LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
Diari de Balears
20 de juliol de 2004

Tal dia com avui

Lloren� Capell�


Tal dia com avui, de 1936, mon pare va abandonar Mallorca en una barca de bou. Era la 
festivitat de Santa Margalida, quan l'estiu s'enc�n. I no anava sol. Feia part d'una 
barcada de carrabiners que salpava cap a Menorca. La mare de mon pare era Margalida, i 
afirmava que mai no podria tenir millor onom�stica que aquella en qu� va saber que el 
fill era fora. A Palma ja havien comen�at les detencions de gent d'esquerres, per� 
ning�, descomptant els repressors, no podia preveure la magnitud de la trag�dia. De 
fet, dirigents tan significats com Ferretjans, Rabassa o els Matas, no intentaren 
fugir en barca, tenint, com tenien, infinitat d'amics pescadors. S'embarcaren m�s 
endavant, quan la repressi� ja era escandalosa. En produir-se el Cop d'Estat �nicament 
s'amagaren, perqu� estaven conven�uts que el desordre no podia durar gaire. Altres, 
que no eren tan significats com ells, pensaven el mateix. De manera que despr�s de la 
di�spora dels primers dies, tornaren a casa i procuraren dur una vida discreta, per� 
normal. A molts d'ells els detingueren sense que oposassin resist�ncia. Els tragueren 
del llit o de la taula. I detingueren batles, dirigents sindicals i pol�tics, i 
persones de relleu, conegudes pel seu republicanisme. Tots ells expressaren la 
sorpresa per la seva detenci�. Aleshores, per qu� Pere Capell� no es va deixar 
sorprendre i va optar per fugir immediatament? Molt senzill. Els dies anteriors al Cop 
d'Estat, havia rebut dos an�nims en els quals l'amena�aven de mort. Puc �sser m�s 
expl�cit: se li anunciava que la seva mort seria imminent. Estaven escrits en un paper 
de quadern, doblegat, que alg� li feia arribar a trav�s dels barrerons d'una persiana 
de ca seva que donava al carrer. A posta, en tenir not�cies de l'aixecament militar a 
�frica, va comprendre que la paternitat de les amenaces no podia atribuir-se a un 
exaltat, sin� a alg� que sabia exactament de qu� anava la cosa. La nit del dinou de 
juliol ja no la va passar a ca seva, sin� a Montu�ri. El va acollir en Ramon Solleric, 
un bohemi l�cid i honest. I abans de clarejar, l'amo en Tomeu Aloi, que era el 
propietari de l'�nic cinema del poble i home de dretes, el va traslladar, amb el seu 
cotxe, fins als afores d'Algaida. No va entrar al poble. Ni va acomiadar-se dels seus. 
Sabia que a trenc d'alba, Lloren� Trobat, un amic, anava amb la seva camiona a cercar 
peix al Port de Felanitx. I va esperar-lo a recer de les mirades, a la carretera de 
Llucmajor. �s evident, que Pere Capell� estava al corrent de la partida dels 
carrabiners. L'esperava, al moll, Pere Reus -advocat, fundador d'Esquerra Republicana, 
director del setmanari El Felanitxer-, i li va donar la seva americana, perqu� anava 
prim de roba i mar endins, fins que el sol crema, el grau d'humitat �s molt elevat. 
Pere Reus no va voler embarcar-se. I seria assassinat, el juliol de 1938, per un 
escamot de soldats, despr�s d'�sser acusat, en consell de guerra, d'haver donat suport 
als carrabiners que no acataren el ban de guerra de Goded. Tornem als an�nims que 
rebia mon pare. Va comentar, m�s d'un cop, a ma mare, que aquells an�nims amena�adors 
li havien salvat la vida. I �s aix�. De manera que en recordar aquest episodi de la 
seva hist�ria, no puc evitar demanar-me si eren, en realitat, una amena�a o un av�s. 
Pere Capell� tenia algunes amistats a la dreta. Fam�lies d'Algaida de nissaga 
conservadora, Bartomeu Oliver -clergue de Sencelles, mestre d'escola a Algaida- o 
N�stor Gallego, un gadit�, mestre d'escola tamb�, i lloctinent del Marqu�s de Zayas a 
la Falange de preguerra. Gallego havia estudiat magisteri amb mon pare, i en �poca 
d'ex�mens s'allotjava a ca seva per tal de poder estudiar plegats fins a la matinada. 
Romperen l'amistat coral que mantenien, en afiliar-se Gallego a Falange, l'octubre de 
1935. Tanmateix, l'afecte no s'havia esva�t del tot. M'ho contava ma mare: un dia de 
febrer de 1936, abans de les eleccions, tot passejant amb mon pare pels afores de 
Montu�ri veren aproximar-se un cotxe. En arribar a la seva altura, va alentir la 
velocitat i per la finestreta de darrere va guaitar un home amb el bra� est�s, fent la 
salutaci� feixista. ��Salud, Capell� Roca!� (Roca era el segon cognom de mon pare), va 
exclamar, al temps que el xofer accelerava. Aix� no obstant, mon pare, va tenir temps 
de veure que aquell home amb camisa blava que l'havia saludat era N�stor Gallego. B�, 
tornem als an�nims. No afirm, ni prop fer-s'hi!, que cap de les persones que he 
anomenat fos l'inspirador dels an�nims. Mai, tampoc, no he tengut cap indici que em 
permeti pensar que les meves sospites s�n certes. Mon pare va abandonar Mallorca un 
dia com avui, aix� �s l'�nic cert. Tan cert com que ho va fer, alertat per les 
amenaces de mort que havia rebut.

Lloren� Capell�, escriptor 


--------------------------------------------------------------------------------


Diari de Balears
22 de juliol de 2004

Cartes al director 

Altres dades del 18 i 19 de juliol de 1936 i posteriors 

Pep Darder i Sastre


Sr. director:

M'ha encoretjat l'article d'avui (20-07-04) del senyor Lloren� Capell� a Balears. Una 
vertadera confessi� damunt el seu pare, fet que encara que no el visqu�, el coneix pel 
testimoni de la seva mare. Per altra banda s�n moltes coses que passaren aquells dis i 
no conegudes per tothom a Balears.

En el jard� de l'anomenat allavores s'hort del Temple, vaig presenci� com el meu oncle 
Emili Darder i C�naves, allavores batle de Ciutat i germ� del meu pare, Biel, unes 
persones per mi desconegudes, per� que no dubt que eran de pes, li proposaven al seu 
amic Emili que fugis pels esdeveniments que estaven passant. Havia embarcacions al 
port de S�ller que se l'emporterien a Fran�a, a Marsella o un altre lloc que no puc 
precisar (Jo tenia nom�s set anys, compliria els vuit el 23 de juliol de 1936)

Record molt b� les paraules de l'oncle Emili: Jo que he fet de dolent perqu� me fessin 
res. Perqu� tenc que fugir?

Tant familiars com amics li digueren que feia una bogeria.

El 19 de juliol vand�licament unes persones arrollaven brutalment el seu domicili al 
Carrer Antoni Planes de Ciutat (lloc despr�s espropiat a l'oncle com Jefatura 
d'Avaci�, fet duit a terme per Ram�n Franco Bahamonte, i lloc que actualment s'ha 
convertit en Delegaci� de Defensa, ben conegut pels ciutadans).

I tenien ra�, ja que el 24 de febrer, despr�s de pasar un calvari emprosonat tant a 
l'hospital, ja que estava malat, com al castell de Bellver, i retornat a l'hospital, 
finalment despr�s d'un Consell de Guerra, seria afusellat (Qualc� pensar� com jo 
assassinat, el 24 de febrer de l'any vinent, al Cementeri de Ciutat, juntament en tres 
persones m�s, Alexandre Jaume, diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca 
d'Esquerra Republica, i Antoni Ques tamb� d'Esquerra Republicana).

L'Emili va ser afussellat, assegut a una cadira, tal com me contava el meu pare.

Encara es poden contar moltes coses d'aquells tristos dies. Molta gent que encara �s 
viva, pot testimoniar molts de fets parescuts, o altres pitjors.

Es pot perdonar, per� no oblidar per molts d'anys que passin sobretot els records de 
la trista infantesa que varen viure molts d'al�lots.

Molta gent els recorda, i ha sentit contar-los m�s d'una vegada. Per� reviure'ls no 
est� de m�s.

Gr�cies, Lloren� Capell� per fer record� els fets del teu pare.

(Perdonau el dolent catal�, per� al meu temps no havia ni grau A,B, ni C, per estudiar 
la nostra llengua. Solament havia l'idioma del Imperio. Vale.)

Pep Darder i Sastre. Palma


--------------------------------------------------------------------------------


MEM�RIA HIST�RICA DE LES ILLES BALEARS

Per fer arribar qualsevol missatge a totes les companyes i companys, enviar-lo a:

[EMAIL PROTECTED]

 Per llegir tots els missatges des de dia 3 de mar� de 2004: 
http://www.mail-archive.com/[EMAIL PROTECTED]/

Per consultar una agenda d'actes previstos: 
http://www.araisempre.org/         

Per deixar de rebre el correu, comen�ar a rebre'l i per dubtes de funcionament, 
comunicar-ho a:
[EMAIL PROTECTED]
_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...  
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a