Una sent�ncia declara que les administracions auton�miques no poden tancar emissores de r�dio i televisi�
. Rebel�li�
Una recent sent�ncia d'un jutjat barcelon� sobre l'intent de clausura d'una emissora de televisi� per part de la Generalitat de Catalunya podria servir de base legal per al recurs contra el tancament d'emissores de r�dios lliures i comunit�ries realitzades per governs auton�mics. La sent�ncia dictamina que les compet�ncies auton�miques es redueixen "a la potestat sancionadora" en temes que "no es refereixen a l'espai radiol�ctrico" i que l'actual situaci� jur�dica �s confusa.
La Generalitat de Catalunya va sancionar recentment a l'empresa Infraestructures i Gesti� 2002 amb tres milions d'euros per emetre concursos i xats de manera il�legal en el territori, per no disposar del t�tol per a emetre i per produir interfer�ncies en emissions regionals. Considerava aquesta falta com molt greu i imposava altra sanci�, el precinte dels equips o aparells que integren les instal�lacions i una multa de 20.000 euros al seu representant legal. Aquesta resoluci� esgotava la via administrativa i podia ser recorreguda en el termini d'un mes.
Ja s'havien dictat les resolucions d'inici d'aquests procediments en el mes de juliol i l'empresa havia presentat al�legacions al setembre sol�licitant l'obertura d'un per�ode probatori i proposant la pr�ctica de mitjans de prova documental. Al novembre es va adoptar la mesura provisional de precinte dels equips utilitzats per a emetre per� no es va poder executar perqu� l'empresa es va oposar a la seva aplicaci�. Al desembre es denegava la pr�ctica de la prova documental sol�licitada i ja es fonamentaven jur�dicament les sancions.
D'altra banda tamb� es va obrir al novembre un arxiu pels continguts emesos per aquests canals acusats de publicitat enganyosa i xats de contactes personals de car�cter er�tic en horari protegit. Per� aix� no era compet�ncia de la Generalitat, segons declaracions del director general de Mitjans i Serveis de Difusi� Audiovisuals, Santiago Ramentol, sin� del CAC (Consell de�l Audiovisual de Catalunya). Aquest organisme va posar els fets en coneixement del fiscal cap del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya.
La sent�ncia ja ha estat publicada i nega que el Govern catal� tingui compet�ncies per a tancar televisions il�legals, apel�lant a la llibertat d'expressi�. En concret, el jutjat del contenci�s administratiu nombre 12 de Barcelona nega la sol�licitud de la Generalitat per a entrar en les instal�lacions situades en el Tibidabo des d'on s'emeten les emissores de televisi�. La fallada assenyala que "l'autoritzaci� d'entrada sol�licitada es projecta sobre un dret fonamental com �s el de la llibertat d'expressi�, de forma que el control sobre habilitaci� jur�dica de l'Administraci� per a portar a terme una actuaci� limitadora d'aquest dret ha de ser m�s intensa, si cap, d'acord amb el previst en l'article 53 de la Constituci�". El jutge considera que la clausura de l'emissora citada �s provisional al retransmetre sense les corresponents llic�ncies i assenyala que "l'actual situaci� jur�dica �s confusa". I continua dient que aquest procediment no t� com funci� clarificar la citada situaci� ni tampoc definir la viabilitat de l'expedient sancionador per part de la Generalitat, encara que assegura que la "compet�ncia en mat�ria d'administraci�, gesti�, planificaci� i control de l'espai radioel�ctric correspon a l'Administraci� de l'Estat". La sent�ncia admet -mentre no es desbloquegi la situaci� actual mitjan�ant la concessi� de les emissores locals- que les compet�ncies auton�miques es redueixen "a la potestat sancionadora" en temes que "no es refereixen a l'espai radiol�ctrico".
L'interessant d'aquesta sent�ncia del jutjat barcelon� �s que dictamina que les compet�ncies per a la concessi� o clausura d'emissores correspon a l'Administraci� de l'Estat i que les compet�ncies auton�miques no inclouen aquests aspectes. Amb aquest argument, les r�dios lliures tancades per governs regionals o amb perill de ser-lo podrien evitar la seva clausura i a m�s podrien pugnar i pressionar al govern 'progressista' del PSOE per a donar llic�ncies o freq��ncies a les r�dios lliures i comunit�ries. La l�gica de la sent�ncia podria ser utilitzada com jurisprud�ncia en casos semblants i podria ser aplicada en la defensa de les r�dios lliures.
A m�s, la Generalitat, per la seva banda, ha considerat que si t� compet�ncies per a habilitar les televisions locals i, per tant, �s competent per a sancionar i decretar el tancament preventiu, m�xime quan la programaci� d'aquestes emissores la consideren fraudulenta. En aquest sentit, Ramentol ha anunciat que seguiran treballant per a combatre d'una forma contundent la telebasura.
La resposta del govern catal� sembla passar suaument sobre l'assumpte de les compet�ncies incidint en els motius morals que li permeten tenir aquestes compet�ncies com s�n el tipus de programaci� i la batalla contra la telebasura. I �s en aquest aspecte, els dubtes que generen les compet�ncies, en el qual es podria exercir una forta pressi� perqu� les r�dios lliures i comunit�ries poguessin emetre sense prohibicions ni persecucions.
. Rebel�li�
Una recent sent�ncia d'un jutjat barcelon� sobre l'intent de clausura d'una emissora de televisi� per part de la Generalitat de Catalunya podria servir de base legal per al recurs contra el tancament d'emissores de r�dios lliures i comunit�ries realitzades per governs auton�mics. La sent�ncia dictamina que les compet�ncies auton�miques es redueixen "a la potestat sancionadora" en temes que "no es refereixen a l'espai radiol�ctrico" i que l'actual situaci� jur�dica �s confusa.
La Generalitat de Catalunya va sancionar recentment a l'empresa Infraestructures i Gesti� 2002 amb tres milions d'euros per emetre concursos i xats de manera il�legal en el territori, per no disposar del t�tol per a emetre i per produir interfer�ncies en emissions regionals. Considerava aquesta falta com molt greu i imposava altra sanci�, el precinte dels equips o aparells que integren les instal�lacions i una multa de 20.000 euros al seu representant legal. Aquesta resoluci� esgotava la via administrativa i podia ser recorreguda en el termini d'un mes.
Ja s'havien dictat les resolucions d'inici d'aquests procediments en el mes de juliol i l'empresa havia presentat al�legacions al setembre sol�licitant l'obertura d'un per�ode probatori i proposant la pr�ctica de mitjans de prova documental. Al novembre es va adoptar la mesura provisional de precinte dels equips utilitzats per a emetre per� no es va poder executar perqu� l'empresa es va oposar a la seva aplicaci�. Al desembre es denegava la pr�ctica de la prova documental sol�licitada i ja es fonamentaven jur�dicament les sancions.
D'altra banda tamb� es va obrir al novembre un arxiu pels continguts emesos per aquests canals acusats de publicitat enganyosa i xats de contactes personals de car�cter er�tic en horari protegit. Per� aix� no era compet�ncia de la Generalitat, segons declaracions del director general de Mitjans i Serveis de Difusi� Audiovisuals, Santiago Ramentol, sin� del CAC (Consell de�l Audiovisual de Catalunya). Aquest organisme va posar els fets en coneixement del fiscal cap del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya.
La sent�ncia ja ha estat publicada i nega que el Govern catal� tingui compet�ncies per a tancar televisions il�legals, apel�lant a la llibertat d'expressi�. En concret, el jutjat del contenci�s administratiu nombre 12 de Barcelona nega la sol�licitud de la Generalitat per a entrar en les instal�lacions situades en el Tibidabo des d'on s'emeten les emissores de televisi�. La fallada assenyala que "l'autoritzaci� d'entrada sol�licitada es projecta sobre un dret fonamental com �s el de la llibertat d'expressi�, de forma que el control sobre habilitaci� jur�dica de l'Administraci� per a portar a terme una actuaci� limitadora d'aquest dret ha de ser m�s intensa, si cap, d'acord amb el previst en l'article 53 de la Constituci�". El jutge considera que la clausura de l'emissora citada �s provisional al retransmetre sense les corresponents llic�ncies i assenyala que "l'actual situaci� jur�dica �s confusa". I continua dient que aquest procediment no t� com funci� clarificar la citada situaci� ni tampoc definir la viabilitat de l'expedient sancionador per part de la Generalitat, encara que assegura que la "compet�ncia en mat�ria d'administraci�, gesti�, planificaci� i control de l'espai radioel�ctric correspon a l'Administraci� de l'Estat". La sent�ncia admet -mentre no es desbloquegi la situaci� actual mitjan�ant la concessi� de les emissores locals- que les compet�ncies auton�miques es redueixen "a la potestat sancionadora" en temes que "no es refereixen a l'espai radiol�ctrico".
L'interessant d'aquesta sent�ncia del jutjat barcelon� �s que dictamina que les compet�ncies per a la concessi� o clausura d'emissores correspon a l'Administraci� de l'Estat i que les compet�ncies auton�miques no inclouen aquests aspectes. Amb aquest argument, les r�dios lliures tancades per governs regionals o amb perill de ser-lo podrien evitar la seva clausura i a m�s podrien pugnar i pressionar al govern 'progressista' del PSOE per a donar llic�ncies o freq��ncies a les r�dios lliures i comunit�ries. La l�gica de la sent�ncia podria ser utilitzada com jurisprud�ncia en casos semblants i podria ser aplicada en la defensa de les r�dios lliures.
A m�s, la Generalitat, per la seva banda, ha considerat que si t� compet�ncies per a habilitar les televisions locals i, per tant, �s competent per a sancionar i decretar el tancament preventiu, m�xime quan la programaci� d'aquestes emissores la consideren fraudulenta. En aquest sentit, Ramentol ha anunciat que seguiran treballant per a combatre d'una forma contundent la telebasura.
La resposta del govern catal� sembla passar suaument sobre l'assumpte de les compet�ncies incidint en els motius morals que li permeten tenir aquestes compet�ncies com s�n el tipus de programaci� i la batalla contra la telebasura. I �s en aquest aspecte, els dubtes que generen les compet�ncies, en el qual es podria exercir una forta pressi� perqu� les r�dios lliures i comunit�ries poguessin emetre sense prohibicions ni persecucions.
Tu hor�scopo diario, semanal y gratuito. Cartas, tarot y predicciones en MSN Hor�scopo
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
