---------------------------- Mensaje Original ---------------------------- Asunto: vaja De: [EMAIL PROTECTED] Fecha: Mon, 21 de Marzo de 2005, 11:57 pm Para: [EMAIL PROTECTED] --------------------------------------------------------------------------
No se us encengui la cua, que la pudor de claveguera s'ext�n per tot Mallorca. Potser s� que hauria d'haver-ho demanat abans de llen�ar la pregunta (aix� no �s un tret, nom�s s�n pessigolles, a veure si em responeu). D�u n'hi do amb la vostra explicaci�! Cercar� aquesta carta i me n'informar�, si pens que ho paga. Els textos d'aquest autor m'agraden for�a, com ja deveu haver intu�t, per la qual cosa m'estranyen ben molt aquestes hist�ries de terror que relatau. De totes formes, a [EMAIL PROTECTED] li interessa la pol�tica, no les f�lies i f�bies personals. No s� si �s el cas. Trobau que hauria de signar els meus textos? Discrep de la opini� majorit�ria que conv� signar amb nom i llinatges. Provau de treure'm un malnom basat en Mallorca. Ho teniu cru. Ah, per cert. Me n'alegre molt que la portada de l'Estel, revista que citau, sigui la not�cia de TotMallorca sobre IB3. Ens vam molestar en anar-hi ben demat�, fer les fotos i redactar tan b� com en vam saber. Ll�stima de la falta del titular (d'PP3!!!! no ho escriu ni na Umbert), que se'ns pot atribuir a nosaltres err�niament. Aprofit per demanar-vos que retireu l'expressi� espanyola 'barco de rejilla' del vostre web. Nom�s s� relacionar-la amb les cambres de gas. Salut, [EMAIL PROTECTED] > > > > [EMAIL PROTECTED] primer dispara i despr�s pregunta. > > D'entrada, ja mostra el llaut� afirmant "Les meves proves > demostren pudor de clavaguera per altres bandes"; despr�s, en un segon missatge, demana qui �s "en Lopeix pudent". B� doncs, pas > a contestar-li, amb proves, naturalment! > > "Lopeix pudent" �s el col.laborador d'EL (In)MUNDO, Miquel L�pez Cresp�. Aix� de "Lopeix" li va posar l'escriptora Ant�nia Vicens en una Carta al Director publicada al "Diari de Balears" dia 29 de gener de 1999 en la qual denunciava "els manuclejos del doble espia, el Sr. L�.peix (sic)...". > > A partir d'aqu�, des del Lobby per la independ�ncia, el mar� de 1999 hi afegirem l'adjectiu "pudent" si b� tamb� hem emprat el malnom de "L�pez pip�" i l'hem equiparat a l'agent secret d'Stalin, Ramon Mercader y del R�o, que va assassinar Trotski a cops de xapeta > l'agost de 1940: "L�pez Cresp�, el Ramon Mercader de l'Estel". > > Si [EMAIL PROTECTED] vol que parlem extensament del confident i delator que passa informaci� a EL (In)MUNDO per atacar els > independentistes mallorquins, Lopeix pudent, en podem parlar quan i all� on vulgui. Si vol que li expliquen amb tota casta de proves i detalls els m�todes habituals emprats per Lopeix per intoxicar, > organitzar purgues estalinistes, emmerdar, tirar la pedra i amagar la m�, insinuar per� no demostrar, amagar-se darrere an�nims, > pseud�nims i noms falsos, etc. etc. amb molt de gust li passarem un ampli dossier > > Jaume Sastre > > > > > [EMAIL PROTECTED] va dir: > >> Qui �s en 'Lopeix pudent'? >> ---------------------------- Mensaje Original >> --------------------------- > - >> Asunto: Re: [Ais] on s�n les proves? >> De: [EMAIL PROTECTED] >> Fecha: Mon, 21 de Marzo de 2005, 9:43 am >> Para: [email protected] >> -------------------------------------------------------------------------- >> >> On s�n les proves per anomenar alg� 'Lopeix pudent'? >> Les meves proves demostren pudor de claveguera per altres > bandes. >> > www.lobbyperlaindependencia.org >> > >> > El passat feixista de don Antonio Alemany >> > >> > >> > >> > >> > Fotografia: El comandant Jos� Alemany Vich, el pare de don > Antonio >> Alemany, que va participar en la repressi� del 1936 a Mallorca i > que es >> va presentar com a voluntari de la "Divisi�n Azul". Alemany Vich va morir eljuliol de 1943 a R�ssia. Sobre la seva mort hi ha dues > versions: >> una que diu que es va suicidar; una altra diu que va morir >> accidentalment per un boc� de metralla que provenia de primera >> > l�nia. (Fotografia reprodu�da del llibre de Juan > Negreira, "Voluntarios >> baleares en la Divisi�n Azul y Legi�n Azul 1941 - 1944, Palma > 1991). >> > >> > Ahir dissabte,el gran amic de Lopeix pudent, el fatxa don > Antonio >> Alemany Dezcallar, va publicar el seg�ent article titulat "Memoria hist�rica" al diari EL (In)MUNDO. Com ja �s habitual en ell, quan > don >> Antonio acusa alg� no acostuma a donar proves. Nosaltres, en >> > canvi, s� que ho feim. Com a resposta reprodu�m un article de Jaume Sastre datat el 2003 on es destapa el passat feixista i filonazi del botifarra don Antonio. >> > >> > >> > >> > S�bado, 19 de marzo de 2005 Actualizado a las 00:57 >> > >> > >> > >> > EL PUNTO >> > >> > >> > >> > Memoria hist�rica >> > >> > >> > >> > ANTONIO ALEMANY >> > >> > >> > Me part�a de risa el otro d�a con C�sar Vidal poniendo un disco > de >> V�ctor Manuel que era un ditirambo, como nunca hab�a escuchado, > a Franco >> y, que para que no hubiera dudas, comenzaba con un >> > fragmento de discurso con la voz atiplada del propio Franco. O, tambi�n en el programa de C�sar Vidal, recordando que el > padre de la >> ministra Fern�ndez de la Vega era un jerarca del Movimiento. O > que la >> mujer de Zapatero coquete� con Fuerza Nueva y cuyo abuelo fue > fusilado >> por los conmilitones del abuelo de su marido que, a su vez, fue > fusilado >> por los conmilitones del abuelo de Sonsoles. O la camisa azul de > Juan >> Luis Cebri�n y tantos otros que se arrogan >> > ahora el dispensar patentes de dem�cratas. >> > >> > >> > >> > Aqu� tambi�n podr�amos empezar y no acabar. Empezando por > el >> > incendiario director adjunto cartagin�s del Balears que saludaba > brazo >> en alto a un antiguo director, o el propio Pedro Serra que ampara y propicia memorias hist�ricas, menos la suya de hombre >> > de Falange y subvencionado por el ministro de Informaci�n y >> > Turismo, Fraga. O el corresponsal de El Pa�s, Andr�s Manresa, > que se >> mete con las familias de los dem�s y obvia que su padre era jefe > local >> del Movimiento de Felanitx. O el editor barbudo de S'Arenal, la > revista >> que ampara a este miserable sujeto que se llama Jaume >> > Sastre, que era monitor del Frente de Juventudes y ortodoxo >> > falangista de pro. Y no sigo con otros pol�ticos y periodistas por >> caridad y para no incurrir en este cainismo est�pido en el que nos > est� >> embarcando el PSOE, el partido, tras el PCE, de historial menos democr�tico de Espa�a. >> > >> > >> > >> > >> > >> > >> > ANTONIO ALEMANY: UN FRANQUISTA I UN NAZI DEFENSOR DE >> > LA "DIVISI�N AZUL" >> > >> > >> > >> > El periodista i ide�leg del diari foraster d'extrema dreta, El > Mundo - >> El D�a de Baleares, Antonio Alemany Dezcallar (Palma 1939), �s >> > l'autor de la majoria de discursos que fa l'actual president del > Govern >> balear, Jaume Matas, com per exemple el que va llegir al >> > Club Siglo XXI de Madrid dia 10 de desembre de 2003. > Alemany, no tan >> sols se limita a escriure la majoria de discursos i confer�ncies de Matas sin� tamb� d'alguns batles del PP com el de Calvi�, Carlos > Delgado >> Truyols. Per�, �d'on surt Antonio Alemany, quina traject�ria t� el personatge m�s odiat del periodisme mallorqu� que des de >> > l'any 1995 ha marcat des de l'ombra la l�nia ideol�gica del PP a > Balears >> fins a reconvertir-lo en un partit feixista i d'extrema dreta? A continuaci� revelam alguns cap�tols ocults de la vida i miracles d'Antonio Alemany, un periodista fracassat que no va poder > acabar els >> estudis de periodisme a la universitat de Navarra i que �s >> > conegut a Mallorca, sobretot per la gran quantitat de mitjans de >> comunicaci� (diaris i revistes) que ha esfondrat i que ha duit a fer fallida. >> > >> > >> > >> > >> > PRIMER CAP�TOL: Antonio Alemany, un franquista obt�s i > fan�tic. >> > Perqu� tothom es faci una idea del passat feixista d'Alemany, a continuaci� reprodu�m l'article editorial que el 20 de desembre > de 1975, >> l'actual assessor de Jaume Matas, va escriure amb motiu de la > mort del >> dictador Francisco Franco. Aleshores Alemany era el >> > director de Diario de Mallorca i va escriure aquest article que va >> sortir publicat com a "Editorial" del diari: Las campanas doblan por > la >> muerte del Jefe del estado, Francisco Franco. Las campanas > doblan, >> tambi�n, por el pueblo espa�ol. Un trozo -cuarenta a�os- de >> > Historia de Espa�a ha tocado a su fin. Un trozo -cuarenta a�os- > de >> nuestras vidas se va. Cuarenta a�os de Espa�a, cuarenta a�os de >> > nuestras vidas se apagan para, en el eterno ciclo vida-muerte, alumbrar el nacimiento de una era nueva y distinta. No es hora > de >> balances, sino de balance. Este: Espa�a 1936-1975. De la miseria > al >> desarrollo, del odio fraticida a la convivencia ciudadana, del pa�s agrario al pa�s industrial, de la naci�n arcaica a la naci�n moderna. Espa�a y Franco, Franco y Espa�a. Un pa�s joven y vital que > renace de >> sus propias cenizas y un hombre que consagra toda una vida a >> > la Patria. Francisco Franco ha muerto. Su legado: una Espa�a > nueva y >> dispuesta a asumir su destino y sus responsabilidades. Esta ha > sido su >> vida y su obra: Esa es nuestra vida y nuestra obra. >> > Descanse en paz Francisco Franco Bahamonde, espa�ol de El > Ferrol, >> patriota ilustre, general del Ej�rcito y Jefe del Estado Espa�ol. Que Dios lo acoja en su gloria. >> > >> > >> > SEGON CAP�TOL: Antonio Alemany, el cervell gris que dirigia la repressi� els darrers anys del franquisme. Una caracter�stica de > sempre >> d'Antonio Alemany ha estat la de moure els fils des de >> > l'ombra. Tirar la pedra i amagar la m� ha estat una de les > constants de >> la seva traject�ria, fet que explica l'allau de pseud�nims i de noms falsos (Pep Gonella, Grup Gerric�, Tiresias, P�dua Vich Morell, etc.) rera els quals s'ha amagat per amollar la seva zitz�nia. El que molt�ssima gent ignora �s que durant els �ltims anys del >> > franquisme Alemany va jugar un paper decisiu en la repressi� > contra els >> patriotes i dem�crates mallorquins. L'escriptor Antoni Serra, a la > p�g. >> 57 de Mem�ria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins >> > avui (1975-1995), quan recordava les detencions a la Casa >> > Catalana l'any 1968, va afirmar: "La confer�ncia es titulava >> > Novel.listes frustrats, frustrats per la Guerra Civil. Jo sabia que la >> policia la suspendria, si no feia "bonda". M'ho havien advertit. > Enmig >> de la confer�ncia surt un provocador, que era n'Oliver, el sogre d'Antoni Alemany, que bota i em comen�a a dir de tot: "capit�n >> > ara�a, esto que dices no lo dir�as fuera...". De sobte, en Ferran, > el >> policia que hi havia crida "conferencia clausurada", i la gent que comen�a a protestar i ell a demanar carnets. (...) Quan hi hagu� la trobada de forces nacionalistes progressistes dels Pa�sos Catalans > a >> Cura, ja al principi del 76, en Carlos de Meer -governador civil- telefon� a n'Antoni Alemany per veure si ens havia d'enviar la > for�a, i >> sup�s que li va dir que no calia. Ho s� perqu� m'ho va contar el > propi >> Alemany". Com acabam de veure, doncs, Alemany tenia fil >> > directe amb el governador civil m�s sinistre del franquisme, > Carlos de >> Meer, el qual li demanava consell sobre com, quan i contra qui > dirigir >> la repressi�. Els informes orals d'Alemany foren determinants > perqu� >> molts patriotes i dem�crates mallorquins acabassin patint > repressi�, >> pres� i tortures als soterranis del Govern civil. >> > >> > >> > TERCER CAP�TOL.- Antonio Alemany, un fatxa de manual > partidari >> > de la "dial�ctica de los pu�os y las pistolas". Ja que ha sortit >> esmentat el sogre d'Antoni Alemany, el militar Miguel Oliver, cal dir que aquest individu, a part de rebentar actes culturals per > provocar la >> intervenci� de la policia franquista, el juliol de 1985 va entrar a sac dins la redacci� d'Ultima Hora i va agredir el periodista Planas Sanamart� per mor d'un article que havia escrit. Dies despr�s, el > propi >> Antonio Alemany, lluny de condemnar l'agressi� va escriure un > article on >> reconeixia que "se adelant� mi suegro" i el va acabar amb unes > paraules >> curulles de viol�ncia on ell mateix afirmava que havia cercat pels carrers de Palma en Jacint Planas per donar-li la >> > pallissa: "Yo no soy violento en el sentido de pegarme con la > gente, >> pero debo reconocer que estos d�as he buscado a Planas para >> > solventar directa y contundentemente estas y otras cuestiones" (De "La Clave" y unos sopapos a Planas, El D�a16 de Baleares, 28.07.1985). �Des de quan un pa�s democr�tic europeu es pot >> > permetre que un tipus d'aquest casta, un senyoret botifarra que > es >> comporta com un aut�ntic pinxo de les SS, arribi a convertir-se en > el >> m�xim assessor d'un president com Jaume Matas? >> > >> > >> > QUART CAP�TOL.- Antonio Alemany, un nazi entusiasta de la >> > Divisi�n Azul. Antonio Alemany Dezcallar, el periodista que > escriu els >> discursos del president Jaume Matas, que braveja d'amistat amb >> > Pedro J. Ram�rez i Eduardo Inda, que t� la barra de presentar- > se a si >> mateix com "un dem�crata de toda la vida" i va pel m�n expedint > a tort i >> a dret carnets de "dem�crata" t� un pasat ocult filonazi que el va portar anys enrere, el 1984, a elogiar i a reivindicar la "Divisi�n Azul", nom donat a la Divisi�n Espa�ola de Voluntarios que va > anar a >> lluitar al front sovi�tic al costat de les tropes hitlerianes des de l'octubre de 1941 a l'octubre de 1943. El cas �s que el pare >> > d'Antonio Alemany, Jos� Alemany Vich, un militar colpista que va >> participar activament en la repressi� dels anys 1936-39 a Mallorca, l'any 1941 es va allistar voluntari a la Divisi�n Azul i amb el grau > de >> comandant d'estat major se'n va anar a R�ssia a fer costat a les > tropes >> invasores d'Adolf Hitler. El nazi Jos� Alemany Vich va morir al front > de >> Leningrad el juliol de 1943 i all� fou enterrat. Molts d'anys > despr�s, >> el maig de 1984, amb motiu de la primera visita del Rei > d'Espanya a la >> Uni� Sovi�tica, el seu fill Antonio Alemany va escriure un article absolutament demencial i mancat del m�s elemental >> > sentit del que s�n les relacions internacionals en el qual criticava >> Juan Carlos I, perqu� no havia anat a fer una ofrena floral al >> > cementeri on estan enterrats els falangistes espanyols, i, d'alra > banda, >> assumia la mem�ria de la "Divisi�n Azul": "Pero el Rey -el Rey de Espa�a- no puso ni una flor ni rindi� un homenaje ni >> > pronunci� una sola palabra en recuerdo de los miles de > espa�oles que >> all� reposan. Entre estos muertos est� mi padre y en su nombre y > en el >> nombre de todos los que all� derramaron su sangre elevo >> > una indignada y dolorida protesta por el hecho de que el Rey, el > Rey de >> Espa�a, el Rey de todos los espa�oles, ignorara a miles y miles de compatriotas que nunca m�s volver�n a su patria. Ni la >> > raz�n de Estado, ni la raz�n de la diplomacia justifica este > silencio >> real y ser�a un malnacido que reniega de una biograf�a familiar, > que >> asumo plenamente, si no dijera que este silencio del rey ha >> > constituido uno de los m�s tristes y dolorosos episodios de mi > vida" (El >> gesto que esperaba del Rey, El D�a 16 de Baleares, 16.05.1984). >> > >> > >> > Despr�s de con�ixer els antecedents de la persona que escriu > els >> discursos a Jaume Matas i n'�s el seu principal assessor, cap > decisi� de >> Jaume Matas ja no pot sorprendre ni venir de nou a ning� per >> > molt franquista i nazi que sigui. >> > >> > >> > http://www.araisempre.org >> > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org >> >> >> http://www.araisempre.org >> http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org >> >> > > > > -- > > > > http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
