Tres mesos despr�s de les eleccions generals, els moviments socials amb
intenci� pol�tica dirigits contra el Govern balear pel catal� i les
infraestructures o s'han esva�t o, el que queda, ha fet figa. �s com si amb la
caiguda en desgr�cia del PP nacional ja se'ls hagu�s arreglat tot. Per� la
realitat �s que aqu� segueix governant el PP. Cadasc� ha de fer el que vol,
faltaria m�s, i si la majoria dels que protestaven contra l'executiu de Jaume
Matas ara no els ve de gust fer-ho, sigui pel que sigui, doncs b� est�.
Tanmateix, quant a an�lisi dels presumptes moviments socials que generaven les
protestes, no deixa de ser una situaci� curiosa. Primer, perqu�, en efecte, ha
caigut el PP, per� a Madrid, no a Balears. Segon, perqu� el govern illenc pret�n
dur endavant tot el mateix que abans de les eleccions. Tercer, perqu� ara, molt
m�s que abans i paradoxalment, l'oposici� pol�tica manifesta unes perennes
vacances que han perm�s als conservadors sortir-se'n de la depressi� elec toral
amb vigor renovat. Quart, perqu� ja hi accions governamentals en marxa. �s a dir
que les circumst�ncies que suposadament explicaven les mobilitzacions segueixen
existint i, a m�s, s'estan comen�ant a concretar el que aleshores eren simples
anuncis.
Pel que fa al tema del catal�, no �s massa estrany el que ha passat perqu�
els darrers anys ja se veia la costa per avall per la qual estava caient la
tradicional festa de maig de l'Obra Cultural Balear (OCB). El frac�s de l'any
passat, amb una migrada assist�ncia i redu�da gaireb� a la pres�ncia
professoral, res de bo augurava per enguany. Aix� ha estat. Per primera vegada
hi ha hagut pr�ctica unanimitat de fons alienes als organitzadors en situar la
concurr�ncia com la menor de les deu convocat�ries. No �s tan important el
nombre de gent que hi assist� com les circumst�ncies en qu� s'ajuntaren tan pocs
protestants. Perqu� era enguany la primera vegada en qu� el catalanisme requeria
demostrar de bon de veres la seva for�a, degut a l'actitud manifestada en
relaci� a la pol�tica ling��stica per part del Govern balear, que no t�
paral�lel ni s'assembla a cap �poca anterior, i ha estat justament quan ha fet
figa. Ja s'ha raonat aqu� en d'altres ocasions sobre el perill que co mporta una
protesta sense clara direcci�. Ara se veu el resultat. No se pot estar aguantant
la tensi� difusa tant de temps sense esperar no fracassar en el moment m�s
inconvenient. Lluny d'anar, el moviment, en �in crescendo� i en converg�ncia
d'esfor�os per demostrar el m�xim de suport popular dissabte, ha anat en
direcci� contr�ria. El resultat �s que el govern considera que t� barra lliure.
Ho va dir el conseller Fiol, a qui li falt� temps a sortir a constatar el
�frac�s� de la reuni� de l'OCB i per dir que �no hi haur� rectificacions� sobre
all� que els congregats demanaven: �Rectificau, ara!�, i com a conseq��ncia
col�lateral: el suport d'UM a all� del nivell C.
M�s estrany �s el silenci del moviment contra les infraestructures del
Govern. L'executiu ja ha comen�at alguna important obra. La nova carretera,
autovia o autopista entre Palma i Llucmajor est� en marxa i la magnitud que t�
�s bestial. El moviment opositor se va iniciar el setembre i amb accions cada
vegada m�s contundents arrib� al gran �xit de mobilitzaci� del 14 de febrer a
Palma. �s vera que, com abans s'ha dit i com b� ha demostrat el catalanisme, �s
mala cosa no saber modular la pr�pia for�a per extreure la m�xima efic�cia i per
tant no se tracta de repetir cada setmana manifestacions. El que passa �s que
aquest moviment, a partir de la mobilitzaci�, s'ha esva�t quan s'haurien de
veure les accions puntuals per mantenir el record i l'agitaci�. Aix� ho feia,
per exemple, el GOB i en general l'ecologisme militant amb les campanyes com Sa
Dragonera, autopista d'Inca o Es Trenc: les manifestacions no eren un fi sin� un
instrument per donar entitat i continu�tat al movim ent, que �s la �nica
possibilitat de tenir �xit final. Ara, en canvi, silenci, res. �s com si tot
hagu�s servit pol�ticament al PSOE i quan els socialistes s'han instal�lat en el
poder espanyol all� que tant preocupava d'aqu� ara ja no interess�s gens. Segur
que no �s aix�, per� ho pareix. O que s'ha perdut la for�a, qui sap. En
qualsevol cas, qui no ha perdut ni for�a ni voluntat �s el Govern del PP, que
est� m�s tranquil que mai.