|
El portaveu d'Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC) al Congr�s espanyol, Joan Puigcerc�s,
acompanyat pels diputats al Congr�s Joan Tard� i Rosa Maria
Bon�s, el president del partit, Jordi Carbonell, i les
militants hist�riques Enriqueta Gallinat i Pepa Batalla, ha
presentat una proposici� no de llei en qu� s'insta al Govern
espanyol a demanar perd� per l'assassinat del President de la
Generalitat, Llu�s
Companys, el 15 d'octubre de 1940.
La proposici� no de llei, que s'entrar� avui mateix al
registre de Congr�s, tamb� demana que es rehabiliti
p�blicament l'honor del president Companys "mitjan�ant la
celebraci� d'un solemne acte de desgreuge al Castell de
Montju�c" aix� com "el comprom�s d'endegar les accions
necess�ries que permetin l'anul�laci� del Consell de Guerra
sumar�ssim a qu� fou sotm�s el president de Catalunya".
Puigcerc�s, que ha recordat que Companys va ser l'�nic
president d'Europa assassinat en aquell per�ode, ha explicat
que "no va ser nom�s un assassinat contra Catalunya i contra
les seves institucions -la Generalitat Republicana i la
Rep�blica espanyola en general-, sin� que va ser un s�mbol de
les 192.684 execucions que el general Franco va ratificar des
del final de la guerra fins el 1944".
Aix� mateix, ha indicat que per a ERC "els s�mbols s�n
importants" i que creu que en aquest per�ode de sessions del
Congr�s la iniciativa podria ser aprovada per una �mplia
majoria.
El portaveu al Congr�s ha destacat que Catalunya va viure
una "repressi� sense precedents a Europa" i que a l'entrar en
el per�ode democr�tic, "les forces d'esquerra van optar pel
silenci", per la qual cosa ara ERC reclama recuperar la
mem�ria hist�rica i tancar una etapa. "�s un acte de dignitat,
aquest pa�s ha de recuperar la dignitat", ha indicat.
El president d'ERC, Jordi Carbonell, ha posat �mfasi en qu�
el president Llu�s Companys "va ser l'�nic president
assassinat per motius pol�tics durant el per�ode convuls de
les guerres del segle passat" i ha explicat que els Governs
democr�tics d'Alemanya i Fran�a, hereus dels Governs que van
contribuir a la detenci� de Companys i el van entregar al
r�gim franquista, ja han demanat perd� p�blicament mentre que
Espanya encara no ho ha fet.
Carbonell ha indicat que "no demanem venjan�a" sin� que
"demanem recuperar la mem�ria hist�rica i un desgreuge" per
part de l'estat espanyol. Aix� mateix, ha indicat que amb la
transici�, que per ell "no va ser una ruptura", es va perdonar
tothom (ha recordat l'aministia de 15 octubre 1977) "per� aix�
no vol dir oblidar tot el que ha passat". |