LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
Des del Servei d'Informació Cultural han escrit (10/8/2004):
----------------------------------------------------------------------------
-------

EL MUNDO/EL DÍA DE BALEARES
Dimarts, 10 d'agost de 2004  L'ÀGORA

El PSM i ERC

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Sovint em deman qui treu profit de les bregues entre PSM, ERC i UM. D'on
surten les gelosies, les ferotges batalles que enfronta autodeterministes
(PSM), regionalistes (UM) i independentistes (ERC). És evident que entre PSM
i ERC hi ha problemes que vénen d'antic. En un passat recent, molt abans de
la «normalització» portada a terme per Bernat Joan i el seu equip, els
elements d'extrema dreta que hi havia dins ERC (i que en el seu moment foren
expulsats per racistes i antipartit) s'entestaren a criminalitzar Mateu
Morro, Sebastià Serra i Pere Sampol per «comunistes». En les més diverses
publicacions on escrivien els portaveus d'aquesta demencial extrema dreta,
la mateixa que enlairava i enlaira el corrupte Gabriel Cañellas com a
«nacionalista», retreien als tres dirigents del nacionalisme mallorquí el
fet que en un passat llunyà havien militat en partits antifeixistes i
marxistes.
Sortosament l'ERC d'ara mateix ja no té res a veure amb aquest
reaccionarisme del passat. Però no sé encara per quines estranyes
circumstàncies les bregues, d'un altre tipus evidentment, encara hi són
presents, i la necessària col·laboració entre forces que es reclamen del
nacionalisme no acaba de funcionar. Aquests darrers temps he llegit molts
d'articles contra ERC procedents de l'àrea propera al PSM. A primera vista
les asseveracions d'un Pere Sampol, de David Miró, Antoni Llompart o del meu
bon amic Miquel Àngel Maria Ballester, poden semblar reals i assenyades.
Ningú no dubta dels problemes realment existents per a negociar possibles
candidatures conjuntes. Les ferides obertes durant els darrers anys potser
encara són vives entre molts dirigents i militants d'ambdues formacions. A
més a més hi ha les gelosies normals produïdes per la lluita per un espai
electoral quasi idèntic. Crec, i ho puc dir des de la col·laboració activa
que des de fa molts d'anys he mantengut i mantenc amb el PSM, que al PSM li
passa una mica el que li succeïa amb les seves relacions amb els Verds,
l'ecologisme illenc.
Hi hagué una època, que segurament acabà amb la inauguració de la
incineradora de Son Reus, que ningú no dubtava de l'ecologisme dels
pessamers. De cop i volta tot mudà quan, per continuar en el poder, Maria
Antònia Munar els exigí dir sí a la incineradora. I el PSM acceptà els
dictats de PSOE i d'UM (que aleshores, molt abans del Pacte de Progrés, ja
eren en estreta col·laboració). El resultat el coneix tothom; prop de dos
mils vots perduts en el 1999 i un diputat menys per al PSM. En el 2003, els
vots perduts foren més de deu mil, més del vint per cent de l'electorat del
nacionalisme d'esquerres.
Els resultats de les passades eleccions europees demostren clarament un
espectacular augment dels vots d'ERC. ERC a Mallorca, amb 5.844 vots
aconseguits supera a les totes Izquierda Unida, que només n'ha aconseguit
4.722. ERC, doncs, superant Izquierda Unida queda com a tercera força
política de les Illes. Cal recordar igualment que ERC ha obtengut més vots
que UM i PSM a quatre municipis mallorquins (Sineu, Sóller, Felanitx i
Manacor). Ha superat un dels dos partits nacionalistes en altres 14
municipis de l'illa mallorquina. Solament han faltat 83 vots a Palma per a
aconseguir superar els vots d'UM o PSM (PSM: 2.398; UM: 2.377; ERC: 2.316).
ERC també ha passat per davant del PSM i d'UM en una vintena de les 56
barriades palmesanes.
Davant aquest fet caldria posar seny i analitzar amb calma els motius de la
pujada d'uns i de la davallada dels altres. Seny abans d'aixecar la destral
de guerra contra els companys del mateix exèrcit. L'enemic és al davant, en
les trinxeres de la dreta; no és qüestió de practicar el canibalisme i
l'antropofàgia entre nosaltres mateixos i que aquestes virulentes bregues
serveixin únicament per a fer riure l'enemic.
Els amics del PSM han de ser prou madurs per a entendre el missatge llançat
per bona part dels seus electors i actuar en conseqüència, amb el cap fred i
sense infantilisme forassenyat. El rival principalissim del PSM no és ERC,
ni a l'inrevés. Barallar-se per uns mateixos vots és suicida, i implica
renunciar a obtenir tots els altres vots, que queden en mans alienes.


_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...  
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a