LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ El cas Guillem Vidal i la pol�tica de nomenaments del CGPJ
El Consell Generaldel Poder Judicial, en la sessi� celebrada el proppassat dia 21 de juliol va decidir, alhora que formulava altres nomenaments, designar la Magistrada del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya senyora Alegret com a nova president(a) del Tribunal Superior mencionat. El nomenament suposa el cessament autom�tic de Guillem Vidal, magistrat nascut a Mallorca i exercent com a jutge fonamentalment a la nostra comunitat balear i a la catalana L'AJIB no t� particularment res a dir sobre la qualitat professional de la nova president(a) del TSJ de Catalunya. Tret d'informacions espigolades que donen compte de la seva escassa utilitzaci� de la llengua catalana i del que se suposa que �s poca disposici� a les "relaciones institucionals", de les que tanta cura ha tingut el president sortint, Guillem Vidal, el curr�culum de la senyora Alegret deu ser tan bo o millor com qualsevol altre. Guillem Vidal ha estat, i �s en actiu, un dels membres socis fundadors de l'Associaci� de Juristes de les Illes Balears. Per aquest motiu, fonamentalment, volem expressar la nostra sorpresa i el nostre desconhort per la determinaci� adoptada pel Consell General del Poder Judicial. Guillem Vidal ha imposat en el territori judicial de Catalunya una pol�tica activa d'extensi� de la llengua catalana. Ha estat, i �s encara, un dels impulsors de la Ciutat Judicial de Barcelona, tot i que en aquesta mat�ria la sintonia amb l'actual Govern de la Generalitat ha passat per una etapa dif�cil. Promou obertament l'assumpci� per part dels tribunals superiors de les funcions pr�pies d'un Tribunal de Cassaci�, m�s enll� de l'estreta caracteritzaci� de tribunal cassacional nom�s en mat�ria de Dret propi. �s tamb� un gran partidari de la descentralitzaci� del govern de la Just�cia i de l'atribuci� a les comunitats aut�nomes que presenten un Dret substantiu i un idioma propi d'algunes de les funcions pr�pies del Consell General del Poder Judicial, delegades. Aquestes darreres caracter�stiques potser no siguin ben valorades a les esferes judicials de Madrid, tradicionalment centralistes. Guillem Vidal, com hem dit abans, ha donat un fort impuls a les relacions institucionals entre l'Administraci� de Just�cia i les institucions auton�miques. Perqu� el cessament de Guillem Vidal, quan fins i tot destacats components de la "majoria conservadora" del Consell General li han reconegut una "gesti� excel�lent"? Senzillament, perqu� no forma part dels Magistrats agradosos a la "majoria conservadora", que nom�s s'agrada dels jutges i magistrats addictes a un estil de pensament i de decisi� (atenci�, en les decisions judicials tamb� pesen les pr�pies conviccions, es vulgui o no es vulgui) estandaritzat en torn a les propostes de pol�tica judicial emanades del Partit Popular i del seu Grup Parlamentari. La decisi� del Consell General separant a Guillem Vidal de la presid�ncia del TSJ de Catalunya pren aires escandalosos quan es vol presentar revestida de raons formals que justifiquin la malifeta. Es diu que tres mandats s�n massa per a un c�rrec de tanta responsabilitat, i que aquesta ra� �s suficient per explicar la substituci�, malgrat -es subratlla- la indubtable "excel�lent gesti�" de Guillem Vidal. Aquesta explicaci� �s absolutament hip�crita i demostra la car�ncia de principis de la "majoria conservadora" del Consell. I es aix� perqu� en la mateixa reuni� que va desnonar Guillem Vidal es produ� la confirmaci� d'un altre president de Tribunal Superior de Just�cia que precisament -amb la renovaci�- accedia al tercer mandat. El problema �s m�s fons del que es pot resumir en aquest nota. El problema �s que la "majoria conservadora" reserva �ltimament per als c�rrecs de major responsabilitat una proporci� d'almenys tres quarts de les designacions per als seus membres afectes, �s a dir de entre els jutges conservadors o ultraconservadors. D'aquesta forma, l'ocupaci� dels c�rrecs de govern dels sistema judicial no respon en absolut a la pluralitat i amplada de les opcions ideol�giques dels professionals de la Just�cia. Quan acabar� aquest ab�s de la llei del n�mero, d'una majoria que s'aguanta per deu membres contra vuit per� perpetra una pol�tica de designacions que significa de fet establir una proporci� de quatre Magistrats conservadors contra un "progressista" en els c�rrecs de m�s alta responsabilitat? �s urgent acabar amb aquest divorci entre la pluralitat de sensibilitats dels Magistrats i la concentraci� dels seus responsables superiors entre els membres conservadors de la carrera. El respecte a la pluralitat ideol�gica, que implica proporcionalitat, aix� ho exigeix. Tot aix� queda dit en la consci�ncia i el desig irrenunciables que en tots els nomenaments el cap�tol de m�rits sigui prevalent a tota mena d'adscripcions o valoracions ideol�giques. Llu�s M. Moy� Noguera, president de l'Associaci� de Juristes de les Illes Balears (AJIB). _______________________________________ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
