Llista ARA I SEMPRE - AIS
FORASTER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. ant. For�; situat fora de la poblaci�; cast. for�neo, rural. S�n
compreses en lo dit ban totes les vinyes esparces e forasteres de la dita
parr�quia de Rubines, doc. a. 1419 (BSAL, iii, 126.)
|| 2. Nadiu o propi d'un poble o pa�s diferent d'aquell on es troba; cast.
forastero. Lo ciutad� off�s per foraster era deff�s publicament en sa
just�cia per tota la ciutat, e tota se levava contra lo loch d'on era lo
foraster fins que fos feta just�cia al ciutad�, Eximenis, Regim. cosa
p�blica, c. 112 (ap. Balari Dicc.). Deixareu altre tant alotjament al
altre part per los amichs y forasters, Agust� Secr. 150. De les plagues
forasteres, Costa Poes. 90. Era una joia gran obrir la porta al foraster,
Alcover Poem. B�bl. 35.
|| 3. Castell� de naci� o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch
estar molt b� | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses
cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en
foraster): parlar en castell�. Creuen que d�na m�s llustre parlar y
entendre es forast�, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare,
Rossell� Many. 46.
|| 4. Grosser d'enteniment o de comportament (Mall.). �No sies tan
foraster!�.
Foraster: llin. existent a Foix�, Gualta, St. Feliu de C., Barc., Tarr.,
Valls, Montblanc, etc.
Refr.�a) �Forasters ne vindran que de casa mos trauran� (Vinar�s).�b)
�A la gallina forastera tots la piquen� (Alcoi).
Fon.: fuɾəst� (pir-or., or., S�ller, men., eiv.);
foɾast� (occ., Maestr.); foɾast�ɾ (val.);
foɾəst� (mall.)
Intens.:�a) Afectuosos: forasteret, -eta; foraster�, -ona.�b) Pejor.:
forasterot, -ota; forasteretxo, -etxa; forasterando, -anda;
forasteratxo, -atxa; forasterarro, -arra; forasterango, -anga.
Etim.: probablement var. de forester, derivat de forest.
http://dcvb.iecat.net
Agenda, plana web i f�rum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: [email protected]
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
