Davant la cal�mnia xen�foba de bermudes i xuquines desfrassada d'independentisme, potser conv� llegir textos adre�ats cap a l'enteniment, enlloc de cap a l'est�mac o les g�nades. Esper que aquests us agradin.
Mem�ria hist�rica: L'any 92, quan Garz�n preparava l'operaci� contra TL m�s salvatge de la hist�ria, en Mariscal va dissenyar en Cobi, la mascota de l'olimp�ada espanyola executada a Barcelona. El presumpte intel.lectual Jaume Sastre no va tenir millor idea que dissenyar un material gr�fic en qu� Floquet de Neu, el goril.la alb�, penetrava analment en Cobi. A Jaume Sastre no li agradava la indefinici� sexual de Cobi, li trobava a faltar uns organs sexuals ben visibles i potents, com els del toro d'Osborne. Una mostra del pensament hom�fob i carregat de prejudicis d'aquest fals 'indepe', incapa� d'interpretar la realitat en tota la seva complexitat i de bastir un discurs multidimensional que inclogui els conflictes de classe i g�nere, entre d'altres. Per a Jaume Sastre, l'univers s'interpreta en funci� d'un conflicte caricaturitzat com a lluita entre 'mallorquins' i 'forasters'. Per poder seguir usant el terme xen�fob 'foraster', ha hagut d'improvisar una definici� perversa i penjar-la al seu web. Ning�, per�, usa la paraula 'foraster' dins Mallorca en l'accepci� de Sastre. Per exemple, en cap rac� de Mallorca ning� no qualificaria Jaume Matas ni Maria Ant�nia Munar de 'forasters', tot i que encaixen perfectament amb la definici� inventada per aquests fil�legs del lobbi. P�blicament, el Lobby defensa una definici� pol�ticament correcta de 'foraster', que encaixaria amb la cl�ssica d''ocupant' o 'col.laboracionista'. A la vida real, en canvi, 'foraster' �s una paraula que surt de les g�nades, els intestins i el ventre, zones d'inter�s del discurs sastri�. Queda pendent veure com definiran els ide�legs del lobbi l'expressi� espanyola 'Barco de rejilla', un barbarisme tan monumental que ni l'IEC no pot acceptar plenament. Conv� recordar, aiximateix, que nom�s els diaris del Grup Baluard -per als quals treballa subterr�niament o ran de mar- el qualifiquen de 'dirigent independentista'. Natural. Aquest �s meu ([EMAIL PROTECTED]). Ara en va un den Mateu Morro. ----------------------------------------------------------------------- L'historiador i exsecretari general del PSM Mateu Morro recomana els articles en defensa de la Rep�blica, l'autodeterminaci� i el socialisme publicats per Miquel L�pez Cresp� en El Mundo Els articles de Miquel L�pez Cresp�: trencar el silenci Per Mateu Morro i Marc�, historiador La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta import�ncia en la formaci� d'un pensament cr�tic davant la realitat mallorquina. La pres�ncia d'un grup nombr�s de narradors va esser una mostra del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualitzaci� i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, despla�� la poesia com a g�nere literari estelar, aprofitant el treball d'innovaci� formal i tem�tica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Lloren� Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, tenia al darrera un llarg proc�s de preparaci�, per� es va trobar en un context social i pol�tic que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferr�, Lloren� Capell�, Miquel L�pez Cresp�, Antoni Serra, Maria Ant�nia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra molt �til en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat. L�pez Cresp� en els seus textos literaris transpuava un m�n cultural nou i uns fonaments ideol�gics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissi�, impregnat d'una hist�ria a la qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una Mallorca tur�stica, m�s acolorida, que estava engegant totes les altres. En Miquel escrivia a la premsa di�ria articles de cr�tica liter�ria on defensava el comprom�s social de l'escriptor -segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social- i adesiara ja comen�ava a guanyar qualque premi. Miquel L�pez Cresp�, sobretot, ens aportava refer�ncies culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, per� tamb� Joan Brossa o Bartomeu Rossell�-P�rcel. Entre l�nies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana, hi enten�em missatges d'inequ�voca vocaci� pol�tica, missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades, tamb� als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell dictador agonitzava, pels diaris sab�em que hi havia indrets on s'aixecava un veritable clam per la democr�cia, i mir�vem al nostre entorn i v�iem una societat conformada i indiferent. Les plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel L�pez Cresp� o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una funci� important�ssima. L�pez Cresp� escrivia des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua la seva dist�ncia de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes i mandarinats, Miquel L�pez Cresp� escrivia textos cr�tics i personals. L'her�ncia del maig de 1968 era la seva her�ncia, i feia seva la hist�ria dels derrotats i dels heterodoxos de tots els temps. El seu missatge era literari, per� d'una densitat inequ�voca i f�cilment ubicable. Miquel L�pez Cresp�, en un proc�s d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors de la seva generaci�, duia a la literatura mallorquina contempor�nia la tradici� d'una esquerra cr�tica i alliberadora. Potser, sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, per� recollint tot un aspecte fonamental de la hist�ria del segle XX. El que m�s valorava de la hist�ria del moviment obrer era la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocr�cies o aparells d'estat policials. El nacionalisme, la viv�ncia d'home d'esquerres, l'oposici� a tota forma d'opressi�, formaven en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a la sang la urg�ncia de lluitar contra la injust�cia d'una manera activa, i duia a un treball fren�tic, m�s o menys encertat, per� riqu�ssim de resultats i d'experi�ncies. M�s tard, quan vaig passar de lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formaci� liter�ria. Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els racons, i s'hi podien veure els t�tols m�s introbables en aquell per�ode final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per con�ixer autors i tend�ncies. I els joves que pod�em entrar en aquell sancta sanctorum li demn�vem llibres. Aquesta va esser la causa, en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella magn�fica biblioteca s'escamp�s per aqu� i per all'a, i a en Miquel li cost�s de recuperar molts d'exemplars valuosos. La seva capacitat de treball, la seva dedicaci� a la creaci� liter�ria com a una activitat digna i humanament alliberadora, el seu comprom�s amb la gent del poble i amb la seva causa, l'han duit a ser un home de tots conegut, valorat i estimat. En el meu cas no puc deixar de recordar quan en temps de sequera, no com la d'ara, sin� d'una altra molt m�s greu: una sequera de llibertat, la m�s llarga sequera de llibertat de la nostra hist�ria, aquells temps que les muntanyes no eren ni blaves ni verdes, em demanava a mi mateix com podia ser possible que aleshores, aqu�, qualc� tengu�s l'amplitud de refer�ncies culturals i la capacitat d'escriure uns textos que m�s que res eren un manifest, ple de coratge, desafiant a les forces d'orde, i un clam cap a una nova consci�ncia cr�tica. Trencar el silenci En Miquel L�pez Cresp� �s un professional de l'escriptura. L'article period�stic, com ja he dit, no ha restat al marge del seu inter�s. Fa relativament poc, per�, que en Miquel L�pez Cresp� s'ha dedicat amb m�s freq��ncia al periodisme d'actualitat pol�tica. Com sempre que envesteix una tasca ho ha fet amb passi� i amb abund�ncia. Ara, en aquest aplec, els textos reflecteixen la seva manera de veure les forces pol�tiques insulars i els seus acords en el per�ode del Pacte de Progr�s (1999-2003). Un tema interessant, per� alhora for�a dif�cil. Val a dir que en Miquel L�pez Cresp�, en contra del que hom pugui pensar, no ha estat mai un pol�tic. En Miquel ha estat, i �s, un home d'idees i, sobretot, un home apassionat. Un home que ha llegit i escrit, que ha estimat i que ha viscut el seu temps des d'una posici� de comprom�s personal. L�pez Cresp� no ha vist passar els temps agitats dels canvis dels anys setanta i vuitanta del segle passat des de la talaia del seu observatori intel� lectual. Tampoc no ha aspirat mai a esdevenir guia, pr�ctic o te�ric, de qualque moviment d'alliberament. L'arrog�ncia no ha estat mai el seu fort. Era enmig del carrer, quan tocava, assaborint cada un dels moments que ens acostaven a una ciutat m�s lliure i digna. Si la transici� a la democr�cia el va estimular i comprometre, tampoc no podia romandre insensible als fets novells d'aquest canvi de segle a les Illes Balears. En aquest aplec d'articles es van analitzant els aspectes m�s importants -als ulls d'en Miquel L�pez Cresp�- que han marcat el debat pol�tic d'aquell moment. No �s una an�lisi distant: en Miquel ent�n, des de la seva opci� cr�tica per� alhora de comprom�s, que aquell per�ode hauria d'haver fet n�ixer "una altra manera de fer pol�tica". Per a ell uns objectius senzills, gens ut�pics, per� alhora molt clars, haurien d'haver definit el pacte dels progressistes i el seu govern. Aix� hagu�s perm�s evitar, si m�s no, el frac�s d'una experi�ncia �nica que potser, diu ell, no es tornar� a repetir durant d�cades, i fer possibles noves situacions, amb l'esperan�a d'un nou pacte, hereu i superador dels anteriors. La g�nesi dels pactes de progr�s La situaci� pol�tica de les Illes Balears entre els anys 1999 i 2003 �s una continuaci�, ampliada, del que va existir a Mallorca entre 1995 i 1999. Al seu lloc els acords de 1995 estabilitzaven una situaci� que s'havia apuntat a partir de 1994 amb el trencament entre PP i UM, despr�s de governar plegats des de 1983 a les institucions insulars. El per�ode 1995-1999, en el qual el conseller de medi ambient Francesc Antich fou l'encarregat de posar en marxa el projecte d'incineradora de residus s�lids elaborat per l'anterior president del Consell Joan Verger, prefigur� quasi fins al detall m�s m�nim el per�ode iniciat a partit de 1999. La posici� dominant d'UM en les dues legislatures t� en part la seva arrel en la pr�pia correlaci� de forces, per� sobretot en la voluntat pol�tica -de banda del PSOE i UM- de constituir un eix estrat�gic, benefici�s per a les dues forces pol�tiques, sobre el qual pivot�s tota la situaci�. El PSOE, des dels anys vuitanta, havia cercat la col� laboraci� amb UM i ara, a la fi, en tengu� l'ocasi�. Les aparents ren�ncies a favor d'UM -primer la presid�ncia del Consell i despr�s tota la instituci�- han anat acompanyades d'aventatges considerables: en primer lloc consolidar el despla�ament progressiu del PP del control de les institucions -no tant, per�, dels seus suports electorals-, d'altra banda tractar d'aturar la continu�tat del biaix electoral a favor del nacionalisme progressista de les eleccions de 1991 i 1995. Els fets de 1994 i 1995 -trencament entre PP i UM i acords progressistes en el Consell- dugueren a la situaci� de 1999, caracteritzada a Mallorca per un lent creixement d'UM, pel manteniment o retroc�s de PSOE, PSM i EU-Els Verds, i per la notable estabilitat electoral del PP a l'illa de Mallorca -per� amb p�rdues a les Piti�ses i Menorca-. El Pacte de Progr�s, a Mallorca, gaireb� no havia erosionat el vot conservador. L'estrat�gia nucleada pel PSOE i UM hava estat, sobretot, una pol�tica defensiva amb la vista posada en les altres forces progressistes m�s que mo cap altra cosa. Aix� id�, despr�s del llarg per�ode de govern d'UCD, del PP i UM, o del PP, no s'obria un per�ode de pactes plenament progressistes, de pactes entre forces d'esquerra i nacionalistes, sin� que s'entrava en una etapa en la qual UM aconseguia seguir governant -com ha fet quasi sempre- i, mitjan�ant un estret acord amb el PSOE, marcava l'agenda i el tempo de l'acci� pol�tica mallorquina. Les raons d'una entesa Per entendre les raons que duen a qu� persones tan diferents en cultura pol�tica conflueixin en pactes com l'establert en el Consell de Mallorca o l'entesa Francesc Antich-Maria Ant�nia Munar de 1999, s'ha de tenir present la naturalesa complexa del m�n d'UM i el conglomerat d'interessos que aglutina. UM no �s un partit en el qual els components ideol�gics siguin excessivament determinants. UM representa sobretot una manera d'entendre la pol�tica, i tamb� d'entendre la relaci� entre els negocis i la pol�tica, que expressa un estadi m�s elaborat d'all� que en certs moments va representar el canyellisme. Aquesta visi� pragm�tica, gaireb� mercantilista, de l'acci� pol�tica la configur� com a una aliada ideal per al PSOE, com abans ho era per al PP. Aix�, per tant, els anomenats pactes de progr�s foren d�bils i contradictoris, mancats de voluntat de trencar amb el model de la dreta i del centralisme, per� alhora, no ho oblidem, foren tamb� forts pactes de conveni�ncia, bastant estables, i definiren traject�ries molt m�s s�lides del que pugui semblar en una an�lisi superficial. L'�xit del PP Res semblava presagiar els resultats electorals del maig del 2003. Ni el treball del Govern ni el de l'oposici� pareixia que havien de dur a un desenlla� tan favorable al PP. Sense dubte qualsevol an�lisi que volguem fer haur� de ser complexa: haurem de cercar l'explicaci� en la pol�tica del Govern del Pacte i en la pol�tica del PP. Al final, com ja havia passat el 1999, a Mallorca no es va erosionar el bloc electoral conservador. El PP va plantejar la campanya electoral en uns termes catastrofistes referits a la situaci� econ�mica i als efectes sobre ella de la pol�tica del Pacte. Ens equivoc�rem. Al final q�estions de pol�tica tur�stica, urban�stica i medioambiental, aprofitant el moment recessiu consolidat l'any 2002 i 2003 foren presentades com a contr�ries a la reactivaci� econ�mica i com una amena�a per al treball i el futur econ�mic de les fam�lies. La dreta tampoc no va tenir manies en posar enmig de la campanya un intent, molt groller, d'embrutar el debat ling��stic. Tot plegat, aquest discurs agressiu i clar del desenvolupisme econ�mic tengu� �xit electoral. Suficient com per donar lloc a un Govern amb majoria absoluta del PP i a un pacte amb UM que resolgu�s cap a la dreta el futur del Consell de Mallorca. Els resultats a Eivissa i Formentera foren de desfeta del pacte progressista, mentre a Menorca l'esquerra mantenia el govern del Consell amb un acord PSOE-PSM. Contra tota forma d'intoler�ncia La gran esperan�a d'un m�n lliure i en pau �s la superaci� del fanatisme i la intransig�ncia. Per desgr�cia els temps que vivim estan molt marcats pels efectes de la devastaci� d'extenses regions del planeta impulsada per les multinacionals, pels rebrots fort�ssims del fanatisme -i no sols l'islamista- i per les tend�ncies que empenyen cap a un pensament i a una societat repressiva. Malgrat tot, no crec que aquesta ona d'integrisme reaccionari pugui esvair amb facilitat les tradicions liberals, democr�tiques i solid�ries, d'una societat europea profundament pluralista. A mi m'ha cridat l'atenci� la insist�ncia d'en Miquel L�pez Cresp� en avisar-nos, en les seves an�lisis, dels perills de donar per bons o per innocents, amb ingenu�tat, elements caracter�stics de la ideologia racista i de l'extrema dreta. L'exclusi� de l'altre perqu� �s d'un color diferent, t� una religi� diferent, o parla una llengua diferent, no �s compatible amb cap variant del pensament democr�tic. En un pa�s on, des del nacionalisme d'estat espanyol, se'ns ha negat tot, fins i tot el dret a existir, podem comprendre f�cilment -perqu� la patim en la nostra pr�pia carn- la veritable natura del pensament excloent. Un tractament inadequat del problema immigratori o de qualsevol dels problemes derivats de la pres�ncia en el nostre territori de persones de diverses proced�ncies ens podria condemnar a la descohesi� social i fer impossible qualsevol projecte de redre�ament nacional en el futur. El problema nacional a les Illes Balears no �s un problema �tnic �s un problema de negaci� de l'exercici de la democr�cia. Per aix� el nacionalisme espanyol, especialment des de la dreta, voldria desacreditar el nostre nacionalisme d'alliberament acusant-lo de xen�fob. Tant Aznar com Felipe Gonz�lez i Zapatero, en nombroses ocasions han identificat el nacionalisme democr�tic catal� o basc amb el nacionalisme agressiu. No oblidem, tampoc, que el "problema alemany" a les Illes Balears va ser promogut des de les files del nacionalisme espanyol, i una de les finalitats d'aquest moviment en el qual s'hi esmer�aren tants d'esfor�os period�stics era, al final, criminalitzar el nacionalisme democr�tic i encara, per a m�s sarcasme, culpabilitzar-lo dels possibles efectes negatius sobre el turisme. Altres intents de reiventar el problema xueta tengueren el frac�s m�s absolut. Per aix� aquests tractaments oportunistes i primaris del tema de la immigraci� al marge de les pol�tiques econ�miques, territorials, socials i culturals, que s'han d'impulsar, s�n en certs casos tractaments altament irresponsables i en altres tan sols reaccionarisme pur i dur. I aix� ho percep i ho denuncia Miquel L�pez Cresp�. Per una nova pol�tica L'esquerra ha de saber que no �s al poder per a continuar fent el que ha fet la dreta. Aquestes paraules sintetitzen molt b� all� que pensa Miquel L�pez Cresp� de la pol�tica del Pacte de Progr�s, i all� que deman�, des del seu suport cr�tic, als governants del Pacte. En Miquel sap molt b� que la seva veu �s cr�tica i ho ser� sempre, si m�s no perqu� voldria volar m�s lluny fins a tocar la utopia, dret del qual ning� no el pot privar. Per� pensa que hi ha uns m�nims que cal exigir i per davall dels quals ja no es pot baixar si no es vol provocar el frac�s de tota l'experi�ncia. I aquests m�nims els defineix per exclusi�: per tal de fer all� mateix que feia la dreta no era necessari canviar el Govern. �s a dir: s'ha de canviar de pol�tica en els continguts i en les formes. Mentre romangui en la nostra societat i en la nostra pol�tica aquesta aspiraci� de canvi hi haur� esperances en el futur. Per aix� no es pot acceptar el silenci complaent i servil, s'ha de parlar, s'ha d'entrar en el debat d'idees sense por. D'aquest debat en sorgiran propostes i alternatives renovelladores, la nova pol�tica a la qual hem d'aspirar. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
