquesta �s la tasca que s'est� realitzant actualment a les depend�ncies de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb seu a Sant Cugat. Una tasca que �s previst que s'acabi en un termini de dos mesos i que consisteix en la sistematitzaci�, explotaci� i confrontaci� de les dades obtingudes. "Finalment sabrem tot el que hi ha", diu el director de l'ANC, Josep Maria Sans Trav�.
Una nova base de dades
Segons els t�cnics, el fet que en la majoria dels casos la descripci� amb qu� compten els documents de l'Archivo continu� sent la feta l'any 1948 pel sinistre servei de Recuperaci�n, d'exclusives finalitats repressives, dificulta molt la recerca. Precisament, en el proc�s d'ordenaci� i comprovaci� actual, est� resultant cabdal la c�pia disponible a l'ANC del llibre de registres domiciliaris que els equips de Recuperaci�n van fer a Barcelona, a partir del qual s'ha bastit una base de dades amb 1.682 entrades que inclouen domicilis concrets de persones f�siques o jur�diques. L'historiador i advocat Josep Cruanyes, membre de la Comissi� de la Dignitat, ja va servir-se d'aquest document per explicar la cr�nica d'una planificada espoliaci� al llibre Els papers de Salamanca (Edicions 62).
Malgrat que amb la feina en curs es pot donar pr�cticament per establert quin va ser el bot� catal�, tot indica que caldr� enviar una nova missi� arxiv�stica a la ciutat castellana, ja que hi ha prou evid�ncies t�cniques per pensar que hi pot haver documentaci� produ�da a Catalunya en els lligalls de les s�ries pol�tico-socials d'altres prov�ncies, en especial les d'Arag�, a m�s de la de Castell� i de Madrid, aix� com en les agrupacions textuals Militar i Documentaci�n Particular dins l'apartat Pol�tico-social.
Diverses fonts consultades per aquest diari, tant de l'entorn arxiv�stic catal� com del governamental, consideren que s'ha d'aprofitar l'actual moment pol�tic de replantejament del model auton�mic per fer efectiu un retorn que tanqui ferides emocionals entre pobles de l'Estat. I per evitar perdre, com va passar amb la Transici�, una oportunitat hist�rica que ha portat a mantenir obert el contenci�s durant un quart de segle. �s en aquesta l�nia que el govern catal� est� estudiant quina �s la millor estrat�gia per treure partit de la conjuntura favorable i aconseguir la devoluci�.
![Botons]()
|
|
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}