LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
    
    Amigues i amics,

    Fa una bona temporada que vaig rumiant unes paraules. He estat rellegint els 
articles enviats a aquesta llista, fa uns dies, de'n Bernat Joan, n'Antoni Llompart i 
en David Ginard. 
    He viscut molts d'anys en la tensi� cont�nua entre el nacionalisme del PSM i el 
d'ERC, i la veritat �s que n'he quedat una mica fart i trist.
    En relaci� als comentaris de n'Antoni Llompart, la meva opini� �s que PSM i ERC 
representen opcions diferenciades i leg�times cadascuna plenament. Per� que no haurien 
de ser contradict�ries. No crec que l'opci� que representa el PSM ja la cobr�s ERC. La 
idea de construir la naci� separadament a partir de les tres branques (Pa�s Valenci�, 
Illes Balears, Principat), i despr�s retrobar-se al final, representa una opci�, 
emper� no �s l'�nica.
    Altra gent ho experimenta m�s aviat a l'inrev�s: des de la catalanitat van a la 
mallorquinitat, i pensen en una retroalimentaci� de tot el proc�s de construcci� 
nacional, en un caminar junts de "les tres branques", ajudant-se, cap a 
l'autodeterminaci� i la independ�ncia. Dins el PSM s'ha d'entendre que hi ha una gent 
que vol veure la catalanitat i els Pa�sos Catalans com a refer�ncia constant, en el 
dia a dia, en el "ja" d'avui (un partit d'�mbit catal�, una estelada, uns mitjans de 
comunicaci� d'�mbit de Pa�sos Catalans). I aquest �s un impuls fresc i s� que no es 
pot voler "criminalitzar". I de vegades s'ha "criminalitzat" amb l'excusa, o per por, 
que podia fomentar l'anticatalanisme. S'ha d'entendre que per molta gent aquesta 
arriba a ser una posici� inc�moda.
    Vistes les difer�ncies essencials, pens que PSM i ERC no nom�s no s�n 
contradictoris, sin� que ambdues opcions es complementen: a la pr�ctica, els dos 
partits treballen en la mateixa direcci� i els seus esfor�os ben b� es poden sumar.  I 
fer-ser sang entre ells nom�s beneficia als de sempre.    
    I sumar per qu�? Per fer pedagogia sobretot dins el sector de vot espanyolista i 
d'esquerres.
A partir d'aqu� estic molt d'acord amb el comentari de'n David Ginard de fa uns dies 
(1/7/2004) : M�s enll� dels debats nominalistes, quan es comparen els programes 
pol�tics, la traject�ria, i les actuacions del dia a dia, all� on es veuen punts de 
coincid�ncia clar�ssims �s entre el nacionalisme progressista (PSM, ERC) i l'esquerra 
ecologista
(EU, EV). 
    Record que abans de les eleccions auton�miques i municipals de l'any passat me 
vaig trobar amb un company que dubtava entre votar el PSM, ERC o EU. Amb converses amb 
altra gent, vaig detectar que la disjuntiva era semblant. Almanco dins l'ambient on jo 
em movia notava com unes ganes de votar una candidatura progressista, ecologista i 
"nostrada" (perqu� ens entenguem) per fer front a la dreta i a l'espanyolisme. Era com 
si els partits no responguessin a les expectatives d'un determinat electorat.
   �s per aix� que va despertar molta il.lusi�, mesos despr�s, la coalici� de 
Progressistes per les Illes Balears; il.lusi� sobretot dins un sector actiu i amb 
ganes de fer coses, emper� sovint no gaire polititzat en el sentit de participar dins 
la vida dels partits pol�tics.
    I amb Uni� Mallorquina, tots els pactes i acords que calguin sobre la q�esti� 
nacional, de llengua, etc. I totes les cr�tiques, i m�s,  per la seva col.laboraci� i 
impuls amb el desarrollisme depravador del territori.
  Finalment, una reflexi�: jo visc a Ciutat, al barri de La Soledat. Vegent com 
avan�a, dia a dia, el proc�s d'espanyolitzaci� en moltes zones de Ciutat, S'Arenal i 
Calvi�, totes aquestes discussions quasi fan riure: Qui fa la feina de carrer? Quines 
entitats es dirigeixen a la gent per explicar que aquest �s un pa�s amb una llengua 
pr�pia? Aquesta feina, poden fer-la els partits. Qui la far�? Uns mitjans de 
comunicaci� que l'esquerra no t�?
    Massa sovint entitats com l'OCB o Joves de Mallorca per la Llengua han, o hem, 
caigut en el parany del testimonialisme: juntar molta de gent, signar molts de 
manifestos per tal que sortissin als mitjans de comunicaci�, crear una repercussi� 
medi�tica sobre mitjans que no controlam, i que finalment diran la seva. 
    Mentre la batalla es resol als mitjans de comunicaci�, que s�n els qui tenen una 
veritable influ�ncia social, molts de nosaltres perdem el temps en no s� qu�. El quid 
de la q�esti�, est� en crear espais de comunicaci� i llibertat, espais no controlats 
ni pagats ni dirigits per determinats poders f�ctics. Ens cal crear espais de 
comunicaci� propis, independents, estrictament democr�tics, de debat franc, per 
estendre la consci�ncia nacional i social. Altra cosa �s que aix� soni a ut�pic, que 
ho pot semblar; emper� almanco indica un cam�.
    Espais com aquest, d'altra banda. 

    Salut, una abra�ada, i endavant!

Jaume Escales

_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...  
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a