De J.M. Loste:
CAMPANYA CONTRA EL XOVINISME
IMPERIALISTA FRANC�S
Benvolguts amics
Davant la not�cia que el govern
franc�s impedir� el reconeixement del catal� a
la UE , caldria iniciar una campanya ,nacional i
internacional contra l'imperialisme franc�s .
Caldria explicar, en diverses lleng�es, que
l'actitud intransigent del govern de l'Estat
Franc�s contra la diversitat ling��stica i
cultural del continent europeu �s un acte
d'autoritarisme genocida que va contra
les mateixes ess�ncies dels fundadors de
l'europe�sme moderna .
Europa , com a espai geogr�fic
ric i variat , ha de ser , per damunt
de tot , el que vulguin els seus ciutadans
Cal que , des d'aquest mateix moment, els
catalans , mitjan�ant l'ajuda d'atres pobles oprimits i
nacions sense estat , fem sentit r�pidament la
nostra veu contra aquesta injust�cia en
maj�scula , que ens pot condemnar per sempre a la minoritzaci�
absoluta .
ENDEVANT COMPANYS !!
ENDEVANT AMB EL PLE RECONEIXEMENT DEL
CATAL� A LA UE !!
SALUTACIONS.
JOSEP M.
LOSTE .
"El govern
franc�s, contrari a admetre el catal� a la Uni�
El
ministre d�Afers Estrangers franc�s, Michel Barnier, s�ha mostrat contrari a la petici� del govern
espanyol relativa a l'oficialitat del catal�, el basc i el gallec a la Uni�
Europea. Barnier ha dit que s'havia d'evitar la reobertura de 'q�estions
dif�cils� al tram final de la redacci� de la carta magna europea i que els
estats membres havien de ser �molt prudents� a l�hora de fer propostes sobre les
normes ling��stiques de la UE. En canvi, Barnier ha volgut recordar la bona
acollida que han tingut al govern franc�s les declaracions europeistes del
president espanyol Jos� Luis Rodr�guez Zapatero i la bona disposici� de Fran�a
perqu� Espanya s�uneixi a �l�eix franco-alemany� en q�estions europees. Dem�
el president del Parlament Europeu, l�irland�s Pat Cox, es reunir� amb el
president del Parlament catal�, Ernest Benach, per parlar de q�estions diverses,
entre les quals hi ha la de l�oficialitat del catal� a la Uni� Europea. Aquesta
reuni� es va ajornar pel �cas Carod�, quan Carod-Rovira, llavors conseller en
cap de la Generalitat, es va reunir amb ETA. "
|