![imatge]()
 Entrevista a Oleguer
Presas |
 |
|
|
Divendres, 29 d'abril de
2005 a les 11:17
Informa: Joan |
Societat |
|
 En el número 12 del diari vallesà Ordint la Trama apareix una
interessant
entrevista amb al jugador, també vallesà, del FC Barcelona, Oleguer
Presas, on es repassa una mica l'actualitat dels darrers fets
succeits a Sabadell. Recordem
que Oleguer, sempre compromès amb les causes justes, va dedicar el
seu primer gol a primera divisió el cap de setmana passat, al jove sabadellenc de
14 anys detingut mentres posava una enganxina en una paret de
Sabadell on posava 'Estil Bustos
no, gràcies!'. El jugador blaugrana, també va insinuar fa uns
dies, que no li
venia massa de gust haver de jugar a la Selecció
Espanyola.
Aquí teniu l'entrevista:
Aquesta última setmana Sabadell ha estat
notícia per la dimissió del regidor Francisco Bustos. Què et sembla
la forma amb què s’ha produït?
És una mostra més de la
política seguida pel consistori en els últims anys, una política de
circ, més que de ciutat. No és la primera vegada que el regidor
assumeix el paper de víctima quan realment les víctimes som els
ciutadans que patim la seva incompetència a l’hora de gestionar la
policia municipal. L’últim exemple és el d’aquest nano de 14 anys.
Però ja ho va posar de manifest en el cas Bemba, pel qual està
imputat davant dels tribunals com a responsable dels errors comesos
per la policia en aquella actuació, o amb la impossibilitat d’actuar
davant les agressions feixistes que es produeixen a la
cuitat.
Ens hauríem de qüestionar les suposades amenaces que
hagi pogut rebre el regidor. Si realment s’haguessin produït, i si
realment li haguessin afectat com diu, hauria abandonat tots els
seus càrrecs dins del consistori i hauria presentat una denúncia
davant dels tribunals. Això reafirma la tesi que tot es va
desencadenar per produir un efecte mediàtic de descrèdit dels
col·lectius i ciutadans contraris a la seva gestió.
Però les reaccions polítiques que han
tingut lloc a posteriori de la dimissió han estat unànimes a l’hora
de donar suport al regidor davant de la situació que ell assegura
estar vivint.
Crec que és important distingir entre els
polítics sabadellencs i la resta. Per una banda, els polítics
sabadellencs han demostrat un seguidisme incondicional per por a
desmarcar-se a tot el que es faci des del PSC de Sabadell. En canvi,
l’actitud dels polítics de fora és fruit de la desconeixença, i la
seva reacció està fortament influenciada per la sensibilitat que hi
ha davant temes d’amenaces i pel propi hàbit de tancar files entorn
els càrrecs polítics.
En
aquest sentit, el regidor Joan Manau va comentar en un programa
televisiu la seva preocupació per “l’augment d’aquestes conductes
violentes entre els joves de la ciutat”. Creus que hi ha hagut un
increment d’aquests actes violents?
Crec que és una
evidència parlar d’un increment de la crispació a la ciutat. S’estan
polaritzant les postures entre ajuntament i opositors. I en aquest
sentit, la nul·la tolerància de l’ajuntament a les veus dissidents
fomenta l’increment d’aquesta crispació. Tot i això, és important
veure que en tot moment les crítiques a la gestió del consistori
s’han fet des de la participació ciutadana a la que dóna dret i
fomenta, o hauria de fomentar, tota democràcia. Estem parlant de
recollides de signatures, d’edició d’adhesius, de la publicació de
revistes, de concentracions, de la creació d’espais autogestionats,
de centres de socialització, de la critica des de les organitzacions
veïnals… I considerar aquests grup com a violents em sembla un
intent de deslegitimació a tot el treball que estant portant a
terme. És un intent desesperat per part de l’ajuntament de
desacreditar-los.
Per tant,
consideres que no hi ha actes violents a Sabadell?
No ben
bé. És evident que hi ha hagut un increment de la violència tant als
carrers com en les relacions de la ciutadania amb les
institucions.
Fa anys que a Sabadell hi ha gent que està
denunciant la impunitat amb la que actuen grups racistes i feixistes
i l’ajuntament no ha mostrat una voluntat ferma per solucionar
aquesta problemàtica.
D’altra banda, el consistori, davant
les crítiques de la ciutadania, i en comptes d’optar pel diàleg i la
col·laboració, ha apostat per la confrontació i l’increment de la
violència institucional, fet que genera un augment de la crispació i
la polarització de la ciutadania entre favorables i opositors a la
gestió Bustos. I això no ajuda a disminuir la tensió.
Aleshores, com expliques la situació que
s’ha generat?
És producte de la poca credibilitat que van
tenir les declaracions de Paco Bustos, i del fet que molts les hem
entès com un intent de girar la truita per fer creure que ells són
les víctimes. Però s’han produït fets molt greus, com per exemple la
detenció d’un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu i la posterior
repressió policíaca a la concentració de denúncia d’aquest fet. Això
ha fet que la gent perdés la por a parlar. Ja n’hi ha prou de circ i
d’enganys.
Tot i això,
l’alcalde ha declarat que aquestes actuacions policíaques són fets
puntuals i que des de l’Ajuntament s’estan investigant els
responsables.
Crec que no es pot parlar de fets puntuals
quan el mateix alcalde va esmentar que en l’últim any s’han obert 17
expedients a policies municipals. 17 expedientats en un col·lectiu
de 200 membres. Em sembla que a Sabadell tenim un problema greu si
aquest cos ha de vetllar per la seguretat ciutadana. Amb això, no
voldria, però, que tota la responsabilitat caigués sobre aquest cos,
ja que òbviament reben instruccions clares des de
l’ajuntament.
Parles de
política autoritària, de control i descrèdit de les opinions
dissidents… Creus que hi ha evidències d’aquesta
actitud?
La maquinària que ha construït l’ajuntament per
amagar aquestes veus crítiques és un bon exemple.
El gabinet
de premsa de l’ajuntament s’ha triplicat des de l’arribada de
l’alcalde Bustos. Aquest fet demostra l’interès que tenen de
controlar l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació. És
evident el monopoli de la informació oficial de l’ajuntament dins la
premsa local, sense que aquesta es digni a contrastar aquestes
informacions.
Però hi ha altres fets. Un exemple en aquest
sentit és la utilització d’un espai públic informatiu del Canal 50
com a espai propagandístic del PSC. Aquest fet va motivar la
presentació d’una querella per part del grup municipal de l’Entesa.
La resolució de la qual va obligar a reconsiderar-lo com a espai
publicitari privat.
En el mateix sentit, diversos periodistes
dels mitjans locals declaren haver rebut pressions a l’hora de
tractar determinades notícies. Pressions que no poden denunciar per
por a perdre el lloc de treball.
Però no s’acaba a aquí. La
revista Ordint la Trama cada cop és vista amb més mals ulls des de
l’ajuntament, fins al punt que es va obligar al bar de titulació
municipal de la biblioteca Vapor Badia a retirar-ne els exemplars
que tenia a la venda. Tenen por a la crítica.
Si
aquestes greus acusacions són veritat perquè no es fan públiques i
es denuncien?
Per por a represàlies. Aquestes actituds del
consistori et demostren com les gasten davant les crítiques i el
poder que els dóna l’alcaldia els permet fer tot tipus de
pressions.
Com esperes que es solucioni aquesta
problemàtica?
A curt termini està clar que s’han de
depurar responsabilitats i prendre mesures al respecte. Però més a
llarg termini és fonamental que hi hagi uncanvi d’actitud dels
càrrecs polítics que formen el govern municipal. Han d’assumir els
errors que hagin comès. Han d’aprendre a escoltar les crítiques que
se’ls facin des de la ciutadania per tal de governar per a Sabadell,
i veure aquestes crítiques com a un ajut per construir realment una
ciutat amable on predomini la convivència i no la crispació. Haurien
d’abandonar la política populista i centrar-se en construir un model
de ciutat sostenible i amb personalitat. Una ciutat per la qual tots
estem treballant.
| | |
