Bona gent, Gr�cies a companys antifeixistes que assistiren a la Ruta de la Vergonya (hi havia gent de l'Ateneu Estel Negre, PSM, ERC, Maulets, Joves per la Llengua, entre d'altres amics, coneguts i saludats) hem pogut completar un fragment que ens vam perdre per estar cobrint un altre acte, antiimperialista, on vam poder veure gent d'ERC, PSM, EU, i altres organitzacions de l'espai proper a l'esquerra nacional.
[av�s, car�cia: Personal ultra que, no havent-hi anat, despr�s es dedica a robar -sense ser gitanos ni immigrants espanyols- les not�cies i les fotos, tot afegint-hi atemptats contra la llengua perpetrats amb sa urpa en titulars, no va ser detectada en cap dels dos actes.] Queda pendent Can Mir i el cementeri, amb una fotografia hermosa d'una ofrena del perseguit pol�tic xil� H�ctor Pavelic a la mem�ria d'Emili Darder i els altres dem�crates assassinats per terroristes. Pens que pot interessar a la majoria de membres d'aquesta llista, i tb a la de mem�ria hist�rica. Si alg� �s tan amable de reenviar-ho em far� un favor, pq no hi estic subscrit. Salutacions, [EMAIL PROTECTED] http://totmallorca.net -------------------------------------------------------------------- Escola d'Arts i Oficis En aquest indret se celebraren els consells de guerra, o les farses de judicis que serviren de pretext per afusellar nombrosos republicans. Els consells de guerra s�iniciaren el mes de setembre de 1936 i perduraren fins a uns anys despr�s d�acabada la guerra. En un primer moment, els mesos de juliol i agost de 1936, la pr�ctica habitual foren els assassinats indiscriminats, els quals a partir de setembre disminu�ren, encara que, entre els mesos de gener i abril de 1937, va tornar a comen�ar una altra roda d�assassinats incontrolats. La pr�ctica combinada d�execucions dictaminades per consells de guerra i execucions sense judici s�allarg� durant bona part del 1937, quan Bayo ja era molt lluny i ja no hi havia res que ho pogu�s justificar. El consell de guerra �s una forma m�s civilitzada d�exercir la repressi� que no el simple assassinat sense judici. Per� en aquest cas, m�s civilitzada vol dir m�s freda, m�s sistem�tica, i igualment aberrant i injustificada. Pels consells de guerra hi passaren les persones m�s diverses i de proced�ncies geogr�fiques i socials molt diferents: carrabiners, soldats, tripulants de vaixells capturats; per� sobretot gent del poble, ja que el car�cter classista de la repressi� franquista fou indiscutible. El primer sumari, dictat a principi del mes d�octubre de 1936, va condemnar a mort l�empresari i antic batle de S�ller Lloren� Roses i tres presos pol�tics que estaven tancats al castell de Bellver. Els tribunals mallorquins van mostrar un inter�s exemplificador i donaren prioritat als processos contra responsables pol�tics i personal militar que s�havien mantingut lleials al Govern de la Rep�blica. En foren jutges instructors, els militars Tom�s Feliu Blanes, Jer�nimo Saiz Gralla, Diego Pascual Bauz�, el comandant jutge Gabriel Llompart i Mateo Bosch, entre d�altres. Molts dels comdemnats a mort foren executats a la paret del cementeri de Palma o a la pres� militar de ses Illetes. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
