<img src="http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif";>


    Amics i amigues, en Bartomeu Mestre me fa saber que el número de fax de la Delegació del Govern que vaig donar, en un missatge anterior, amb el model de carta per enviar-hi, no existeix. Se coneix que ha canviat sense que l'hagin actualitzat a la plana web d'on el vaig copiar. Preniu bona nota del número correcte: és el 971.989161. Altra opció és enviar les cartes per correu convencional, i més d'una si fa falta!, fins que hi hagi resposta!
    D'altra banda, aprofit per copiar l'article d'en Llorenç Capellà, del Diari de Balears, de dijous 10 de juny. Val la pena, realment.
 
    Salutacions a tothom, i a seguir !
 
    Jaume Escales i Tous
 

 

Llorenç Capellà
Ramon Socias, cal una resposta

Diumenge passat va sortir publicada a Diari de Balears i aquests darrers dies ha circulat per Internet una carta de Bartomeu Mestre denunciant les vexacions de què va ésser objecte el seu fill, Antoni, als aeroports de Barcelona i de Palma, per part d'alguns guàrdies civils. El motiu? Cerquem-lo a Barcelona. Antoni va respondre a un guàrdia en català, tal com ens exhorta que ho facem dona Maria Antònia a través de la campanya de publicitat «Tenim una llengua per sentir». O ho va fer per iniciativa pròpia, Antoni, perquè es reconeix mallorquí i parla comunament en la llengua pròpia? Possiblement per això. Antoni Mestre és una persona assenyada (ho afirm perquè en tenc constància), força coherent amb els seus principis, de tracte educat, gens ni mica conflictiu. Bartomeu Mestre, son pare, és l'autor de «La identitat reeixida» (2001), un llibre de combat i de reflexió política. Mestre (el pare), és un intel·lectual que s'ha caracteritzat per la defensa decidida i valenta, des de plantejaments d'esquerres, del nostre país, el territori i la seva llengua i cultura. Du una vida sencera reclamant els seus drets cívics, els de tots, sense defallir. És de caràcter ferm, indomable. Ho dic, perquè a Ramon Socias aquest conflicte pot causar-li més problemes que un mal de queixal. Depèn de com el resolgui, encara que tot fa pensar que el resoldrà malament. És a dir, que farà el mussol a l'espera que el temps esborri els greuges. Ja li advertesc per endavant que, si aquesta és la seva estratègia, s'haurà equivocat de camí. Mestre (pare) no és dels que obliden fàcilment. A Antoni Mestre, en el Prat, l'importunaren, el registraren i, curiosament, l'obligaren a llevar-se els calcetins, potser perquè sospitàvem que els catalans parlam amb els peus. Llevam ferro a l'incident? És bo de fer. Podríem optar per la facècia. O recomanar paciència a Mestre; adduir que aquest és un fet aïllat, un malentès, que allò que importa és que al cap i a la fi no es va produir cap altercat de conseqüències greus. Però no. No. Tocant a llengua, n'estam farts, de veure trepitjats els drets cívics més elementals. D'altra banda, aquest abús -que no és aïllat-, qüestiona les paraules i les actituds en defensa del català que ornen les aspiracions federalistes de l'actual govern espanyol. Mentre Zapatero fa una instància a Europa perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, un guàrdia civil humilia un jove que s'expressa en aquesta llengua, la qual cosa és una manera de dir-nos visca Franco i l'Espanya preconstitucional. I amb ell, ens ho diuen tots els guàrdies que participaren en el muntatge, els de Barcelona i els de Palma. Perquè es dóna la casualitat que a Son Sant Joan hi havia sis guàrdies civils -sis!-, que esperaven que Antoni Mestre baixàs de l'avió per demanar-li que s'identificàs. El volien espantar? Convé saber-ho, ho hem de saber tot. De la mateixa manera que volem saber a mans de qui deixam els nostres estalvis o la nostra salut, tenim interès a saber quina formació cívica tenen cada una de les persones encarregades de la nostra seguretat. Fa uns mesos, Ramon Socias va moure totes les seves influències per ésser delegat de govern. Molt bé, ja ho és. Ara li correspon exercir com a tal. Si deixa passar els dies a l'espera que passi el temporal, que no passarà tan fàcilment, la seva credibilitat quedarà malmesa i, de rebot, també debilitarà la del PSIB. Antich acaba d'acusar Matas de no tenir una idea coherent de país, cosa que és del tot certa. Això no obstant, si Socias no dóna explicacions sobre allò que va passar amb Antoni Mestre, deixa el seu cap de files amb el cul a l'aire, perquè la primera condició per a estimar un país passa per respectar els homes i les dones que l'habiten. La tengueren en compte, aquesta condició, els números de la Guàrdia Civil que prestaven servei als aeroports d'El Prat i de Son Sant Joan dijous horabaixa passat? Que ens ho digui el delegat del govern. Que l'actitud d'alguns no pot comprometre la voluntat de servei de tot el Cos? D'acord. Però que ens ho digui, que no calli. Cas de no actuar amb coherència, ens aboca a una espiral de bogeria d'efectes imprevisibles. Parlem clar: si Socias considera que un catalanoparlant és una persona digna d'ésser importunada, vigilada o menyspreada, encara que sigui per un sol guàrdia civil, res no impedeix a aquest, o a un altre igualment errat de comptes, detenir la plana major de la Metro Goldwyn Mayer local. És a dir, a dona Maria Antònia i els seus artistes de darrera fornada: Miquel Àngel Nadal, Xavi Torres, Maruja Alfaro, Chenoa i d'altres, entre els quals n'hi ha un de ben amic meu, que ens diuen que tenim una llengua per sentir. Seguint el curs del pensament del guàrdia, no hi ha dubte, tots ells són terroristes, perquè ens inciten a transgredir una suposada llei que ens mana parlar en castellà. Quan tenguem els de la Metro Goldwyn a la presó, ja veurem qui té arguments per a convèncer el jutge Garzón que la cosa no és exactament així.


Llorenç Capellà. Escriptor.

 
http://www.araisempre.org/agenda.php (Agenda d'actes publicats a la llista d'Ara i 
Sempre)
_______________________________________
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...  
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Plana web: http://www.araisempre.org

Responder a