LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ Jaume, El fet �s que els tres corrents s�n presents al nacionalisme mallorqu�. Jo conec molta de gent que diu que es considera mallorqu�/na, de llengua i cultura catalana, per� que la seva naci� �s Mallorca. N'hi ha tamb� que diuen que la seva naci� s�n les Balears. I aqueixa gent, els balearistes i els mallorquinistes, agradi o no, s�n nacionalistes, i no s�n --en principi, almanco-- anticatalanistes, ni tampoc gonelles (un altre cosa s�n els nacionalistes espanyols i anticatalanistes que es fan dir balearistes o mallorquinistes, evidentment) . En conec tamb� d'aquells que diuen que la seva naci� �s Catalunya, i que les Illes Balears s�n la Catalunya insular, que l'actual Catalunya �s simplement la Catalunya central i que el Pa�s Valenci� �s la Catalunya del sud (coneixes el llibre Es molt senzill digau-li Catalunya, d'en Josep Guia?). En conec tamb� que consideren que la seva naci� s�n els Pa�sos Catalans, per� aqueixa naci� tamb� �s vista i concebuda de manera diferent: per uns, com una estructura federal, formant un �nic estat; per altres, ho �s com una confederaci� d'entitats pol�tiques diferents (per a aquests, el pa�s �s Mallorca, o les Balears, i la naci�, nom�s cultural o nom�s pol�tica s�n els PC), i encara n'hi ha que conceben els PC com una esp�cie de Comonwealth catalana, composada per entitats pol�tiques diferents amb relacions molts estretes en diferents �mbits. I de m�s a m�s, dins aquests posicionaments, hi ha gent, a totes, amb posicionaments molts diferents quant a quin tipus d'autogovern haurien de tenir la seva naci�: conec des de gent que �s independentista, per� que defensa que la seva naci� �s Mallorca, des de gent que no �s independentista per� que diu que la seva naci� �s Catalunya (per cert, en Joan Mascar� i Forn�s tenia aqueix darrer posicionament). Les coses, fins i tot, s�n molt m�s complicades d'aix� com les descriu en Maria.
Hi ha, per tant, tant un "pancatalanisme de tall jacob� (Mallorca s'ha d'incorporar a Catalunya, i punt)" --que �s totalment minoritari, ara com ara-- i que no t�, com tu dius, perqu� haver d'identificar-se necess�riament amb ERC o amb la totalitat de la seva gent (ni crec que aquesta fos la intenci� d'en Maria) Per� tampoc ning� pot negar que ERC, tot i que aspira ser un partit de tota la naci� catalana, no s'ha plantejat mai canviar-se el nom (per exemple, per ERPC) i sempre ha volgut mantenir aqueix nom; durant molt de temps els militants d'ERC(atalunya) de Val�ncia i les Illes Balears han acceptat aquest nom sense problemes de cap casta, i si l'han canviat (com a Val�ncia) o si el volen canviar (com a Mallorca) �s simplement per motius estrat�gics, per acostar-se als nacionalistes de PC que no els agrada el nom de Catalunya. Una altra cosa sobre la qual caldria meditar s�n les difer�ncies profundes que existeixen entre el federalisme i la confederaci�. Que, no cal oblidar-lo, han estat causa de conflictes importants (per exemple, la guerra de secessi� dels EUA), i que obligaria a preveure, en cas que es prefer�s una articulaci� federal, la possibilitat que un dels pa�sos o territoris sort�s de la federaci�. Per� aix�, possiblement, ja no seria una federaci�. I, hi insistesc, no s'ha de caure en el parany d'identificar els nacionalistes insularistes amb gonelles, pel fet de considerar que la naci� �s Mallorca o les Balears. A mi m'han definit el seu posicionament dient que Val�ncia i Catalunya s�n simplement pa�sos amb la mateixa llengua, per� altres pa�sos tan diferents de Mallorca com Espanya ho �s de M�xic i l'Argentina. I tamb�, argumentant que el Regne de Mallorca era un regne independent, que no tenia cap vinculaci� institucional amb la resta dels PC tret de tenir el mateix rei, i que hagu� de lluitar tant contra els intents de Catalunya, durant la segona meitat del segle XIV, d'incorporar-se el regne mallorqu� (fets totalment ver�dics, per cert), com contra els espanyols que en el segle XVIII el destru�ren. En definitiva, el m�n del nostre nacionalisme �s divers, complicat i envintricollat. Pens que hem de cercar eines (partits, associacions, el que sigui) que puguin agombolar totes les tend�ncies dels nacionalisme illenc, fent esment en tot all� que tenen de comunes (que no �s poc) i deixant de banda, de moment, tot all� que els separa. La multiplicaci� d'organitzacions, de sigles, de programes, en el nostre cas, �s su�cida. Jo estic dispost a renunciar a part dels meus posicionaments (el mallorquinisme catalanista, independentista, d'esquerres i ecologista, partidari de la confederaci� dels PC) si amb aix� puc contribuir a aconseguir que ajuntem forces tots els que pensam que Mallorca no �s Castella, que �s un (o part d'un pa�s). Si no, quedarem redu�ts a una alternativa (perd�: alternatives) testimonials, a una tudadissa de vots, com la que prefiguren les darreres europees) I a la gent, ja ho saps, Jaume, no li agrada tudar el vot. Ens pot passar el que va succeir a Val�ncia: com que els nacionalistes no en treien aguller, molta de gent se va estimar m�s votar partits espanyols/estatals amb una certa sensibilitat auton�mica. I recorda que el PSIB ja s'ha menjat part de l'electorat del PSM. _______________________________________ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
