Amics i amigues, en
Bartomeu Mestre me fa saber que el número de fax de la
Delegació del Govern que vaig donar, en un missatge
anterior, amb el model de carta per enviar-hi, no existeix. Se coneix que
ha canviat sense que l'hagin actualitzat a la plana web d'on el vaig copiar.
Preniu bona nota del número correcte: és el 971.989161.
Altra opció és enviar les cartes per correu convencional, i més d'una si fa
falta!, fins que hi hagi resposta!
D'altra banda, aprofit per copiar
l'article d'en Llorenç Capellà, del Diari de
Balears, de dijous 10 de juny. Val la pena, realment.
Salutacions a tothom, i a seguir
!
Jaume Escales i Tous
|
|
Llorenç
Capellà |
Ramon Socias, cal
una resposta
Diumenge passat va sortir publicada a Diari de Balears i aquests
darrers dies ha circulat per Internet una carta de Bartomeu Mestre
denunciant les vexacions de què va ésser objecte el seu fill, Antoni, als
aeroports de Barcelona i de Palma, per part d'alguns guàrdies civils. El
motiu? Cerquem-lo a Barcelona. Antoni va respondre a un guàrdia en català,
tal com ens exhorta que ho facem dona Maria Antònia a través de la
campanya de publicitat «Tenim una llengua per sentir». O ho va fer per
iniciativa pròpia, Antoni, perquè es reconeix mallorquí i parla comunament
en la llengua pròpia? Possiblement per això. Antoni Mestre és una persona
assenyada (ho afirm perquè en tenc constància), força coherent amb els
seus principis, de tracte educat, gens ni mica conflictiu. Bartomeu
Mestre, son pare, és l'autor de «La identitat reeixida» (2001), un llibre
de combat i de reflexió política. Mestre (el pare), és un intel·lectual
que s'ha caracteritzat per la defensa decidida i valenta, des de
plantejaments d'esquerres, del nostre país, el territori i la seva llengua
i cultura. Du una vida sencera reclamant els seus drets cívics, els de
tots, sense defallir. És de caràcter ferm, indomable. Ho dic, perquè a
Ramon Socias aquest conflicte pot causar-li més problemes que un mal de
queixal. Depèn de com el resolgui, encara que tot fa pensar que el
resoldrà malament. És a dir, que farà el mussol a l'espera que el temps
esborri els greuges. Ja li advertesc per endavant que, si aquesta és la
seva estratègia, s'haurà equivocat de camí. Mestre (pare) no és dels que
obliden fàcilment. A Antoni Mestre, en el Prat, l'importunaren, el
registraren i, curiosament, l'obligaren a llevar-se els calcetins, potser
perquè sospitàvem que els catalans parlam amb els peus. Llevam ferro a
l'incident? És bo de fer. Podríem optar per la facècia. O recomanar
paciència a Mestre; adduir que aquest és un fet aïllat, un malentès, que
allò que importa és que al cap i a la fi no es va produir cap altercat de
conseqüències greus. Però no. No. Tocant a llengua, n'estam farts, de
veure trepitjats els drets cívics més elementals. D'altra banda, aquest
abús -que no és aïllat-, qüestiona les paraules i les actituds en defensa
del català que ornen les aspiracions federalistes de l'actual govern
espanyol. Mentre Zapatero fa una instància a Europa perquè el català sigui
llengua oficial a la Unió Europea, un guàrdia civil humilia un jove que
s'expressa en aquesta llengua, la qual cosa és una manera de dir-nos visca
Franco i l'Espanya preconstitucional. I amb ell, ens ho diuen tots els
guàrdies que participaren en el muntatge, els de Barcelona i els de Palma.
Perquè es dóna la casualitat que a Son Sant Joan hi havia sis guàrdies
civils -sis!-, que esperaven que Antoni Mestre baixàs de l'avió per
demanar-li que s'identificàs. El volien espantar? Convé saber-ho, ho hem
de saber tot. De la mateixa manera que volem saber a mans de qui deixam
els nostres estalvis o la nostra salut, tenim interès a saber quina
formació cívica tenen cada una de les persones encarregades de la nostra
seguretat. Fa uns mesos, Ramon Socias va moure totes les seves influències
per ésser delegat de govern. Molt bé, ja ho és. Ara li correspon exercir
com a tal. Si deixa passar els dies a l'espera que passi el temporal, que
no passarà tan fàcilment, la seva credibilitat quedarà malmesa i, de
rebot, també debilitarà la del PSIB. Antich acaba d'acusar Matas de no
tenir una idea coherent de país, cosa que és del tot certa. Això no
obstant, si Socias no dóna explicacions sobre allò que va passar amb
Antoni Mestre, deixa el seu cap de files amb el cul a l'aire, perquè la
primera condició per a estimar un país passa per respectar els homes i les
dones que l'habiten. La tengueren en compte, aquesta condició, els números
de la Guàrdia Civil que prestaven servei als aeroports d'El Prat i de Son
Sant Joan dijous horabaixa passat? Que ens ho digui el delegat del govern.
Que l'actitud d'alguns no pot comprometre la voluntat de servei de tot el
Cos? D'acord. Però que ens ho digui, que no calli. Cas de no actuar amb
coherència, ens aboca a una espiral de bogeria d'efectes imprevisibles.
Parlem clar: si Socias considera que un catalanoparlant és una persona
digna d'ésser importunada, vigilada o menyspreada, encara que sigui per un
sol guàrdia civil, res no impedeix a aquest, o a un altre igualment errat
de comptes, detenir la plana major de la Metro Goldwyn Mayer local. És a
dir, a dona Maria Antònia i els seus artistes de darrera fornada: Miquel
Àngel Nadal, Xavi Torres, Maruja Alfaro, Chenoa i d'altres, entre els
quals n'hi ha un de ben amic meu, que ens diuen que tenim una llengua per
sentir. Seguint el curs del pensament del guàrdia, no hi ha dubte, tots
ells són terroristes, perquè ens inciten a transgredir una suposada llei
que ens mana parlar en castellà. Quan tenguem els de la Metro Goldwyn a la
presó, ja veurem qui té arguments per a convèncer el jutge Garzón que la
cosa no és exactament així.
Llorenç Capellà. Escriptor.
|
|