LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ L'article de Bernat Joan publicat a l'Avui del passat dia 24 de juny i que amablement trameten els companys d'ERC-Mallorca mitjan�ant aquesta llista de correus mereix un comentari per un seguit de motius. a) confirma, segons el meu parer, l'escassa entitat de les "raons ideol�giques" esgrimides per ERC per justificar la seva implantaci� en aquestes illes. b) confirma l'opci� estrat�gica d'ERC-Balears en favor d'UM i a costa del PSM. c) no explica les causes del desacord entre el PSM i ERC. Parlem-ne: a) Escassa entitat de les raons ideol�giques. Hem de dir d'entrada que tothom �s lliure de crear el partit que vulgui i de votar-lo. Per tant, no pretenc deslegitimar l'exist�ncia d'ERC a les Illes Balears. S� que pens que �s una opci� equivocada que situa el nacionalisme progressista en un carrer� que no passa. Les raons ideol�giques esgrimides per Bernat Joan per justificar la implantaci� d'ERC a les Balears s�n les seg�ents: 1. ERC �s l'�nic "partit nacional" (nacional de Catalunya = Pa�sos Catalans, s'ent�n); 2. �s l'�nic que s'expressa p�blicament com a independentista; 3. est� disposat a plantejar el nostre contenci�s en termes diferents dels autonomistes. De les tres raons nom�s la primera �s plenament certa -i, com veurem, no hauria de ser suficient per constituir un partit diferenciat en aquest moment- . I la segona i la tercera ra� del flamant eurodiputat es poden resoldre en una de sola: cal un partit independentista que reclami un marc jur�dic que superi el d'una regi� aut�noma d'Espanya. Aix� �s, en pla, un partit que defensi el dret a l'autodeterminaci� del poble de les Illes Balears. I aquest partit ja existia: �s el PSM. Anem a pams. L'independentisme no es pot desvincular de la reclamaci� del dret a l'autodeterminaci�. Per a qu� el reclamam si no �s per afirmar la pr�pia sobirania? Com assolirem la independ�ncia si no �s mitjan�ant l'exercici del dret a l'autodeterminaci�? Tra�ar l�nies divis�ries entre sobiranisme, independentisme i autodeterminisme en un moment en qu� el nacionalisme no assoleix el 15% dels sufragis i en qu� els missatges obertament espanyolistes marquen l'agenda dels partits majoritaris (PP i PSOE) �s su�cida. I aix� �s el que provoquen el companys d'ERC amb la implantaci� d'un partit independentista on ja n'hi ha un d'autodeterminista: la divisi� i el su�cidi del nacionalisme a les Illes Balears. Som del parer que, mentre no assolim el reconeixement del dret a l'autodeterminaci� (que es reconeix nom�s quan s'exerceix) o com a m�nim uns percentatges de representaci� pol�tica suficients, no t� sentit la disputa independ�ncia vs.associaci�. Tamb� pens que en l'actual moment de maduresa del nacionalisme a les IB plantejar una opci� independentista desvinculada de l'autodeterminista �s afeblir-les ambdues. El PSM, que �s l'�nic partit que ha menat el debat de l'autodeterminaci� a les institucions de les Illes Balears, feia una funci� de partit-tren imprescindible en el moment present. Tothom hi cap, dins el PSM, i tothom pot baixar-ne en arribar a l'estaci� que vulgui; sigui aquesta estaci� l'autonomia, la federaci�, l'estat associat o la independ�ncia. El que no t� sentit �s voler muntar un TGV on encara no tenim ni tren de rodalies. Per assolir avan�os en la q�esti� nacional cal sumar vots sincerament autonomistes, radicalment federalistes, sobiranistes i independentistes. Donar sobrep�s a la imatge independentista resta m�s suports dels que aporta. I aquesta �s l'aportaci� d'ERC al nacionalisme balear: dividir una comunitat pol�tica que no es pot permetre el luxe de la divisi�. La q�esti� dels pa�sos catalans. Els pa�sos catalans s�n una realitat cultural innegable. Per� no seran una naci� - a efectes pr�ctics- fins que no ho demostrin. La naci� no �s una comunitat �tnica: �s una realitat pol�tica. I l'�nica manera de ser una naci� �s arrossegar una majoria social suficient a les posicions nacionals mitjan�ant l'exercici de l'autodeterminaci� o mitjan�ant el vot a partits inequ�vocament nacionals. El Pa�s Basc, el Quebec i Catalunya s�n nacions sense estat: aix� ho demostra el sufragi dels electors contesa rere contesa. No ho s�n ni les Balears ni Val�ncia ni, molt menys, els pa�sos catalans. Les nacions no hi s�n perqu� s�, ni perqu� hi fossin en el passat. Les nacions es construeixen. I la meva opini� �s que ERC no contribueix a la construcci� nacional. El passat hist�ric dels pa�sos catalans �s la multiestatalitat: el fet de ser tres estats no ens rest�, al llarg dels primers segles de la nostra exist�ncia, ni un gram de consci�ncia comuna d'origen, de llengua i, sovint, de lleialtats i d'interessos. Mallorquins i catalans "en les hores greus" ens d�rem les mans, diu el poema de Pere Capell�. Per� �rem estats diversos i avui som societats diverses, amb opinions p�bliques, interessos i situacions pol�tiques ben diferenciades. Per construir espais comuns de di�leg entre els pa�sos catalans cal, pr�viament, haver afermat cadascun dels espais hist�rics: les Balears, Val�ncia i Catalunya. El pi de les tres branques. Aquesta ha estat l'opci� hist�rica del nacionalisme en aquest pa�s: unes columnes que creixen cadascuna al seu ritme per trobar-se, a la fi, en la volta de creueria, segons la imatge cl�ssica de Guillem Forteza Pi�a. Per fer catalanisme hem de fer pr�viament balearisme. Perqu� existeixin els pa�sos catalans han d'existir pr�viament Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les Balears en conjunt. I aquest �s l'envit hist�ric de la federaci� PSM-Entesa Nacionalista. La milit�ncia d'ERC-Illes Balears hi t� ca seva, si hi vol esser. L'espai del PSM-ENE �s un espai nacionalista, defensor de l'autodeterminaci�, d'esquerres i ecologista. Hi sou ben rebuts! De segur que en el cam� ens trobarem amb els companys nacionalistes del Principat: d'igual a igual i quan sigui l'hora. L'exercici del dret a l'autodeterminaci� implica definir el subjecte de l'autodeterminaci�. Crec que �s m�s viable considerar que el subjecte del dret �s el poble de les Balears, a considerar-hi els pobles de llengua catalana en conjunt. El dret a l'autodeterminaci� s'aplica sobre realitats pol�tiques constitu�des. I les Illes Balears, el Pa�s Valenci� o Catalunya s�n tres unitats ben definides pol�ticament: ho foren en el passat i ho tornen a ser en el present. Aix� no �s obstacle perqu� els pobles d'aquests tres territoris, una vegada recuperada la plena estatalitat, puguin federar-se atesos els lligams culturals, ling��stics, hist�rics, territorials, econ�mics, socials, etc. que tenen. Per� a partir de la pr�pia afirmaci�. Per federar-nos hem d'existir pr�viament. I per existir pr�viament les unitats de la federaci� cal que existeixin partits pol�tics que reivindiquin i facin viable l'exercici de l'autodeterminaci� de cadascun dels territoris hist�rics. I aquests partits hi s�n: el PSM-Entesa a les Balears i el Bloc a Val�ncia. No s'oculta a ning� el fet que existeixen a les IB i al Pa�s Valenci� recels hist�rics davant un fantasmag�ric hegemonisme catal�. No els compartim, per� hi s�n. �s m�s factible una majoria social darrera de la bandera "llibertat per a les Illes Balears" que una majoria social amb la bandera "llibertat per a Catalunya". El pancatalanisme �s avui un element de divisi�, i no de cohesi� social. La nostra tasca �s bastir majories entorn dels interessos reals del pa�s (econ�mics, territorials, socials, culturals) i no dividir la poblaci� al voltant del mite de la reunificaci� d'un espai ling��stic que mai no constitu� per se un estat. Atesa l'experi�ncia s�rbia, croata i albanesa i el record sagnant de la guerra dels Balcans, hi ha motius per pensar que el m�n veuria amb m�s bons ulls una Catalunya, una Val�ncia i unes Balears independents... en funci� de la lliure voluntat dels seus pobles que no pas el combat per construir un estat amb bases inequ�vocament etnoling��stiques amb tot el que de ressons irredemptistes tendria el projecte.
b) ERC d�na peixet al lobby d'interessos que controla UM. Ja s'ha dit, per� en aquest moment donar peixet a una UM -que ha lliurat el govern de Mallorca al PP m�s destructiu de la hist�ria a canvi de cadires i res m�s que cadires- em sembla un error estrat�gic colossal. El votant progressista de les Illes Balears no perdona la tra�ci� d'UM. A Mallorca, on els partits del Pacte de Progr�s (PSIB+PSM+EU-Els Verds+UM) varen obtenir una c�moda majoria de vots (igual que el 1995 i el 1999), UM decid� lliurar el poder al PP i impulsar l'onada d'atemptats territorials m�s terrible de la hist�ria, un aut�ntic Blitz que en un any ha fet m�s mal que Ca�ellas en dotze! No crec que als dotze mil eivissencs que s'han mobilitzat al crit d'"Autopista No!" els faci gr�cia veure la m� d'ERC estesa als asfaltadors del present i del futur. I a ning� no s'escapa el paper central del debat territorial en la pol�tica balear. Dretes i esquerres, progressistes i conservadors, ens dividim en aquest pa�s per les nostres posicions davant l'�s i l'ab�s del territori. c) No explica les causes de desacord entre ERC i el PSM. Sorpr�n que Bernat Joan vulgui "lliurar" a UM la carta de credibilitat nacionalista que suposa l'alian�a amb CiU, el PNB d'Ibarretxe i el Bloque gallec. En el PSM no hem volgut ser tan generosos amb l'asfaltadora de Mallorca i Eivissa. D'altra banda, Bernat Joan no conta quina fou l'actitud de sup�rbia d'ERC al llarg de tota la negociaci� amb el PSM-Entesa. Una negociaci� iniciada a inst�ncies del PSM, que es va resoldre amb llargues per part d'ERC i que, despr�s de molt d'insistir, va mer�ixer una contraproposta d'ERC que ens abocava inevitablement al "no" i a Galeusca. ERC pretenia vincular l'acord a les europees a un acord a les eleccions balears i municipals del 2007. ERC volia garantir-se el segon lloc a la llista de Palma i un diputat "de sortida" en el Parlament de les Illes Balears. No cal dir que aquestes condicions eren del tot inacceptables atesa la insignific�ncia pol�tica d'ERC en tots els comicis municipals i insulars anteriors. D'altra banda, els republicans deixaven clar que, en cap cas, els nostres socis del Bloc Nacionalista Valenci� no serien admesos a la coalici�. Aix� fa ERC Pa�sos Catalans? D'altra banda, quina difer�ncia amb CiU, que sempre ens ha respectat programa, ideologia, especificitat territorial i plena sobirania en el nostre espai! Amb CiU que ens ha defensat a capa i espasa dins Galeusca! Amb CiU que sempre ha cercat l'entesa amb el PSM i el Bloc! Amb CiU que sempre ha sabut veure clar el que ERC no vol veure: que el nacionalisme sincer -amb honorables excepcions- a les Balears �s dins el PSM-Entesa, i no dins aquest rebrot de la UCD que �s UM! Per a la milit�ncia del PSM, per molt d'esquerres i republicana que sigui, a la fi del proc�s s'ha vist clar que no hi havia cap opci� fora de Galeusca. I amb Galeusca hem anat I vosaltres, amics d'ERC que heu estat i que sou tan amics d'UM (que avui �s PP-UM), ens acus�veu d'anar amb "partits de dretes". P.S. Un apunt final: patriotisme o partidisme? Al llarg dels darrers quinze anys hem tengut ocasi� de veure quina era l'actitud d'ERC respecte el nacionalisme en els territoris "perif�rics" de "Catalunya" (Josep Guia dixit, ara que ERC fa valer el llenguatge de Guia). Durant tot aquest temps, des del PSM hem suportat amb estoicisme campanyes de linxament provinents de l'entorn d'ERC. I recordem una vegada m�s que el Bloc Nacionalista Valenci� va quedar fora de les Corts Valencianes justament gr�cies la irrupci� d'ERC al sud de la S�nia. Visca l'"espai nacional catal�", senyor Joan i Mar�! ERC no hauria de cometre la imprud�ncia de demanar-se, emf�ticament, "si �s m�s potent el patriotisme de tots plegats o la voluntat de mantenir el propi reducte, el propi esquifit espai on un controla les coses i on no ha de consensuar res amb ning� m�s". El text entrecomillat, tret de l'escrit de Bernat Joan, �s la millor definici� del que ha practicat ERC a les Balears al llarg de dues d�cades: afirmaci� partidista i sectarisme extremista. ERC aqu� no hi feia cap falta. L'espai dels defensors del nacionalisme progressista, de l'ecologisme, del dreta a l'autodeterminaci�, de la solidaritat entrte els pa�sos catalans ja estava cobert. El cobria el PSM-Entesa Nacionalista. ERC ha vengut a dividir aquest espai -que �s un espai s�lid i coherent-. Ara que no ens vengui amb declaracions d'amor, de patriotisme, d'unitat i de cr�tiques a les "actituds partidistes". ERC no ha tengut res m�s que actituds partidistes al llarg de tots aquests anys: ara que no doni lli�ons de patriotisme. I molt manco del bracet nupcial de l'entronitzadora del PP, senyora Munar, reina de l'asfalt. Gr�cies, per� n'hi ha que no volem anar a noces, Antoni Llompart (militant del PSM des de 1987). LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ Balears: compet�ncia est�ril i vertebraci� nacional Bernat Joan i Mar� Eurodiputat d'ERC L'exemple de Nafarroa Bai -esgrimit per l'editorial de l'AVUI (22 de juny de 2004)- en comparaci� amb el que ocorre amb el nacionalisme no estatalista a les Illes Balears �s bo. Efectivament, el nacionalisme basc a Navarra, a les passades eleccions generals espanyoles "va decidir deixar de banda les difer�ncies profundes que el desuneixen" i PNB, EA i Aralar dugueren Uxue Barkos al Congr�s de Diputats. T� ra�, aix� mateix, l'editorial esmentat, quan s'hi afirma que, a les Illes Balears i al Pa�s Valenci�, s'ha establert una "compet�ncia est�ril" que fragmenta i afebleix el nacionalisme. Entenc, en canvi, que s'equivoca profundament quan n'analitza les causes. Em limitar� a comentar el cas de les Balears, que �s el que em toca de m�s a prop. La "intromissi�" d'ERC a les Balears es deu a q�estions purament ideol�giques. Quan un grup de mallorquins i eivissencs decid�rem formar ERC a les Illes ho f�rem perqu� enten�em que no hi havia cap partit pol�tic que: a) fos nacional, de tots els Pa�sos Catalans (els que pensam que les nacions es vertebren pol�ticament a trav�s de partits nacionals, doncs, no ten�em cap referent); b) s'express�s p�blicament com a independentista; c) estigu�s a favor de plantejar obertament el nostre contenci�s nacional en termes diferents dels estrictament autonomistes. Per tant, no puc acceptar com a v�lida l'afirmaci� que "l'arc ideol�gic estava cobert amb el Partit Socialista de Mallorca i Uni� Mallorquina". Ens hi faltava un partit de Pa�sos Catalans, independentista i d'esquerres, amb implantaci� a tot el territori nacional. Alerta! No vull dir amb aix� que aquesta opci� sigui m�s leg�tima que la de PSM o UM. Nom�s posa de manifest que �s diferent. Segona q�esti�: s'afirma que la pres�ncia d'ERC ha afeblit el PSM i l'ha abocat a una crisi profunda. La meua pregunta �s ben senzilla: qu� hauria ocorregut si el PSM hagu�s concorregut a les europees amb ERC i UM hagu�s pogut anar amb Galeusca, en comptes de veure's abocada a la coalici� de friquis regionalers on va anar a raure? Al meu parer, l'espai natural del PSM -progressista, ecologista, nacionalista d'esquerres- era amb ERC. Esquerra Republicana havia avalat el PSM com a partit observador a l'Alian�a Lliure Europea (ALE) i el m�nim que se'n podia esperar, en justa correspond�ncia, era un acord per a les eleccions al Parlament Europeu. Un PSM dins la coalici� Europa dels Pobles hauria enfortit la coalici� i n'hauria sortit, ell mateix, enfortit. I nosaltres no haur�em hagut de respondre tantes preguntes, sobretot de gent de Menorca, demanant per qu� no s'havia aconseguit un acord nacionalista i d'esquerres a les Balears. D'altra banda, una UM dins Galeusca tamb� n'hauria sortit enfortida. Quanta gent de Mallorca que no podia votar en Rojas Marcos de cap de les maneres hauria votat amb gust Guardans i UM! A hores d'ara, la pilota �s a la teulada de tots nosaltres. S'haur� de veure si �s m�s potent el patriotisme de tots plegats o la voluntat de mantenir el propi reducte, el propi esquifit espai on un controla les coses i on no ha de consensuar res amb ning� m�s. Fa cinc anys, des d'ERC v�rem proposar el nostre particular Nafarroa Bai: un pacte entre PSM, UM i ERC. Nom�s a les files d'UM la proposta va tenir ress�. El Partit Socialista de Mallorca no en va voler saber res. Fa poc m�s d'un any, en un encontre amb el Grup Blanquerna, en Josep Meli� (UM) i jo mateix torn�vem a apuntar la possibilitat de dur endavant un projecte d'aquestes caracter�stiques. Tampoc no ens en v�rem sortir. I ara torna a fer la impressi� que aquells que reclamam la unitat del nacionalisme a les Illes Balears som els que el dividim (�?). Perqu� no hi hagi dubtes: ERC ha proposat, a les Balears, almenys dues vegades, la unitat dels tres partits nacionalistes no estatalistes. No podem acceptar, doncs, que ning� ens acusi de "dividir el nacionalisme a les Balears". Quan es fan aquest tipus d'acusacions s'ha d'afinar millor el tret. L'�nica part de la hist�ria que estam en condicions de modificar �s el futur. Qu� farem, tots plegats, a partir d'ara? Com ens ho farem, per fer cr�ixer les nostres opcions particulars, per�, sobretot, per augmentar el pes del nacionalisme a les Illes Balears? Crec que les propostes d'Esquerra Republicana, en aquest sentit, s�n ben clares. ____________________________________ L'agenda d'actes publicats a la llista d'Ara i Sempre �s, des del 19 de juny de 2004, al domini http://araisempre.org _______________________________________ Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org Plana web i agenda: http://www.araisempre.org --------------------------------- [input] [input] [input] ____________________________________ L'agenda d'actes publicats a la llista d'Ara i Sempre �s, des del 19 de juny de 2004, al domini http://araisempre.org _______________________________________ Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org Plana web i agenda: http://www.araisempre.org
