Amics i amigues, en
Bartomeu Mestre me fa saber que el n�mero de fax de la
Delegaci� del Govern que vaig donar, en un missatge
anterior, amb el model de carta per enviar-hi, no existeix. Se coneix que
ha canviat sense que l'hagin actualitzat a la plana web d'on el vaig copiar.
Preniu bona nota del n�mero correcte: �s el 971.989161.
Altra opci� �s enviar les cartes per correu convencional, i m�s d'una si fa
falta!, fins que hi hagi resposta!
D'altra banda, aprofit per copiar
l'article d'en Lloren� Capell�, del Diari de
Balears, de dijous 10 de juny. Val la pena, realment.
Salutacions a tothom, i a seguir
!
Jaume Escales i Tous
 |

|
| Lloren�
Capell� |
Ramon Socias, cal
una resposta
Diumenge passat va sortir publicada a Diari de Balears i aquests
darrers dies ha circulat per Internet una carta de Bartomeu Mestre
denunciant les vexacions de qu� va �sser objecte el seu fill, Antoni, als
aeroports de Barcelona i de Palma, per part d'alguns gu�rdies civils. El
motiu? Cerquem-lo a Barcelona. Antoni va respondre a un gu�rdia en catal�,
tal com ens exhorta que ho facem dona Maria Ant�nia a trav�s de la
campanya de publicitat �Tenim una llengua per sentir�. O ho va fer per
iniciativa pr�pia, Antoni, perqu� es reconeix mallorqu� i parla comunament
en la llengua pr�pia? Possiblement per aix�. Antoni Mestre �s una persona
assenyada (ho afirm perqu� en tenc const�ncia), for�a coherent amb els
seus principis, de tracte educat, gens ni mica conflictiu. Bartomeu
Mestre, son pare, �s l'autor de �La identitat reeixida� (2001), un llibre
de combat i de reflexi� pol�tica. Mestre (el pare), �s un intel�lectual
que s'ha caracteritzat per la defensa decidida i valenta, des de
plantejaments d'esquerres, del nostre pa�s, el territori i la seva llengua
i cultura. Du una vida sencera reclamant els seus drets c�vics, els de
tots, sense defallir. �s de car�cter ferm, indomable. Ho dic, perqu� a
Ramon Socias aquest conflicte pot causar-li m�s problemes que un mal de
queixal. Dep�n de com el resolgui, encara que tot fa pensar que el
resoldr� malament. �s a dir, que far� el mussol a l'espera que el temps
esborri els greuges. Ja li advertesc per endavant que, si aquesta �s la
seva estrat�gia, s'haur� equivocat de cam�. Mestre (pare) no �s dels que
obliden f�cilment. A Antoni Mestre, en el Prat, l'importunaren, el
registraren i, curiosament, l'obligaren a llevar-se els calcetins, potser
perqu� sospit�vem que els catalans parlam amb els peus. Llevam ferro a
l'incident? �s bo de fer. Podr�em optar per la fac�cia. O recomanar
paci�ncia a Mestre; adduir que aquest �s un fet a�llat, un malent�s, que
all� que importa �s que al cap i a la fi no es va produir cap altercat de
conseq��ncies greus. Per� no. No. Tocant a llengua, n'estam farts, de
veure trepitjats els drets c�vics m�s elementals. D'altra banda, aquest
ab�s -que no �s a�llat-, q�estiona les paraules i les actituds en defensa
del catal� que ornen les aspiracions federalistes de l'actual govern
espanyol. Mentre Zapatero fa una inst�ncia a Europa perqu� el catal� sigui
llengua oficial a la Uni� Europea, un gu�rdia civil humilia un jove que
s'expressa en aquesta llengua, la qual cosa �s una manera de dir-nos visca
Franco i l'Espanya preconstitucional. I amb ell, ens ho diuen tots els
gu�rdies que participaren en el muntatge, els de Barcelona i els de Palma.
Perqu� es d�na la casualitat que a Son Sant Joan hi havia sis gu�rdies
civils -sis!-, que esperaven que Antoni Mestre baix�s de l'avi� per
demanar-li que s'identific�s. El volien espantar? Conv� saber-ho, ho hem
de saber tot. De la mateixa manera que volem saber a mans de qui deixam
els nostres estalvis o la nostra salut, tenim inter�s a saber quina
formaci� c�vica tenen cada una de les persones encarregades de la nostra
seguretat. Fa uns mesos, Ramon Socias va moure totes les seves influ�ncies
per �sser delegat de govern. Molt b�, ja ho �s. Ara li correspon exercir
com a tal. Si deixa passar els dies a l'espera que passi el temporal, que
no passar� tan f�cilment, la seva credibilitat quedar� malmesa i, de
rebot, tamb� debilitar� la del PSIB. Antich acaba d'acusar Matas de no
tenir una idea coherent de pa�s, cosa que �s del tot certa. Aix� no
obstant, si Socias no d�na explicacions sobre all� que va passar amb
Antoni Mestre, deixa el seu cap de files amb el cul a l'aire, perqu� la
primera condici� per a estimar un pa�s passa per respectar els homes i les
dones que l'habiten. La tengueren en compte, aquesta condici�, els n�meros
de la Gu�rdia Civil que prestaven servei als aeroports d'El Prat i de Son
Sant Joan dijous horabaixa passat? Que ens ho digui el delegat del govern.
Que l'actitud d'alguns no pot comprometre la voluntat de servei de tot el
Cos? D'acord. Per� que ens ho digui, que no calli. Cas de no actuar amb
coher�ncia, ens aboca a una espiral de bogeria d'efectes imprevisibles.
Parlem clar: si Socias considera que un catalanoparlant �s una persona
digna d'�sser importunada, vigilada o menyspreada, encara que sigui per un
sol gu�rdia civil, res no impedeix a aquest, o a un altre igualment errat
de comptes, detenir la plana major de la Metro Goldwyn Mayer local. �s a
dir, a dona Maria Ant�nia i els seus artistes de darrera fornada: Miquel
�ngel Nadal, Xavi Torres, Maruja Alfaro, Chenoa i d'altres, entre els
quals n'hi ha un de ben amic meu, que ens diuen que tenim una llengua per
sentir. Seguint el curs del pensament del gu�rdia, no hi ha dubte, tots
ells s�n terroristes, perqu� ens inciten a transgredir una suposada llei
que ens mana parlar en castell�. Quan tenguem els de la Metro Goldwyn a la
pres�, ja veurem qui t� arguments per a conv�ncer el jutge Garz�n que la
cosa no �s exactament aix�.
Lloren� Capell�. Escriptor.
|
|