LLISTA ARA I SEMPRE - AIS _________________________ Del Diari de Balears (1/10/2004): ---
La naci� que era, la naci� que �s? Per Antoni Mas En refer�ncia a l'escrit �La naci� fantasma� del Sr. Francesc Tur i Balaguer, publicat en aquest mateix diari el diumenge 26 de setembre de 2004, en qu� es refereix a d'altres escrits meus anteriors publicats ac� mateix, voldria exposar el seg�ent: El S. Tur afirma que �En primer lloc voldria puntualitzar que no �s exacte afirmar que la consci�ncia nacional comuna de mallorquins, principatins i valencians s'hagu�s esva�t del tot en el segle XVI�. Amb aquesta afirmaci� demostra tenir unes opinions ben diferents sobre aqueixa q�esti� -que es pagaria que argument�s in extenso- a les dels autors que s'hi han apropat m�s extensament, com en Joan Fuster i n'Antoni Ferrando a Val�ncia i n'Antoni Ignasi Alomar a Mallorca. Tots ells descriuen i expliquen com, tant a Catalunya com als regnes de Val�ncia i Mallorca, es produeix el mateix fenomen. �s a dir, que a partir de la segona meitat del segle XV -i a Val�ncia des d'abans- es documenta la p�rdua progressiva de la idea de naci� catalana medieval a la qual ja havia fet refer�ncia als meus anteriors escrits, i una regionalitzaci� paulatina dels gentilicis, consolidada en el segle XVII, que propici� que els termes naci� catalana, catal� i llengua catalana es referissen �nicament a Catalunya i als seus habitants. De la mateixa manera, s'estengueren i es consolidaren, al Regne de Val�ncia i al de Mallorca, els termes naci� mallorquina, naci� valenciana i l'�s dels gentilicis mallorqu�/na i valenci�/na per nomenar la llengua. A la segona meitat del segle XVI ja no es documenten a Mallorca m�s esments a la naci� catalana amb el seu abast medieval (els habitants cristians de Catalunya, dels regnes de Val�ncia i de Mallorca), ni els cristians de Mallorca apareixen descrits a les fonts illenques com a catalans a fi de nomenar els habitants del Regne a les relacions �internacionals� ni, com havia estat la pr�ctica habitual, per diferenciar els cristians vells o �de natura� del Regne (els �catalans�) de les minories segregades (els esclaus i els jueus) de la societat mallorquina medieval. Tot l'anterior, per�, no impedia que se serv�s la idea d'unitat ling��stica ni tampoc impossibilitava que la gent de lletra pogu�s con�ixer aquella catalanitat medieval. Per� el fet �s que veien els habitants de Catalunya i de Val�ncia com a nacions diferents; no debades el cronista Vicent Mut, en el segle XVII, va dedicar la seva hist�ria de Mallorca a la �gloriosa naci�n� de Mallorca. N'Antoni Ignasi Alomar ho va descriure aix�, tot estudiant la hist�ria ling��stica de les Illes Balears: �Un segon moment d'aquest per�ode de la hist�ria de la denominaci� de l'idioma aparegu� quan l'estructura multiestatal de la naci� catalana va perdre el seu element cohesionador, la dinastia pr�pia i comuna, al mateix temps que la monarquia hisp�nica s'identificava amb Castella. Aleshores l'estat propi anomenat Regne de Mallorca, la insularitat del pa�s, agreujada pel setge berberesc i turc, i el rebuig de la concessi� de c�rrecs p�blics a estrangers es varen projectar en la consci�ncia col�lectiva i ne la denominaci� de l'idioma de Balears: aparegu� un nacionalisme mallorqu� ferm i es va difondre la denominaci� llengua mallorquina, la qual va apar�ixer despr�s d'una gran abundor de cites de denominaci� de la llengua amb el gentilici catal� a la darreria del segle XVI, amb les quals va conviure en el segle XVI. Cal destacar, per�, que la denominaci� de llengua mallorquina, paradoxalment, va refor�ar el car�cter patrimonial del catal� a les Illes, aix� com el seu car�cter nacional, encara que fos amb un nom no unitari, adaptant-se a la nova posici� del pa�s entre les propietats de la monarquia hisp�nica, per�, per la via nominal, obria les portes a la possibilitat de la interpretaci� secessionista, que, finalment, l'espanyolisme foment� al segle XX�. Tanmateix, l'estat de coses del segle XVI i XVII no implicava que no hi pogu�s haver mostres de solidaritat -com les que descriu el Sr. Balaguer- entre les diferents entitats pol�tiques que havien s'havien considerat part d'aquella naci� catalana medieval i que aquestes poguessen fer esment alls lligams de filiaci� -aix� els va qualificar en Joan Fuster- entre les unes i les altres. Segons indica en Roman Pinya, el 1597, el Gran i General Consell de Mallorca, assabentat �que los dies passats los francesos ab gros ex�rcit avien acom�s i envestit al castell de Perpiny�, va oferir el seu ajut al Principat per tal com, deien els mallorquins, �nos pressiam �sser fills feels dels catalans i consideram los beneficis rebuts dels catalans i se�aladament alguns del qual i ha mem�ria�. Tanmateix, no cal magnificar ni descontextualitzar aquests fets: en altres circumst�ncies, com la Guerra dels Segadors, l'actitud de les autoritats mallorquines envers el Principat de Catalunya fou molt diferent. I, pel que fa refer�ncia �a la decisi� de l'Ajuntament de Palma el 1785 de refutar el manament del 'Consejo' de permetre nom�s als illencs l'acc�s a llur universitat�, a parer meu el Sr. Tur s'erra quan afirma que ��s ben evident que el Consistori no hauria invocat la pertinen�a de Mallorca a Catalunya si la consci�ncia de pert�nyer a la mateixa naci� fos un record. I en un context gens favorable a fer-ho�. A la pr�ctica jur�dica de l'Edat Mitjana i Moderna era molt freq�ent remetre's a legislaci� antiga, estigu�s totalment en vigor o no. Jur�dicament parlant, era clar que Mallorca no havia estat ni era part del Principat de Catalunya -el Decret de Nova Planta era vigent-, i les refer�ncies, en un al�legat de caire jur�dic, d'aquell privilegi medieval -d'una autenticitat m�s que dubtosa, d'altra banda- no suposaven cap casta de problema per a la monarquia espanyola ni pretenia, ni de prop fer-hi, q�estionar-la. En una paraula, eren inofensives. En conclusi�, tan cert resulta que els �repobladors� mallorquins i valencians provenien majorit�riament de Catalunya i que, durant l'edat mitjana, anomenaren catal� o catalana la seva llengua, que s'autonamenaren catalans i que es varen sentir part de la �naci� catalana�, com incontestable resulta tamb� que a partir del segle XV els cristians mallorquins i valencians comen�aren a designar llur llengua amb els gentilicis que posteriorment van ser els absolutament predominants (�mallorqu�� i �valenci�) i que, ja en el segle XVI, varen deixar de presentar-se fora de la corona d'Arag� com a catalans i de sentir-se part de la �naci� catalana�, tot afirmant-se en el sentiment de pertinen�a als regnes de Mallorca i de Val�ncia, les mateixes entitats pol�tiques que anteriorment ja constitu�en el seu �mbit de pertinen�a b�sic. Tan cert resulta una cosa com l'altra; els historiadors tenim el deure deixar const�ncia d'ambdues circumst�ncies i d'identificar els factors i mecanismes que les varen propiciar, no d'inventar-nos o de manipular, en major o menor mesura, el passat en funci� dels nostres -ben leg�tims, d'altra banda- pressup�sits ideol�gics. La hist�ria, sens dubte, pot explicar el present, per� mai determina el futur. I, per aix� mateix, no cal confondre la hist�ria amb una justificaci� del propi projecte pol�tic o ideol�gic. Perqu� ens entenguem, tan l�cit resulta considerar que la catalanitat, nacional o de nissaga, de Mallorca �s nom�s cosa del passat i que �nicament explica els trets b�sics de la cultura i la llengua de la Mallorca actual, com considerar que els mallorquins hem de recobrar aqueix sentiment de catalanitat -sobretot at�s tot l'esdevingut despr�s de la p�rdua d'aquest- i tornar a ser part d'una naci� pol�tica anomenada �naci� catalana� o Pa�sos Catalans. Per� totes dues positures, hi insistesc, ja s�n decisions ideol�giques. Antoni Mas i Forners _______________________________________ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per enviar correus a la llista: [EMAIL PROTECTED] Per a subscriure's, donar-se de baixa... http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
