|
Diari de Balears. Dijous, 21 d'abril de
2005
Cartes al director Progressistes Sota el paraig�es verbal de �Progressistes de Mallorca� quatre agrupacions pol�tiques -Partit Socialista de Mallorca, Els Verds, Esquerra Republicana i Esquerra Unida de Mallorca- presentaren una candidatura unit�ria per a les eleccions al Congr�s de Diputats i al Senat del 13 de mar� de l'any passat. La candidatura al Congr�s de Diputats encap�alada per Nanda Ramon obtingu� 40.289 vots (8,6%), resultat insuficient per obtenir un esc�, emper� suficientment rellevant com per acceptar la funcionalitat de la f�rmula unit�ria assajada. En tot cas, els resultats electorals s'haurien de valorar en el context d'una onada de vot �til cap al PSOE i una remuntada de la participaci�, efectes de la reacci� indignada de molts de ciutadans i ciutadanes per la manipulaci� que realitz� el Partit Popular a l'atemptat terrorista de Madrid, amb la seva obstinaci� en sostenir l'autoria d'ETA. No hi ha dubte que l'atomitzaci� de l'espai electoral de la denominada esquerra del PSOE ha facilitat durant quasi tot el per�ode hist�ric democr�tic l'adveniment de governs de la dreta a molts de municipis i a totes les institucions auton�miques. El poder pol�tic de la dreta no t� perqu� ser consubstancial a la divisi� de l'esquerra, per� �s cert que infla la imatge d'una dreta hist�ricament omnipresent en la gesti� de les institucions pol�tiques, encara que actualment no representa el tarann� d'almenys la meitat dels electors illencs. La divisi� pol�tica, doctrinal i simb�lica que presenten entre s� els diversos components pol�tics de Progressistes per Mallorca no correspon a un nivell similar de diferenciaci� entre els seus votants. Hi ha un ideari progressista transversal que arreplega a bona part del electors del partits i, per tant, de la mateixa societat illenca que d�na preponder�ncia als denominadors comuns que identifiquen el sentiment progressista. Aix�, en el context de la nostra problem�tica espec�fica, pel que fa a l'escassesa i l'�s del territori, hi ha una reacci� popular que comporta una forta sensibilitzaci� social entorn al tipus de desenvolupament territorial que s'ha de realitzar i se sost� la idea d'una concepci� diferenciada en relaci� al model depredador de la dreta. Tamb� hi ha un ample consens envers a la concepci� del nostre fet cultural i de les conseq��ncies pol�tiques que se'n deriven. La nostra dreta ni veu ni sent cap amena�a cap a la nostra identitat cultural i els sectors m�s reaccionaris de l'entorn del Partit Popular presenten una actitud obstinada en negar la categoria ling��stica i l'�rea de parla de la nostra llengua, que no �s d'altra que la catalana. Hi ha una concepci� arrelada solid�ria envers els pobles del m�n i cap a les persones m�s necessitades, aix� com una ferma oposici� a tot tipus de discriminaci� per raons de sexe, de proced�ncia o d'orientaci� sexual. Una aferrissada defensa dels drets humans. Una cultura de la pau i del rebuig a la guerra. I aix� podr�em continuar en altres �mbits no menys importants com s�n la defensa de l'ensenyament p�blic des d'una concepci� laica, la promoci� de la salut, uns serveis sanitaris p�blics racionals i accessibles a tots i totes, un transport p�blic de qualitat a l'abast de tothom i un bon grapat de concepcions pol�tiques, socials, culturals i laborals que s� ens diferencien de la dreta i que s�n patrimoni de bona part de la nostra societat. Avui per avui l'articulaci� del mapa pol�tic de l'esquerra ecologista, pacifista, nacionalista i socialista illenca no �s �til per satisfer les necessitats de redre�ament pol�tic de la nostra societat. Cal obrir nous espais d'encontre. Les conviccions compartides aix� ho exigeixen. Progressistes de Mallorca obr� el cam�. L'enteniment electoral de les forces progressistes com a fet puntual i restringit a les c�pules no �s suficient. S'han de cercar complicitats amb els ciutadans m�s actius per tal de perfilar el contingut dels objectius a realitzar des de les institucions. Per realitzar aquesta tasca els programes electorals han de sintetitzar en el seu contingut el resultat d'una pr�via tasca d'aportaci� i debat de tots els sectors implicats i sensibilitzats entorn a les problem�tiques espec�fiques de cada �rea d'actuaci� pol�tica. Ara, els progressistes dormen el somni i els partits pol�tics arreglen la casa. No hi ha molt de temps, els dies passen... i potser al final hi haur� desenc�s o corregudes per instal�lar-se en la quota de poder i pactes de despatx que sols afecten persones i coses i, en menor import�ncia, la pol�tica. Potser ser� aix�: desenc�s o corregudes a darrera hora. En tot cas, tamb� cal que alguns pensin que les coses no tenen perqu� ser aix�, i que per tant poden ser d'altra manera. Si estam destinats a l'enteniment, com abans es realitzi millor pel futur de les conviccions comunes. Pep V�lchez. Palma |
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
