Diari de Balears. Divendres, 4 de mar� de
2005
Provincianisme a IB3
Per Bernat Joan i Mar�
He llegit diverses dades desastroses, encara que aparentment nom�s
siguin sintom�tiques, sobre la posada en mansa d'IB3. El fet que siguin
desastroses no vol dir en absolut que no fossin plenament esperades. Consider
desastres, per exemple, que na Mar�a Umbert, la flamant directora de l'ens
p�blic, en un dia tan assenyalat com el primer de mar�, Diada de les Illes
Balears, amolli un discurs inaugural �solemnitat com poques�en espanyol. Que no
es tracta d'una televisi� auton�mica? Que no l'hem de considerar la nostra? Que
no s'ha fet al servei de la gent de les illes Balears? Ido! A qu� ve aix� del
discurs en la llengua for�nia? Sobre el tema em venen al cap dues explicacions:
la primera, no tan terrible, seria que la senyora Umbert �s ultra espanyolista i
considera que tot all� que siga de la formalitat de la celebraci� del Dia de les
Balears s'ha de fer en la llengua de l'Imperi. Aquesta no seria tan terrible
perqu� voldria dir que el seu �s de l'espanyol correspondria a una tria
ideol�gica, i no a cap mena de complex d'inferioritat. �s possible, emper�, que
la senyora Umbert escoll�s la llengua de Cervantes perqu� hi havia alguns
convidats que la tenien com a pr�pia i que havien vengut de les Espanyes. En
aquest cas, l'actuaci� hauria set encara m�s terrible, perqu� hauria estat
moguda no per les idees pures i dures (per molt diferents que siguin de les
nostres), sin� pel complex d'inferioritat, per la falsa consideraci� de respecte
i per prejudicis com el que ens diu que �fa m�s educat parlar espanyol en una
ocasi� com aquesta. Un altre detall que ens ha de posar en gu�rdia: a IB3
passaran les pel.l�cules (els films) doblats a l'espanyol, mentre no existeixi
un doblatge en la �variant de les illes Balears�. Deixant de banda el mal costum
de doblar els films en comptes de subtitular-los (preservant aix� la poblaci� de
sentir les cintes en la llengua original i, per tant, d'acostumar-se a la
pluralitat ling��stica, ni que sigui via televisivo-auricular), als
formenterers, menorquins i eivissenes se'ns ha d'encendre un llumet vermell per
aix� de la variant ling��stica de les Balears. Quina �s, aquesta variant
ling��stica? La de Mallorca? Fins i tot les persones no gaire versades en
coneixements geoling��stics saben que el catal� que es parla ales Piti�ses
s'assembla m�s, fon�ticament, al de Girona que no al de Mallorca. I que el
nostre vocabulari, en molts aspectes, coincideix m�s amb el del Pa�s Valenci�
que no amb el de la resta de les Illes Balears. Com s'ho faran per doblar-nos
pel.l�cules en la variant bale�rica? O passar� com a Val�ncia, on la �variant
valenciana� sembla que �s, habitualment, l'espanyol?
El tercer detall
terrible ens el forneixen la colleta d'amics mesetaris del Partit Popular que en
Matas i companyia ens porten a les Balears a fer els seus programes de
televisi�. Si alg� vol tenir una idea de la colonitzaci� cultural que sofreixen
les nostres illes, que es miri el projecte d'IB3, els col.laboradors, els que hi
tendran programes, i ja en tendr� un tast m�s que suficient. Persones que no
parlen catal� (en cap de les Beues variants, la mallorqu�na melosa), que no
coneixen la societat de les illes Balears (si no �s per passejar-se per alguna
platja o per algun club del nostre arxip�lag), que no estan familiaritzats per
res amb la cultura que ens �s pr�pia, tendran programa de manera regular a la
nostra televisi� auton�mica. Colonialisme pur i dur, fomentat pels ind�genes que
volen mostrar-se com a bons al.lots davant la metr�poli.
Atenent a aquests
paradigrmes mentals, no puc entendre que gent com en Pere Rotger s'atreveixin a
dir que les Illes Balears necessiten un millor finan�ament, o que l'Estat
espanyol ens hauria de tenir m�s en compte, o que hem de fer tal o qual
reivindicaci� davant el govern d'Espanya? Per l'amor de D�u! Qui se'ns pot
prendre seriosament, despr�s d'un muntatge com el que acabam de
comentar?
Bernat Joan i Mar�, eurodiputat per ERC
|
