LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
Amigues i amics de Ara i Sempre (AIS):
Ara ja fa un cert temps me va arribar a les mans un material molt interessant amb el
t�tol de "Mallorquins, al�au es cap!", de n'Arnau Puig. I ara fa molt poc n'he
aconseguit una versi� digital. El text complet l'he adjuntat m�s avall. No deixeu de
llegir-lo i fer-ne comentaris.
I, per cert, ahir, justament, al Diari de Balears (29/7/2004), a la secci� de "No vagi
per dit", s'hi podia llegir:
Opuscle
Ens ha arribat a la Redacci� un opuscle molt ben editat que du per t�tol "Mallorquins,
al�au el cap!" (primer manifest de n'Arnau Puig) que, cosa inversemblant, n'autoritza
la reproducci� "per qualsevol mitj� i sense demanar perm�s a ning�". L'obra fa una
crida als mallorquins per "fer pinya" i "no recular", perqu� si els immigrants "tenen
uns drets ben respectables, m�s respectables s�n encara els drets de la nostra
comunitat humana".
Trob que realment �s un escrit que val la pena difondre tant com sigui possible.
Imprimiu-lo !Reenviau-lo !
Jaume Escales
--------------------------------------------------------------------------------
MALLORQUINS AL�AU ES CAP!
(Primer manifest de n'Arnau Puig)
S'autoritza la reproducci� per qualsevol mitj� sense demanar perm�s a ning�.
�s ja hora d'al�ar es cap, de dir basta, de voler continuar existint. �s hora de ser
qui som, ja sense pors, sense complexos; de fer pinya entorn d'all� que queda de sa
nostra cultura i de no deixar-ho recular; de no donar-nos per ning�, conven�uts que
respectar es drets de tothom implica que es primers drets que s'han de respectar s�n
es nostres, que si es grups humans o ling��stics que fa 50 anys, o en fa 25, o en fa 5
que viuen a Mallorca, tenen uns drets ben respectables, m�s respectables s�n encara es
drets de sa nostra comunitat humana, amb elements que v�nen de fa m�s de 6000 anys, de
sa nostra comunitat ling��stica que t� casi 800 anys de pres�ncia, pes cap prim, i que
s�n es qui acaben d'arribar es qui s'han d'adaptar a sa nostra cultura i han
d'aprendre sa nostra llengua i no a s'enrev�s, i que si �s de bona gent acollir es
immigrants, �s de gent indigna posar-ho f�cil pes invasors.
Ja n'hi ha prou de pagar s'aigua cada vegada m�s cara i tenir-la cada vegada m�s
dolenta, i tot perqu� dues dotzenes d'especuladors siguin de cada vegada m�s rics i
es territori cada cop m�s degradat. Si es model tur�stic i econ�mic que tenim va
generar riquesa neta fins a l'any 1977 i va compensar inconvenients amb beneficis fins
a l'any 1986, de llavors en�� es gruix de mallorquins estam pagant s'increment des
negoci d'una partida amb p�rdua de qualitat de vida, estam subvencionant es
milionaris; es llocs de feina que s'han anat creant han estat cada pic m�s
precaris i es mallorquins, que ja en ten�em de feina, la tenim de cada cop m�s xereca.
En comptes d'invertir all� on havien de mester feina, els ha convengut m�s, ha estat
m�s rendible pes capitalistes de torn, despla�ar sa gent; han fet una Comunitat
Econ�mica Europea perqu� es europeus que s'ho poden permetre puguin tenir casa a
Mallorca, i es nostres fills ho tenen de cada vegada m�s dif�cil.
Banyuts i fotuts, som es territori on s'estat gasta m�s poc per alumne en educaci�,
m�s poc per usuari en sanitat p�blica; som es territori de s'estat on es terreny
p�blic per habitant �s m�s esc�s, no podem circular pes nostre propi pa�s, no podem
disfrutar-lo, trobam barreres per tot i, mentre passa aix�, s'estat central se'n du
cada any 250 mil milions de pessetes m�s de ses que hi gasta, per anar subvencionant
es metro de Barajas a Madrid, es Canal Sur de televisi� i altres herbes. I quan qualc�
d'aqu� protesta tenen sa barra d'acusar-lo d'insolidari. Som una col�nia. Quan
hagueren tallat tots es arbres de la Guinea Equatorial els donaren sa independ�ncia.
Quan aix� sigui un femer, sa co�a en es cul que rebrem encara ser� m�s grossa.
Hem de ser qualc�. No vol dir que haguem de voler ser qualc� important, simplement,
hem de ser qualc�. Hem arribat a un punt que fa que molts se sentin amb m�s drets a
Mallorca que es mateixos mallorquins, que pensin que poden donar-nos ordres de quina
llengua hem de parlar o no parlar, que se'n riguin sense manies d'all� que �s
mallorqu�. Estam tan acostumats a amagar-nos que hi ha nouvinguts que ni saben que
existim, i aix�, que fins fa poc nom�s passava a segons quines zones de Ciutat,
comen�a a passar ja a moltes m�s bandes. Amb so vici que molts han agafat d'escometre
en foraster quan parlen amb un desconegut, o per tel�fon sense sebre amb qui
conversen, o de xerrar-hi quan hi ha present gent que no parla en mallorqu�, es va
minoritzant s'�s de sa llengua una cosa grossa, fa que sembli que no hi som. Fins i
tot hi ha qui diu que ho fa per por de que s'interlocutor sigui foraster i s'enfadi si
li xerram en mallorqu�, i aix� ja passa de mida; que es mallorquins haguem de passar
pena de que es noti que ho som, a Mallorca mateix, �s expressi� d'un grau de situaci�
colonitzada extraordin�ri. Qualc� dir� que aix� no passa a tothom i �s cert, per�, per
desgr�cia, passa a massa gent, no �s una an�cdota, i no en parlem ja de sa mania de
que conversar en mallorqu� a un que no el parla �s de mala educaci�. I a massa gent li
passa haver hagut de sentir, a Mallorca, frases com " los mallorquines sois una puta
mierda", o " los mallorquines cuando hablais parece que ladr�is", o "no ladres,
perro", o "puta polaco" i altres que a molt poca gent d'un pa�s lliure li �s seguit
haver de sentir dins es seu propi territori. Cert que tamb� hi ha mallorquins que han
of�s gent pes seu origen geogr�fic, o racial, o ling��stic, i que aix� �s molt lleig i
no hauria d'haver passat ni hauria d'haver de tornar a passar, cert que �s molt
lamentable, per�, en qualsevol cas, no �s tan ins�lit com lo altre; ja passa m�s, per
desgr�cia certament, que sa gent que ha de mudar de pa�s trobi problemes d'aquestes
caracter�stiques, i no hauria de passar, per� que passi a qui no ha mudat de poble,
esser insultat per esser qui ets a dins ca teva, aix� ja no t� nom. O s� que en t�!!!
No, no es tracta de que es altres no puguin mantenir sa seua llengua i ses seues
tradicions a Mallorca. All� que sap greu no �s que es alemanys celebrin sa festa de sa
cervesa, o es musulmans facin el Ramadan, o es sevillans sa fira d'abril, all� que sap
greu �s que es mallorquins no visquem amb intensitat sa nostra cultura, que no
celebrem amb for�a ses nostres tradicions, que no mantenguem amb tothom, sigui d'on
sigui, s'�s de sa nostra llengua; no es tracta de que aquell no canti saetes i aquell
altre no balli sevillanes, es tracta de que estiguem ben conven�uts que tant s'�s de
sa nostra llengua com sa celebraci� de qualsevol de ses manifestacions culturals des
mallorquins t�nen dret a tenir prefer�ncia pes fet de ser pr�pies de s'�nica comunitat
ling��stica existent a Mallorca.
Grups ling��stics i culturals a Mallorca n'hi ha diversos, comunitat ling��stica
nom�s n'hi ha una. Sa Declaraci� Universal dels Drets ling��stics, auspiciada per la
UNESCO, defineix com a llengua pr�pia d'un territori sa llengua de sa comunitat
hist�ricament establerta en aquell espai i defineix com a grup ling��stic tota
col.lectivitat humana assentada a s'espai territorial d'una altra comunitat
ling��stica, per� sense una historicitat equivalent i, tot i que reconeix que es grups
ling��stics tenen molts de drets, manifesta que es drets de ses comunitats
ling��stiques s�n es qui han de prevaldre en es seu territori. I ho tenim a s'enrev�s.
�s indignant que es darrer que ha arribat a Mallorca es consideri legitimat per
aixecar-se, a qualsevol reuni�, a demanar que no parlem en mallorqu� perqu� ell no
l'ent�n o, molt pitjor encara, que s'aixequi qualque mallorqu� a dir que no hi xerrem
perqu� n'hi ha que no s�n mallorquins. Elemental �s que qui se'n va a viure a un altre
poble aprengui sa llengua d'aquell poble, si m�s no que aprengui a entendre-la , i de
llengua pr�pia de Mallorca nom�s n'hi ha una. Com pot esser mai llengua pr�pia d'un
pa�s una llengua que es naturals d'aquella banda denominen "foraster"? Sa Declaraci�
Universal des Drets Ling��stics exclou que una llengua pugui ser considerada pr�pia
d'un territori �nicament per ser sa llengua oficial de s'estat o per tenir tradici� de
ser-hi utilitzada com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.
Per� resulta que es qui van arribant agafen com a llengua d'integraci�, si es que
n'agafen cap, no sa llengua pr�pia de Mallorca sin� sa que s'estat ha anat imposant
com a llengua oficial des de l'any 1716, com a conseq��ncia d'un fet d'armes, i que
continua imposant; llengua a sa que es mallorquins m�s antics he sentit contar que li
deien "estranger", a sa que jo he sentit dir-li tota sa vida "foraster" o "castell�",
i que ara de cada vegada n'hi ha m�s que li diuen "espanyol". Clar, ja ho s�; ja s�
que aquesta �s sa llengua des m�s gros des grups ling��stics que conviuen amb sa
nostra comunitat ling��stica per�, seria sa llengua d'integraci� si no hagu�s estat
imposada per la for�a en es seu moment? i si no ho continu�s essent?. Hi hauria tants
de mallorquins que haurien renunciat a sa nostra si no hagu�s estat dejectada i
perseguida?, si n'haguessin conegut s'import�ncia, s'hist�ria, es escriptors que l'han
usada?, si l'haguessin apresa a llegir i a escriure a s'escola?, si no haguessin
tengut mai cap problema per xerrar-la onsevulla?, si no haguessin estat mai insultats
pes simple fet de fer-la servir de paraula?. Com conversarien ses fam�lies en que un
des dos membres des matrimoni fos mallorqu�? i ses que sense esser mallorqu� cap des
dos membres des matrimoni, fossin de grups ling��stics diferents? I com ho fan ara ?
Potser me direu que ara a s'escola ja l'aprenen i �s ver, per� �s precisament a moltes
d'escoles de moltes zones de Palma i d'altres indrets on es fills des mallorquins han
de sofrir que altres nins els ridiculitzin, se'n fotin d'ells i, fins i tot, els
amenacin pes simple fet de que hi xerrin en mallorqu�; on fins i tot, a vegades, es
mateixos professors s�n escarnits pes fet de xerrar-hi, fins as punt que n'hi ha que
deixen de fer-hi ses classes o les hi fan a mitges. �s precisament a moltes escoles on
es qui acaben d'arribar a Mallorca, que sovint tenen d'entrada una bona actitud cap a
sa nostra llengua, aprenen a tenir-la per no res, a creure que tenen dret a exigir que
els en parlin una altra, a pensar que no serveix per a res. Per� com pot passar aix�?
Com se congria aquesta r�bia?
�s mal de dir, per� segurament podr�em cercar-ne s'explicaci� per molts de costats. En
primer lloc els han amagat que exist�em, han arribat a Mallorca pensant-se que sa
llengua pr�pia d'aqu� era una altra per�, evidentment, sa culpa d'aix� no �s nostra,
si es seu sistema educatiu no ensenya sa realitat, si es mitjans de comunicaci� que
tenen els conten mentides.... Per� i es qui s�n d'aqu�, es qui han nascut aqu� o fa ja
molts d'anys que hi viuen? �s que sa situaci� que patim �s tan colonitzada que no �s
f�cil fer-nos veure; si anau pes carrers de Ciutat i parau esment a sa manera com
xerra sa gent sentireu conversar en castell� molta de gent que a ca seva parla en
mallorqu�, simplement van en grups on n'hi ha que no el parlen, o estan conversant amb
gent que no saben si xerra en mallorqu� o si no hi xerra i, ja d'entrada, hi
renuncien. Tammateix s�n molts es qui saben b� que existim, que no �s un posat ni una
moda, que no fa ni cinquanta anys que eren molts, a Mallorca, es qui no sabien xerrar
es foraster, i tots sabien xerrar es mallorqu� i, aix� i tot, tot i que d'aquests n'hi
ha molts que estan a favor nostre, que ja s�n des nostros, s�n massa es qui tenim en
contra. Per qu�?. �s que a m�s de tota sa persecuci� hist�rica, de tot all� que han
anat predicant en contra nostra, de com hem estat tractats de "polacos" i de "perros"
i d'altres floretes, a sa mili, sense anar m�s enfora, a m�s de tot aix�, deia, hi ha
tamb� sa q�esti� de s'espai comunicacional; ses r�dios, es diaris, ses revistes, ses
emissores de televisi�, fan, majorit�riament, una casta de discurs, difonen una classe
d'ideologia que presenten es qui no xerren all� que ells anomenen "el espa�ol", com a
gent tancada i retr�grada, nacionalistes extremats, i, fins i tot, a pics, com a
terroristes o simpatitzants. Per� es que aquest espai comunicacional nostro no el
controlam, el controlen uns altres. El controlen es qui estan en es lloc d'aquells que
l'any 1716 varen decidir que sa nostra llengua havia de deixar d'existir i varen
prohibir escriure-la, ensenyar-la, publicar-hi llibres, fer-hi es testaments i es
judicis, etc., com pot ser mai que la defensin?. Donen es permisos a ses emissores de
r�dio i de televisi� que rebem des d'aqu� assegurant-se de que sa seua llengua hi
tendr� un m�nim de pres�ncia, per� no prenen cap precauci� per assegurar-hi sa nostra.
I �s que, a m�s, n'hi ha que tenen sa barra de dir que sa nostra llengua recula d'una
manera natural, que ni ha estat ni est� perseguida, que ja li �s propi aix� d'anar
minvant i sa prova, diuen, �s que ara que no est� perseguida continua reculant. Sa
seua, no hi est�, perseguida... Sa seua diu sa Constituci� que �s obligatori
saber-la....De sa nostra, s'estatut diu que tenim dret a coneixer-la i a usar-la per�
no diu res d'obligacions....�s que si fos vera que es mallorqu� i es foraster estan en
igualdat de condicions legals, que no ho �s, ja seria barra agafar-ne un que ha estat
anys i m�s anys immobilitzat, fermat i menjant nom�s pa i aigua i voler fer-li fer
unes carreres amb un que ha estat ben alimentat, ben entrenat i c�modament reposat;
per� resulta que aix� encara no basta i aquell que fins ara havia estat fermat ara el
desfermen, per� el fan c�rrer amb un sac carregat de pedres a s'esquena.
I ara vendr� s'ampliaci� de s'aeroport que no vos cregueu que la fan per sa nostra
comoditat, no; la fan perqu� pugui haver-hi m�s rics de tot el m�n que facin pujar es
preus de ses cases de Mallorca. No viurem millor es mallorquins, no vos ho pens�ssiu.
Mentides se'n poden dir moltes i, normalment, no en fan pagar res, per� s'ampliaci� de
s'aeroport ser�, nom�s, negoci pes especuladors. Per la majoria des mallorquins
comportar� m�s precarietat laboral, m�s alt cost de vida, viure m�s encaixonats sense
poder fer �s des nostro territori, m�s poca aigua i m�s cara i m�s dolenta, m�s
inseguretat ciutadana, amb una paraula, m�s mal viure. I ho vendran com un gran
favor que fan, com una inversi�, com una manera de tornar-nos una part d'aquells
doblers que cada any se'n duen de dem�s. Per� no els gastaran per comprar territori
perqu� sigui zona p�blica, no... Ni per poder fer una millor feina educativa a ses
escoles, no.... Ni per millorar sa sanitat p�blica....I �s que amb aix� es �nics que
hi guanyar�em ser�em la majoria i no es quatre de sempre. I �s que si fessin all�
millor per la majoria des qui ja vivim aqu�, tampoc no s'assegurarien es rescabalar
amb escreix sa mis�ria que tornin, d'all� que abans han pres, per poder-ho gastar per
devers ca seua.
Qualc�, no s� si de curtor o de mala fe, em dir� que per ventura s� que no conv� a la
majoria des qui vivim aqu� per� que tamb� hem de pensar amb sos qui no hi viuen....
Per favor...!!! A sa gent que emigra m�s els agradaria que es cre�s riquesa en es seu
pa�s que no haver d'emigrar. S'objectiu d'ampliar s'aeroport no ser� donar-los feina,
ser� acabar d'expoliar es pa�s en profit de molt pocs. Preferiran invertir aqu� per
tenir guanys r�pids en virtut d'una economia especulativa que invertir a altres llocs
on ses inversions haurien de ser productives i generarien uns beneficis a m�s llarg
termini i m�s per a tothom. Dificultar ses inversions especulatives �s una manera de
fomentar ses inversions productives, i dificultar-les all� on sa gent no les necessita
�s una manera de desviar-les cap all� on s� que les necessita.
Que ning� vulgui fer-me dir all� que no dic. No estic ni cupabilitzant de res es
immigrants ni manifestant-hi cap rebuig. Durant segles molts de mallorquins han hagut
d'emigrar i seria de mala gent no procurar ajudar es immigrants que arriben aqu�.
Ajudar-los a integrar-se, a participar de sa nostra cultura i de sa nostra llengua i,
si ho desitgen, facilitar tamb� que conservin se seua cultura d'origen i celebrin
manifestacions culturals seves, sempre que siguin compatibles amb so manteniment de
ses carecter�stiques culturals de sa nostra comunitat ling��stica, tal com a molts
d'indrets on es mallorquins emigraren fa estona, ells i es seus descendents han
mantengut cases balears i altres organitzacions similars sense, per aix�, deixar
d'integrar-se en es seu nou pa�s. Aquest escrit no �s una crida contra ning�, �s un
clam per Mallorca, vol ser una crida a sa conci�ncia des mallorquins: des mallorquins
que han mantengut amb for�a sa nostra cultura perqu� la continuin mantenint; des
mallorquins que l'han mantenguda mig amagant-se'n perqu� deixin d'amagar-se'n; des
mallorquins que han renegat d'ella perqu� vegin que seria bo rectificar; des
mallorquins que ho han estat sempre perqu� ho continuin essent; des qui han vengut fa
poc i volen esser mallorquins perqu� s'hi facin amb coratge; una crida pes padrins i
ses padrines perqu� ajudin a salvar sa llengua, perqu� ajudin a transmetre ses
tradicions i es costums que coneixen, qui millor que ells per fer-ho?!; una crida en
es joves perqu�, si es volen revoltar contra es sistema, aqu� tenen un bon tall.
Qu� hem de fer id�? D'aix� es tracta, de fer; qualque cosa hem de fer, qualque cosa
hem de canviar, o, segurament, moltes coses haurem de fer i haurem de canviar
si volem mantenir sa dignitat, si volem continuar existint com a poble, i aix� ser�
dif�cil. �s ben sabut que �s molt m�s f�cil canviar d'idees que de costums, i tamb�
all� de s'evangeli de que "l'esperit est� prompte per� la carn �s flaca". Tammateix
ser� important, com a m�nim, tenir clar all� que hem d'aconseguir arribar a fer, quins
h�bits hem d'arribar a canviar, quines actituds hem de comen�ar a mantenir, sabent que
tenir-ho clar no implica ja fer-ho b� per� s� sa primera passa per arribar a fer-l'hi.
No podrem entrar en tots es casos ni donar receptes per a totes ses situacions, per�
per caminar han de comen�ar a fer passes sense desanimar-se, perqu� es cam� �s llarg,
per� sense aturar-se, perqu� llavors no anirem enlloc.
I aix� s�n ses propostes que faig:
- Quan estiguis conversant en mallorqu� amb qualc�, a un lloc p�blic, procura xerrar
fort, que te sentin, sense cridar, naturalment, per� sense amagar-te, sense cap por de
que tothom se'n temi de que ets mallorqu� ( aix�, que segons a on pot semblar
que no ho pagaria recomanar-ho, dins segons quins ambients, avui en dia mateix, a
Mallorca, ja suposa un esfor� important).
- Si vols esser mallorqu� per� encara no saps parlar-lo, demana que t'hi conversin,
ajuda a que poguem v�ncer es complexos que segles de persecuci� han conseguit imposar
a s'�nim de tants de mallorquins.
- Estigu�s conven�ut que es teus propis drets no van darrera des drets de ning� altre,
i que es dret d'usar sa llengua pr�pia de Mallorca, a Mallorca, �s anterior a
qualsevol dret d'�s de qualsevol altra llengua, a Mallorca.
- Fes servir es camins p�blics de sempre, no toleris que els tanquin que et privin de
passar-hi. Si t'ho priven per les males denuncia-ho a s'ajuntament o all� on trobis
m�s avinent. No consentis que mos robin es pocs espais p�blics que tenim.
- No toleris insults ni agravis. No riguis ses gr�cies des qui se'n riuen de sa nostra
manera de xerrar o des nostros costums i tradicions. Si no ho vols discutir, deixa
clar, com a m�nim, que tu no hi est�s d'acord.
- Participa a ses festes tradicionals mallorquines i fuig d'aquelles que nom�s
existeixen per sa influ�ncia des mitjans de comunicaci� social.
- Tria empreses que facin �s de sa nostra llengua, que no la marginin, tant si s�n
multinacionals com si s�n empreses locals, millor si s�n empreses que poden prendre
decisions aqu� i no te fan telefonar a Madrid per resoldre qualsevol punyeteria.
- Sovint s'oferta cultural en sa nostra llengua no t� es mitjans de propaganda que t�
s'oferta cultural en altres lleng�es, per aix� �s mester que et fixis en aquells
productes culturals (pel.l�cules, teatre, discos, concerts, llibres, peri�dics, etc.)
que hi ha, i que en facis �s.
- Si has de regalar llibres, discos, videos, jocs, etc., regala-los en sa nostra
llengua, si encara no hi estan traduits, espera'n sa traducci�, si a sa botiga que vas
els han acabat, ves a una altra o espera que els reposin.
- Procura xerrar sempre en mallorqu�, en p�blic i en privat, amb sos que hi xerren i
amb sos qui no hi xerren, a ses reunions escolars, sindicals, d'associacions
deportives, de veinats,....amb sos amics, amb sos desconeguts, quan vas a comprar, amb
sos teus fills, amb sa teva parella, amb sos infants de sa teua fam�lia, amb sos
des carrer, amb sos qui coneixes i amb sos qui desconeixes. No toleris que ning� te
pressioni perque deixis de xerrar en mallorqu� a Mallorca, es qui no l'entenen lo que
han de fer �s aprendre a entendre'l i no posar traves a que es mallorquins el xerrem,
per� si t� no els ho parles est�s dificultant que es qui el voldrien aprendre el
puguin aprendre.
- Si fer tot aix� de cop et resulta dif�cil i mal d'emprendre, comen�a per arreglar un
redol, un d'aquests aspectes i llavors ja anir�s ampliant es camp de sa refeta. Si ja
goses a fer-ho tot, sigu�s intel.ligent, hi haur� situacions concretes que
aconsellaran fer-ho d'una altra manera ( per defer�ncia a una persona molt vella, per
poder conv�ncer qualc� que efectivament no ent�n res de res, per no tenir problemes
amb so gu�rdia civil que t'ha aturat a sa carretera, per no perdre un client, etc.),
per� alerta, no fos cosa que ses excepcions fossin massa; a m�s a m�s, amb coneixement
d'all� que pot passar, si tens prou coratge, pots exposar-te a tenir problemes amb sa
gu�rdia civil o a perdre un client que no sigui ni un turista ni un nouvingut ans un
enemic des nostro poble, altres n'hi ha que ho han fet i hi tenim tot es dret del m�n.
Si a un moment donat te veus emp�s a xerrar una altra llengua, procura que es noti que
no �s sa teua, procura donar testimoni de que existim.
- Actua pac�ficament. Es qui van contra es poble mallorqu� i contra sa llengua des
mallorquins tenen m�s pistoles i m�s mala llet que noltros, si aix� an�s a veure qui
tira m�s bombes perdr�em segur i, a m�s, arribar�em a ser com ells de matons, i aix�
mai. Per si lo dit fos poc, com que controlen ses r�dios, ses televisions i es diaris,
i los fan dir lo que volen, per petita que fos sa viol�ncia que fessis, farien veure
que som una colla de violents i ells uns xotets de cordeta; de fet, a sa m�s
petita passa envant que feim per aturar es genocidi que contra noltros venen fent des
de fa prop de 300 anys, ja es comencen a queixar, a fer-se sa v�ctima i a
acusar-nos de ser lo que s�n ells es qui ho s�n. Hi ha, a m�s, una bona part des qui
se manifesten reticents o obertament contraris a sa feina de recobrament des drets i
de sa llengua des nostro poble, que simplement van enganats per sa propaganda des
contraris i que, si aconseguim desfer es prejudicis que els han inculcat i
explicar-los b� sa realitat, acabaran essent des nostros.
- Participa a sa lluita ecologista; potser un dia defensaran una cosa que a tu et
convendria que no defensassin, per� dins es global de sa feina ecologista tots hi
sortim guanyant. S'ecologisme �s actualment imprescindible, per salvar Mallorca i per
salvar el M�n.
_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
