|
Diari de Balears. Dissabte, 2 d'abril de 2005
Un mili� per minut
El passat 10 de mar�, i en resposta a unes assenyades declaracions del president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, en les quals afirmava que les Balears formen part de la comunitat nacional catalana, l'actual inquil� del Consolat de Mar express� un �ntim desig seu com si fos una realitat inamovible: �a Balears estam orgullosos de ser espanyols�. M�s enll� de l'obvietat que els illencs mai no hem bravejat de res que tenguem i menys encara de res que siguem, ens crida l'atenci� que una tan passional declaraci� surti d'alg� que, d'una altra cosa no, per� de n�meros se suposa que s� en sap fer. Que un mallorqu�, menorqu�, eivissenc o formenterer es senti emocionalment orgull�s de ser espanyol nom�s es pot explicar des de la psicologia a trav�s de l'anomenada s�ndrome d'Estocolm. Per als que tenguin nocions d'economia nom�s se'ls pot aplicar all� de �banyuts i pagar el beure�. Des de fa anys, les forces nacionalistes dels Pa�sos Catalans denuncien la sagnia econ�mica a qu� estam sotmesos per part de l'Estat espanyol. I amb la nova conjuntura pol�tica a l'estat espanyol, s'ha aconseguit reobrir el debat sobre les balances fiscals. En definici� dels professors d'economia Jordi Pons i Ramon Tremosa, la balan�a fiscal entre un territori i l'estat ��s la difer�ncia entre el que l'Administraci� central i la Seguretat Social recapten en impostos en aquest territori i el que hi gasten i inverteixen�. Id� b�, les estimacions m�s recents relatives a les balances fiscals dels territoris dels Pa�sos Catalans varen ser calculades per al per�ode 1995-2002 per la Fundaci�n de las Cajas de Ahorros (FUNCAS). Segons aquests estudi, fet amb el criteri anomenat �de benefici� (hi ha un altre criteri per calcular les balances fiscals, anomenat �de flux monetari�, que encara ofereix unes dades m�s escandaloses) per imputar les despeses, l'any 2002, Catalunya tenia un d�ficit fiscal amb l'Estat equivalent al 7'6% del seu Producte Interior Brut; el Pa�s Valenci� del 2'4% i les Illes Balears, del 15'5%. La resta de comunitats, exceptuant les basques i alguna altra, tenen un saldo positiu. Les Illes Balears s�n la comunitat que, percentualment, m�s doblers aporta a les arques de l'estat i la que en percep menys en concepte d'inversions i serveis. Som els que tenim la balan�a fiscal m�s desfavorable. Dubt que hi hagi a Europa cap altre cas semblant, on l'estat �pentini� m�s d'un 15 per cent del PIB a una comunitat. El tracte que t� Espanya a les Illes Balears �s un tracte colonial. Dit en pessetes, que �s com ens entenem m�s, significa que cada any, els habitants de les Illes Balears, haguem nascut on haguem nascut i ens sentim orgullosos de ser espanyols o empegue�ts de no haver estat capa�os d'enviar a porgar fum els nostres explotadors, enviam a Madrid prop d'1'4 bilions de pessetes (8.435 milions d'euros), dels quals 514.000 milions de pessetes no tornen. O sia que, segons el criteri de FUNCAS, cada any ens roben 514.000 milions de pessetes. O si ho preferiu, cada dia perdem 1.408 milions de pessetes. O si vos ho estimau m�s, ens foten 59 milions de pessetes cada hora. O un mili� de pessetes cada minut. Aix� �s el que ens costa la broma anomenada Espanya: perdre (que vol dir deixar d'invertir en el nostre benestar col�lectiu, en la nostra qualitat de vida, en l'educaci� dels nostres infants, en serveis sanitaris...) 6.000 euros cada minut. Aquesta �s l'ofrena dels ciutadans de les Balears a un estat que pol�ticament ens ignora, culturalment ens amaga, econ�micament ens desagna i socialment ens escarneix. P.S: Si heu arribat fins aqu� vol dir que haureu dedicat uns cinc minuts a la lectura de l'article. En aquest temps, m�s de 30.000 euros han volat cap a Madrid i no retornaran. |
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
