Amigues i amics, m'he posat
escriure quatre idees al voltant de les darreres eleccions. Que consti que no
estic afiliat a cap partit i que tenc moltes prevencions davant
qualsevol estructura de partit. Crec que en el fons, no hi crec. Vaig
militar i treballar molt intensamenten la implantaci� i primers anys de vida, a
les Illes, del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI). Crec en
la lluita necess�ria per totes les formes d'alliberament, o per totes
les formes de llibertat: per les nacions (autodeterminaci� dels pobles),
pels treballadors (just�cia social, capacitat de decisi� a l'empresa), per les
dones (contra la viol�ncia masclista), pels pobles del Sud, pels homosexuals,
per les generacions futures i els ecosistemes, etc. I una part quantiosa de
la meva n�mia se'n va cap a associacions, ONG's, campanyes, accions, etc. en la
l�nia de totes aquelles batalles.
Passant a la meva modesta
an�lisi electoral, me centrar� tan sols en la q�esti� del PSM i
d'ERC.
Jo crec que les decepcions al s�
del PSM fa molts anys que es van covant entre un sector de la
milit�ncia. No �s cosa d'un dia. �s sobretot la q�esti� diguem-ne
"nacional", la que ha generat m�s desencant. Tota una generaci� de gent
nacionalista i activa socialment, ecologista, etc., que es va moure molt durant
els anys noranta (BEI, Ateneu 31 de Desembre, escoltes...) s'ha trobat
desamparada pol�ticament, sense referents de partit, en part. Aquesta gent ha
treballat i treballla dins Joves de Mallorca per la llengua, dins la
OCB, en clubs d'esplai, ONGs, etc. �s gent que sempre haurien
volgut una actitud m�s valenta del PSM (Pa�sos Catalans, etc.). Alguns en fan
part, del PSM, altres s'han donat de baixa, altres en s�n simpatitzants,
altres s'ho miren d'enfora. Per� tots el voten (o l'han votat
regularment).
Emper� el quid de la q�esti� �s
que l'han seguit votant durant molts d'anys perqu� era l'�nica alternativa
nacionalista i d'esquerra de vot �til, realista, amb possibilitats de govern,
sobretot en ajuntaments i Govern-Consell.
�s per aix� que el partit en
s� s'ha confiat, crec jo, sense adonar-se que molts de vots que rebia eren en
realitat, de no conven�uts, de cr�tics cr�nics. �s com si la direcci�
digu�s: "de tota manera els m�s radicals mos votaran igual, perqu� no tenen
opci� cap a l'esquerra. Facem pol�tica centrista per captar vot nou". El
problema �s que aix� com el PSOE amb una mica de populisme i de demag�gia, de
nacionalisme espanyol (Bono, Ybarra) ho rendibilitza (mantenint a la vegada
un discurs m�s elaborat,catalanista i intel.ligent per �mbits geogr�fics, de
gent), creix, i no es creen contradiccions entre ambd�s discursos (el
bipartidisme fou for�a, �s clar). En el cas del PSM, amb un votant m�s conscient
i cr�tic, aix� no �s possible: el votant conscient s'en va tot d'una que pot cap
a una opci� m�s clara, si no es testimonial. Tot aix� �s no dir res
nou. La novetat, precisament, i la casu�stica, �s que aquesta
vegada (ja veurem si les properes) ERC era una alternativa molt interessant
pel votant catalanista i d'esquerres:
1. Era "�til" en el sentit que era molt
probable que trei�s representaci�.
2. El candidat era eivissenc. Aquest fet parlava
per ell sol de Pa�sos Catalans. A m�s, el candidat parlava molt de defensar
les Illes Balears, etc.
3. El gran protagonisme d'ERC, a nivell
d'Estat, els darrers mesos (entrevista Carod, pujada a les generals,etc.)
ha estat com una onada d'aire fresc, un revulsiu molt important. En Carod
"emprenya" al nacionalisme espanyol, al PP, a l'espanyolisme, etc. La forma
m�s eficient de pegar una garrotada a la fatxenderia pepera era votar ERC,
amb una paraula. El paper determinant a nivell d'Estat de CIU passa a ERC, d'una
manera m�s contundent.
4. A tot all�, i lligat de forma indestriable, s'hi
ha d'afegir els atacs a la llengua (SOM R�dio, "biling�isme" del PP, etc.).
Molta gent nostra, amb conci�ncia de pa�s, etc, feia i fa fum, en
moments per d'ofensiva espanyolista que, abans a nivell d'Estat, i
ara a nivell illenc sobretot, va fent passes.
5. Cada cop m�s gent �s conscient que si no
volem morir com a poble aix� nom�s ser� possible per la
uni�, per la via de ser capa�os de veure que som un sol poble,
diguem-li catal�, de cultura catalana, catalanoparlant. Voler posar la q�esti�
nacional damunt la taula des de les Comunitats Aut�nomes sembla que
no resulta, ens redueix a compartiments estancs que no assusten a ning�. I
aix� tamb� ho ha posat damunt la taula l'afer ERC. Perqu� "assustar",
fer que a Madrid se'n parl�s del catal�, de l'autodeterminaci�, del catal�
Europa, de les seleccions catalanes, aix� resulta ser una q�esti� molt m�s
important que molts pol�tics no es pensen. I la gent sap que ara en parlam per
la pujada d'ERC a les generals.
B�, un altre dia ja vos
emprenyar� m�s. Per avui he acabat el temps i la paci�ncia.
Salut, una abra�ada, i
endavant!
Jaume Escales i
Tous
| 
![http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"](http://www.araisempre.org/images/logopetit.gif"){kind=link}