Tambe pel nostre territori diguem
NO.
![]()
Motius de
caire territorial
"(….) Voldr�em una Europa que estim�s i comprengu�s, com
les diverses flors d’un jard�, les seves parles i els seus creadors. Com podem
imaginar un jard� en qu� les roses, orgulloses, es drecessin contra els narcisos
o les violes ? Una llengua �s com una flor, cadascuna amb el vellut acolorit
dels seus p�tals, amb l’encens de la seva aroma.
No en volem cap d’exclosa dels seu �mbit, cap de
menystinguda. (…)"
"Salvador Espriu pensava que el nostre poble en un temps
que sentim proper, s’integraria a Europa, salvades la nostra llengua i la nostra
hist�ria. Es a dir que ens unir�em a aquesta entitat que ens conserva el nom (…)
essent nosaltres mateixos: no una carcassa buida, ni una plana desarrelada. Que
no sigui decebuda la nostra esperan�a, que no sigui escarnida la nostra
confian�a: aix� molt humilment ho demanem."
M.
�ngels Anglada. Fragments d’El Mite d’Europa. Miquel Plana, editor. Olot,
1998.
La proposta d’aprovar, en refer�ndum, el text d’aquesta concreta
Constituci� Europea, des del punt de vista de la defensa del medi ambient i del
territori, mereix la nostra reprovaci� m�s en�rgica i sense ambig�itats. Per
aix� creiem que �s el nostre deure c�vic de dir, p�blicament, que estem en
contra d’aquesta constituci� i perqu� recomanem VOTAR NO en el refer�ndum del
proper dia 20 de febrer, tot advertint dels PERILLS que pot comportar, per al
conjunt del territori idels pobles dels 25 Estats d’Europa on es pret�n
aplicar.
![]() Aquest text de Constituci� Europea opta per un model
neolliberal on el desenvolupament "s’efectuar� dins d’una economia de mercat
altament competitiva" (art. I.3.3) on el b� suprem que es pret�n garantir ser�
"la lliure circulaci� de mercaderies, capitals i serveis" (art. I.4.1). El que
fa �s imposar un �nic model de desenvolupament per a Europa: el dels mercaders i
les multinacionals. Amb aquesta constituci� no ser� posible establir l�mits o
correccions al model neolliberal que es vol implantar. S’abandona a la seva sort
(a la del mercat) els drets dels treballadors, i es desmantellen les conquestes
socials, assolides al llarg de tot el segle XX. Aquesta constituci� far� m�s
dif�cil aplicar mesures, per t�mides que siguin, de car�cter socialdem�crata.
Desapareix qualsevol refer�ncia al sector p�blic i qualsevol menci� de servei
p�blic, (i la idea d’acc�s o dret a determinats serveis p�blics b�sics, com la
sanitat o l’eduaci�) per deixar-ho tot al mercat competitiu, sense correccions
ni pal�liatius.
Sobre la privatitzaci� dels serveis (art. III-147), la
Constituci� opta per un model neolliberal al ultran�a i disposa que "La llei
marc contemplar� la liberalitzaci� dels serveis que contribueixen a facilitar
l’intercanvi de mercaderies". Aquesta liberalitzaci� del transport no �s m�s que
l’apropiaci� privada de les inversions p�bliques de les xarxes dels antics
transports p�blics, que ja va impulsar el govern de Margaret Tatcher, al Regne
Unit, i queprovocar� m�s d�ficits
estructurals, en benefici del model de
mobilitat fonamentada, principalment, en la ind�stria de l’autom�bil, i la major
contaminaci� que aix� comporta, model pensat per a potenciar al m�xim els
beneficis privats.
![]() Front a aquests plantejaments de fons, les declaracions
a favor dels drets dels ciutadans que s’hi contenen no incorporen cap novetat
respecte de les recollides a la Declaraci� Universal dels Drets Humans i als
drets ja reconeguts als tractats internacionals. En lloc d’establir mecanismes
per a la seva protecci�, per a que siguin reals i efectius, el que es fa �s
diluir a base d’imprecisions, el conjunt del drets, en especial els de car�cter
social: ni el dret al treball, ni el dret a l’habitatge, ni el dret a
l’educaci�, a la sanitat, etc.. compten amb instruments que permetin la seva
protecci� efectiva. Aquesta imprecisi� pel que fa a l’abast de les mesures de
protecci�, contrasta amb la protecci� i els minuciosos mecanismes que es
preveuen per a defensar i fer aplicar la total privatitzaci� i la lliure
competitivitat i la lliure circulaci� de mercaderies, capitals i serveis.
La
circulaci� de mercaderies i capitals son conseq��ncia de les deslocalitzacions i
obliguen a transportar mercaderies des dels pa�sos emergents als centres
consumidors europeus a la m�xima velocitat possible per les noves carreteres,
ferrocarrils, ports i aeroports que s’impulsen per tota Europa amb la
conseq��ncia dels costos externs que tal transport i ocupaci� del territori
signifiquen. Referent a les xarxes de transport comunicacions i energia que
s’esmenten a l’Art III-246 "...En el context d’un sistema de mercat obert i
competitiu, l’acci� de la Uni� tindr� per objectiu afavorir la interconnexi� i
interoperabilitat de les xarxes nacionals aix� com l’acc�s a les esmentades
xarxes". Es pot considerar que al ser xarxes privatitzades, no son
intr�nsecament d’inter�s general sin� que funcionen primordialment en benefici
de les companyies transnacionals, companyies impulsores de les planificacions
territorials expansives ja que a mes territori ocupat mes consum i mes beneficis
propis generen.
Els treballadors, els recursos naturals, el territori, el
medi ambient, s�n mercaderies al servei d’aquest model neolliberal de producci�
“altament competitiva”.
![]() El text de Constituci�, per la seva extensi�, �s m�s
aviat un Reglament, ja que compta amb un total de 448 articles. Curiosament,
nom�s 2 articles es dediquen a tractar el Medi Ambient (l’article 223 i el 224).
El tractament del medi ambient, com passa amb els drets dels ciutadans, no
contempla mecanismes de protecci� per a la seva defensa efectiva. El pret a
gaudir del medi ambient, no es contempla com un aut�ntic dret, ni individual ni
col�lectiu. No s’incorpora el principi de l’acci� p�blica per a la defensa del
medi ambient, cosa que permetria als ciutadans vetllar per a la seva defensa
efectiva.
Tampoc es preveu o s’avan�a en la tipificaci� d’un delicte contra
el medi ambient. En aquesta constituci� el medi ambient no �s considerat com un
b� jur�dic a protegir. Ni, s’estableixen criteris o limitacions a l’apropiaci�
privada dels recursos naturals b�sics, com ho �s l’aigua.
Es preveu que una
llei marc europea estableixi els aspectes fonamentals de la pol�tica
mediambiental: l’ordenaci� del territori, gesti� de recursos h�drics i la
utilitzaci� del sol (art. III-234). Per�, aquesta, haur� de ser adoptada per
unanimitat. Cosa que resultar� molt dif�cil que s’aprovi perqu� equival a
atorgar el dret de veto a qualsevol del 25 estats membres, impedint que
prosperi, qualsevol proposta que, efectivament, tendeixi a la utilitzaci� dels
recursos naturals i del territori de forma prudent i racional, i que posi l�mits
a la l�gica de l’economia de mercat altament competitiva. Aquest tractament
constitucional del medi ambient resulta deplorable. Estarem en mans de lleis
d'ordre superior a les nostres, amb uns legisladors que consideraran el
territori dins dels par�metres de l'actual pol�tica neoliberal del creixement i
consum del s�l exclussivament supeditat als interessos especulatius del
mercat.
![]() Un exemple de com es buida de contingut i es queden en
paper mullat determinats principis �s el de que, per una part, es reconeix el
principi de que qui contamina paga, per� si la seva aplicaci� comporta costos
considerats desproporcionats, s’admetran "excepcions temporals" o "suport
financer a c�rrec del Fons de Cohesi�", �s a dir, pagats per tots nosaltres. O
totes dues coses. Els ciutadans quedem desprotegits davant de les grans
contaminacions i poden tornar a quedar impunes grans desastres ecol�gics (com
els d’Aznarc�llar i del Prestige)
![]() El funcionament de les institucions europees menyst� el
paper del poder legislatiu (Parlament) que �s l’�nic escollit pels ciutadans, en
front dels amplis poders que s’atorguen, fins a tres �rgans, del poder executiu.
El Poder Judicial (el Tribunal de Just�cia de la Uni� Europea) est� m�s pensat
per a defensar els principis del lliure mercat i les disputes sorgides entre els
Estats en l’aplicaci� d’aquest principi, que no pas per a defensar els drets
dels
ciutadans. El Comit� de les Regions, on podria fer-se sentir la veu del
territori, �s el que era: una pe�a decorativa de consulta. El principi de
subsidiarietat, se subverteix, per deixar que pugui expandir-se, sense l�mits,
l’economia de mercat, que, per a que sigui altament competitiva, com es consagra
en aquest text de pretensions constitucionals, prescindir� de qualsevol
limitaci� que gosin plantejar els governs i els nostres leg�tims representants
del territori.
![]() La pol�tica energ�tica de la Uni� (art. III-256) tindr�
com a objectiu garantir el funcionament del mercat de l’energia (sempre de
car�cter privat). L’acc�s a les xarxes nacionals i la seva interoperativitat i
interconnexi� ser� garantit en el context d’un sistema de mercat obert i
competitiu (naturalment, privat).
![]() En el camp de la investigaci�, on tradicionalment els
recursos han anat principalment destinats a la investigaci� militar i a la seva
ind�stria auxiliar, no s’impulsa ni s’esmenta cap canvi de tend�ncia. Al
contrari: es crea, amb rang constitucional, l’Ag�ncia Europea de Defensa "per
refor�ar la base industrial i la investigaci� armament�stica " (art. 4.13) Es
desaprofita aquesta oportunitat per a prioritzar i impulsar la investigaci� en
el desenvolupament d’energies alternatives, que permeti una utilitzaci�
sostenible dels recursos, etc…
Els que fins ara v�iem el proc�s de
construcci� d’Europa com un referent on emmirallar-nos, creiem que amb aquest
concret tractat el que es fa �s posar en venda el nostre territori i els nostres
recursos, en el context d’un gran, llarg i profund retroc�s per al conjunt de
les aspiracions dels ciutadans que creiem de veritat en una Uni� d’Europa,
perqu� tamb� aspirem a un m�n m�s just.
Els que defensem el territori des de
posicions �tiques, democr�tiques, solid�ries i pac�fiques, creiem que aquest
tractat ens allunya d’aquestes aspiracions. Aquest tractat tamb�, com una
"torna", incorpora i refor�a els lligams (quedarem lligats de peus i mans) al s�
de la OTAN, on no podran plantejar-hi discrep�ncies els estats
membres. Aquesta constituci� ens situa en les coordenades del que representen
els Srs. Bush i Berlusconi i els seus models pol�tics, econ�mics i
militars.
Lamentem i denunciem que es tracte de ridiculitzar perqu� estem en contra
d’aquest text constitucional que ens proposen, com si es tract�s de l’�nic model
possible. No nom�s no �s l’�nic model possible, sin� que �s un dels pitjors, i
ho �s tant, que la dreta m�s reaccion�ria no tardar� en voler-nos-el imposar com
un nou catecisme, davant del que restarem m�s desprotegits. I a sobre, si ens
queixem, serem tititas d’antieurope�stes !
Tenim clar que aquest no �s el
model de desenvolupament sostenible d’Europa que volem i que defensem. Ens
allunya i ens col.loca en la direcci� contr�ria al protocol de Kioto, a la
Cimera de la Terra de Rio…. Suposa un retroc�s en els aven�os protagonitzats per
la societat civil en la defensa dels valors democr�tics i en la defensa del medi
ambient, dels �ltims vint anys.
Per aix� i molt m�s, defensem el NO a aquesta
Constituci�.
|
