LLISTA ARA I SEMPRE - AIS
_________________________
www.lobbyperlaindependencia.org
26/01/2005 Actualitat
La provocaci� de Wojtyla i Rouco Varela topa amb un allau de
cr�tiques
Les paraules provocatives de Karol Wojtyla han caigut com una
aut�ntica bomba a Catalunya, Arag� i al Pa�s Basc. Mentrestant els
bisbes catalans i de Balears callen com uns aut�ntics concagats i fan
el joc al cardenal foraster nazi espanyolista Antonio Rouco Varela. Hi
ha qui ja proposa, carregat de raons, que els catalans facem un
cisme com els anglesos d'Enric VIII i rompem els lligams amb el
Vatic�. �st� clar que tant les paraules Wojtyla com l'actitud
provocativa i insultant de Rouco Varela mereix una resposta
contundent i desacomplexada de les nacions oprimides per
l'imperialisme espanyol amb el suport t�cit del Vatic�.
Reprodu�t de www.e-noticies.com
Josep L. Su�rez-Fuster
'Roma locuta, causa finita'Faria b� el Sant Pare, que viu a Roma, de
recordar que la separaci� entre l�Esgl�sia i l�estat �s un fet
inq�estionable, que el regne que representa no �s d�aquest m�n i
que, vulgui o no, la religi� cat�lica-cristiana no �s l��nica que hi ha a
Europa, on ha de conviure amb la jueva, les diferents esgl�sies
protestants i, cada cop m�s, amb l�islam, que, dit sigui en
consci�ncia, �s l��nica religi� que ara com ara, creix i
s�expansiona.L�Esgl�sia com a comunitat pot opinar sobre tot all�
que li sembli oport�, per� fer seves les posicions m�s florides i
carques de la dreta espanyolista, intransigent i casern�ria em
sembla del tot improcedent. El pont�fex trenca ponts de di�leg, ell,
el nom del qual significa 'faedor de ponts', dimonitza pobles (catal�
i basc) i, altre cop, segurament mal aconsellat, carrega contra la
insolid�ria Catalunya (insolidaritat extensible a l�Arag�, oi?), que no
transvasa l�aigua de l�Ebre, arru�na el Delta i desertitza els arrossars
per tal que negocis com Terra M�tica, camps de golf i regadius
plantats en zona des�rtica floreixin a costa seva. El Sr. Wojtila
sempre ha maltractat Catalunya, negant-se un i altre cop a
pronunciar ni una sola paraula en la nostra llengua. Qui aonsella
aquest anci�? Caldr� que, de la mateixa manera que Enric VIII va
crear l�Esgl�sia d�Anglaterra, els catalans ens plantegem la
possibilitat d�un cisma que ens deslliuri de l�obedi�ncia al Vatic�?
Caldria que els Srs. Rouco Varela, Joan Pau II i la resta de jerarques
amb sotana s�amo�nessin m�s per la cada vegada m�s migrada
assist�ncia als oficis religiosos, la crisi permanent de vocacions
sacerdotals i l�allunyament que experimenten del missatge de Crist i
de la societat. L�Esgl�sia s�ha fet vella, cal una alenada d�aire fresc,
noves idees, nova gent, nous plantejaments que s�adiguin m�s amb
el m�n que ens ha tocat viure. Quan era petit, els senyors bisbes
del moment, ens deien que resar en catal� no feia cap efecte, era
com si no ho haguessis fet. Anem altre vegada cap aquest punt de
partida?
Ramon Pedr�s
La deriva extremista del Vatic�
El Vatic� ha estat sempre implacable amb els capellans m�s o
menys progres, acusant-los de fer pol�tica. La seva condemna, i fins
i tot la seva m� persecut�ria, ha arribat als racons m�s miserables
de la selva brasilera, on homes d�esperit gener�s com el bisbe
catal� Casald�liga impedeixen que s�apaguin els �ltims batecs de la
fe en el Tercer M�n. Per� ara, a mesura que va arribant a la fi el
pontificat de Joan Pau II, l�Esgl�sia cat�lica s�arrenglera d�una
manera cada cop m�s compromesa (deixant de banda les q�estions
morals) amb les posicions que coincideixen a l�Europa democr�tica
amb els partits de la dreta i de l�extrema dreta. Als pa�sos
desenvolupats, aquesta definici� pot acabar convertint l�Esgl�sia en
una secta, allunyada de la majoria social i pertorbada per un
intransigent fanatisme pol�tic. No era gratu�t el titular de l�editorial
que ahir dedicava El Peri�dico a les dures cr�tiques de Joan Pau II
contra el govern Zapatero: �El Papa, en l�nia amb el PP�. Val que el
Papa es posi en l�nia amb el president de l�episcopat espanyol,
Rouco Varela, que no s�est� de comparar cada dia Madrid amb
Sodoma i Gomorra. Ja fa temps que el Papa polon�s va escollir
l�Opus com a estendard del seu pontificat. Per� assumir els
postulats del PP enfront del Govern, i fer un discurs tan negatiu,
immers en el ventre del debat pol�tic espanyol, com ara defensar el
Pla Hidrol�gic i el transvasament de l�Ebre, a m�s de les velades
cr�tiques al pla Ibarretxe, suposa un gran risc per als cat�lics que no
vulguin confondre pol�tica i moral. El Mundo ho deia: un discurs �tan
antag�nico� no pot menys que �atizar los prejuicios de muchos
ciudadanos contra la jerarqu�a episcopal�. �s clar que els m�s
espanyolistes se sentiran ben animats, at�s que, com destacava el
diari de l�Anson: �Ante la ofensiva separatista contra la soberan�a
nacional, Juan Pablo II inst� a todos los obispos espa�oles a
defender la unidad de Espa�a�. El Papa nom�s va poder llegir l�inici i
el final del seu text, que despr�s va ser lliurat sencer a tots els
bisbes. Ja �s trist que ning� no li hagi dit que hi ha un concordat i
una constituci� a Espanya per regular les relacions amb el Vatic�.
Per� encara �s m�s trist que la carcundia episcopal espanyola
s�aprofiti d�un home vell i malalt per posar a les seves mans un
pamflet pol�tic.
_______________________________________
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per enviar correus a la llista: [email protected]
Per a subscriure's, donar-se de baixa...
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
