Des d'ANNA (Ag�ncia de Not�cies Alternativa del Pa�s
Valenci�) (15/3/2005):
---
[publiquem a continuaci� el "CONTRACTE PER LA
SOBIRANIA POL�TICA DELS PA�SOS DE LLENGUA CATALANA" que va ser aprovat
en el Congr�s per la Sobirania dels Pa�sos Catalans celebrat a Barcelona el
passat 5 de mar� com ja vam publicar en http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/message/1195 on donaven tamb� ress� de l'aprovaci� d'una resoluci� per la
supressi� de la barrera del 5% al Pa�s Valenci�.
El document que ara
publiquem, "El Contracte", �s la concreci� de les distintes sensibilitats que es
van manifestar en el Congr�s i la seua redacci� reflecteix certes contradiccions
producte de les discussions sobre la nostra realitat que es van votar. Entenem
que �s un avan� cap un acostament a la realitat de les diverses situacions
pol�tiques dels Pa�sos de Llengua Catalana. En aquest sentit fins i tot la
pon�ncia que va presentar Carles Castellanos, des de la seua concepci� de naci�
de tots els territoris, plantejava la sobirania de les distintes regions
hist�riques i la necessitat d'estructures federals pol�tiques; en el seu apartat
2.2 va dir:
"2.2 El proc�s d'avan� col�lectiu cap a la
independ�ncia.
Elements necessaris en el pas de la consci�ncia cultural a la
consci�ncia pol�tica. Cal que tinguin lloc, entre d'altres processos de
maduraci�:
-La consci�ncia del car�cter de poder d'ocupaci� que exerceix
l'Estat (els Estats)
-L'autoreconeixement nacional, consci�ncia de pert�nyer
a una comunitat nacional espec�fica.
Existeix actualment la necessitat d'un
debat entorn d'aquest segon element. Cal partir, per�, de dos fonaments: del
refor�ament de la consci�ncia de formar una col�lectivitat cultural-nacional; i
del reconeixement del dret d'autodeterminaci� de les diferents regions
hist�riques en el sentit de respectar el dret de lliure associaci�, en els
projectes pol�tics de futur. Aquestes consideracions reclamen l'estructuraci� de
car�cter federatiu de les organitzacions socials i pol�tiques dels Pa�sos
Catalans"]
����������������������������������������
CONTRACTE PER LA SOBIRANIA POL�TICA DELS PA�SOS DE LLENGUA
CATALANA
Els qui subscrivim aquest CONTRACTE,
Ciutadans i
ciutadanes de diversa ideologia i diverses tend�ncies pol�tiques, reunits amb
motiu de la primera sessi� del Congr�s per a la Sobirania dels Pa�sos
Catalans,
CONSCIENTS de pert�nyer a la naci� estesa per Andorra, les
Illes Balears, el Pa�s Valenci� i el Principat de Catalunya i formada al llarg
d'un proc�s hist�ric de m�s de mil anys, del qual hanresultat la llengua i la
cultura que ens constitueixen;
ENTENENT que cap vict�ria militar ni cap
acci� repressiva i violenta no poden legitimar la despossessi� de la sobirania
nacional que el Regne d'Espanya i la Rep�blica Francesa han exercit del segle
XVII en�� respecte als diversos Pa�sos Catalans;
ENTENENT que cap proc�s
immigratori �indu�t pol�ticament o no� no pot legitimar tampoc la imposici�
d'unes lleng�es i unes cultures d'estat, alienes a la realitat nacional dels
Pa�sos Catalans;
ENTENENT que �s totalment just i leg�tim, i �s un deure,
que els ciutadans de tots els nostres pa�sos ens unim per aconseguir la
devoluci� de la plena sobirania pol�tica segrestada pel Regne d'Espanya i per la
Rep�blica Francesa,
CONVENIM A DECLARAR,
1r. Que
l'�nica manera de resoldre els contenciosos entre pa�sos que no sigui l'�s de la
viol�ncia �s l'�s del dret, i la base del dret dels pobles �s el dret
d'autodeterminaci�. La democr�cia entre els pobles es basa en l'exercici
permanent del dret d'autodeterminaci�, aix� com la democr�cia entre les persones
es basa en l'exercici permanent del sufragi universal.
2n. Que mentre l'Estat espanyol i el franc�s no reconeguin els Pa�sos
Catalans com una realitat nacional amb el dret inherent d'autodeterminaci�, les
relacions entre els Pa�sos Catalans iEspanya i Fran�a s�n unes relacions de
dominaci�.
3r. Que, per als Pa�sos Catalans, l'Estat espanyol i el franc�s s�n uns
estats antidemocr�tics i la Constituci� espanyola i la francesa s�n, per als
catalans, valencians i balears unes constitucionsantidemocr�tiques. No es pot
parlar, doncs, des de cap dels nostres pa�sos de "restabliment democr�tic", ni
d'"enfortiment democr�tic", ni d'"estat democr�tic" referint-se a Espanya, ni de
"rep�blica democr�tica" referint-se a Fran�a, perqu� els ciutadans dels nostres
pa�sos hi tenen reconeguts uns certs drets democr�tics nom�s com a espanyols o
com a francesos, �s a dir, si renuncien a ser i a viure pol�ticament com a
balears, valencians i catalans.
4t. Que la primera tasca dels partits i dels l�ders pol�tics i de les
institucions pol�tiques dels nostres pa�sos �s denunciar permanentment, davant
l'Estat espanyol i el franc�s i davanttotes les inst�ncies internacionals, la
situaci� antidemocr�tica i la dominaci� que pateixen els Pa�sos Catalans a mans
d'Espanya i de Fran�a i exigir d'aquestes el reconeixement de la personalitat
nacional dels Pa�sos Catalans i del seu dret a la lliure disposici� pol�tica,
econ�mica i cultural, �s a dir, a la sobirania nacional.
5�. Que la segona tasca dels partits i dels l�ders i de les
institucions pol�tiques �s estendre iafermar permanentment dins els nostres
pobles la consci�ncia nacional
i la consci�ncia de la dominaci� d'Espanya i
de Fran�a sobre els Pa�sos Catalans.
6�. Que, en aquesta tasca de conscienciaci� permanent, hi ha tres
aspectes essencials que no poden quedar mai camuflats, ni silenciats ni
tergiversats:
Primer: que la nacionalitat que compartim s'est�n al conjunt dels
Pa�sos Catalans. L'�nica difer�ncia entre aquests �s el grau de dominaci� que
els estats espanyol i franc�s hi han reeixit a imposar, �s a dir, el grau de
desnacionalitzaci�.
Segon: que l'�nica llengua pr�pia i nacional dels Pa�sos Catalans �s la
llengua catalana (excepte a les comarques valencianes hist�ricament
castellanoparlants i a la Vall d'Aran) i per tant la llengua catalana ha d'�sser
l'�nica llengua oficial i de relaci� social general. Les lleng�es espanyola i
francesa tenen als Pa�sos Catalans respectius dos estatus diferents que no es
pot acceptar mai que es confonguin. D'una banda, s�n llengua d'immigraci�, i
enaquest sentit no oferirien problema, com no ofereixen problema les altres
lleng�es d'immigraci�, que han d'�sser, totes, reconegudes i respectades com a
tals. Per�, d'altra banda, l'espanyol i el franc�s s�n lleng�es de dominaci� i
aquest estatus no �s admissible i ha d'�sser denunciat i rebutjat.
Tercer: que, com a colAlectivitat nacional, cada un dels nostres pa�sos
t� el dret de disposar dels propis recursos econ�mics i naturals i, per tant, t�
el dret d'ordenar de manera lliure idemocr�tica l'economia, les finances
p�bliques i l'�s i preservaci� del medi natural i aix� mateix d'exercir la
solidaritat envers els altres pa�sos d'Europa i del m�n sense imposicions ni
exaccions exteriors de cap mena.
Constatant aquesta coincid�ncia de pensament i coincidint tamb� en la
voluntat d'actuar per estendre aquest pensament a la majoria dels nostres
conciutadans, a fi d'assolir com a
OBJECTIU FINAL
La
recuperaci� de la sobirania pol�tica del Pa�s Valenci�, les Illes Balears i la
Catalunya del nord i del sud sobre la base democr�tica del dret
d'autodeterminaci� nacional de cada un d'aquests
territoris,
ACORDEM
Constituir-nos en assemblea
permanent per definir i establir, abans del 30 de juny de 2005, l'estructura
organitzativa adequada per a dur a terme, en funci� de l'objectiu final, les
actuacions seg�ents:
1) Impulsar en tots els �mbits internacionals el desenvolupament i la
regulaci� del dret d'autodeterminaci� per a tots els pobles.
2) Estendre entre els nostres conciutadans la consci�ncia de pertinen�a
a la nacionalitat comuna dels Pa�sos Catalans, no pas superior a l'espanyola i
la francesa, per� s� diferent d'aquestes.
3) Estendre i consolidar la consci�ncia d'anormalitat nacional i
democr�tica i de d�ficit de llibertat que viuen els Pa�sos Catalans fins
aconseguir que sigui majorit�ria entre els ciutadans dels nostres pa�sos i la
demanda d'autodeterminaci� sigui un clam democr�tic imparable.
4) Potenciar la cohesi�, la solidaritat i el retrobament nacionals
entre les Illes Balears, el Pa�s Valenci� i la Catalunya del nord i del
sud.
5) Denunciar els discursos i les actuacions que, a tots els nivells i
fins i tot en nom d'un nacionalisme defensiu, presenten o pressuposen com a
normal la situaci� de
dominaci� nacional i de desnacionalitzaci� cultural,
ling��stica, econ�mica i social dels Pa�sos Catalans.
6) Afermar la lleialtat dels nostres conciutadans envers la llengua
catalana, de manera que els catalanoparlants d'origen no l'abandonin en cap
situaci�, i els no-catalanoparlants d'origen l'adoptin com a llengua
comuna.
7) Exigir en tot moment, en tot lloc i davant tothom el respecte i la
protecci� dels nostres drets ling��stics, culturals i nacionals.
8) Impulsar en tots els �mbits, nacionals i internacionals, els
actes, les manifestacions i les campanyes pel reconeixement de
la personalitat nacional de cadascun dels Pa�sos Catalans i de tots aquests
com a conjunt i en defensa dels seus drets, molt especialment del drets
d'autodeterminaci�.
I finalment,
ENS
COMPROMETEM,
a �sser permanentment fidels als criteris i als
objectius damunt expressats, en l'actuaci� personal que cadasc� de nosaltres
tingui en la vida social, c�vica i pol�tica, i en concret ens comprometem
a:
1) No abandonar l'�s exclusiu de la llengua catalana en cap situaci�
d'�s p�blic i social general, llevat que ens hi veiem coaccionats, i contribuir
a fer que aquesta lleialtat ling��stica s'estengui als �mbits familiars, de
treball, socials, c�vics i culturals al nostre abast.
2) Participar personalment i contribuir econ�micament, segons les
pr�pies possibilitats, en l'articulaci� col�lectiva d'aquest contracte
nacional.
Contracte que ens obliga des d'ara a tots envers tots i
que subscrivim i signem a Barcelona, a la seu de l'Ateneu Barcelon�s,
el dia 5 de mar� de 2005.
|
