Diari de Balears

Jo no tenc cap prova de l'exist�ncia d'una conxorxa entre el senyor Grande, promotor dels camps de golf i hotels de luxe a uns terrenys r�stics de Son Sardina, i qualque element de l'anomenada classe pol�tica, ni la tendr� mai. �s m�s, no s� ni si existeix o ha existida mai. Per aquest motiu, he de creure en la clarivid�ncia de qualc� que compr� -fa uns cinc anys, segons pr�pies declaracions- un improductiu sementer, molt herm�s i buc�lic, per� una c�rrega econ�mica per al seu propietari que nom�s en podia gaudir m�s o menys igual que qualsevol excursionista. Per� no en una clarivid�ncia qualsevol, d'aquestes que a vegades es cataloguen com a pressentiments propis de la parapsicologia, si no una clara evid�ncia de quins plans reservava el futur a aquells terrenys en el mateix moment que la presidenta deConsell de Mallorca, amb compet�ncies plenes sobre carreteres, proposava acostar la Universitat als universitaris motoritzats amb un Segon Cintur� que, m�s a prop que enfora, barrinava la buc�lica finca i les perspectives de negoci del seu nou propietari. D'aquell temps en��, l'�nic que no s'ha mogut s�n aquestes expectatives: el projecte de cintur� s'ha allunyat de la UIB, tant que de fer-se ja no tendria l'�s previst; de les entranyes de la terra i del no res -i en aquest zero absolut s'hi inclou el programa electoral dels que ara manen- apareix un metro que, com amb l'AVE per Guadalajara que program� el PP i gener� el miracle de tenir una estaci� al costat d'uns terrenys de la fam�lia de la senyora Aguirre (miracle, per inesperat, m�s gros encara), afegeix valor a uns terrenys de pastura (ja, ja, ja); un hospital com Son Dureta, amb pla de reforma pagat i a punt d'iniciar-se, passa a ser la mare de tots els mals i n'apareix un altre miraculosament situat en el nou eix cap a les buc�liques ovelletes del nou propietari... No em digueu que si no hi ha conxorxa ho sembla.

Fins i tot un petit detall afegeix arguments a la sospita: quan per daurar la p�ndola es parla d'entregar un minicamp de golf a la ciutat, com a agra�ment per la multiplicaci� infinita del valor de les propietats, cap dels nostres representats s'ha atrevit a q�estionar les mides del suposat regal. Amb la manifesta ridiculesa d'aquestes es demostra que ja est� tot negociat, que nom�s la seguretat de dirigir-se a una ciutadania est�pida justifica l'esquer tan minso: tanmateix -deuen pensar- per a qu� posar m�s terrenys a l'ham si aquests se l'empassen eixut. I tenen ra�. Llevat d'aquests habitants de l'aldea gal�la de Son Sardina, que mantenen viva la lluita contra el corc� rom�, la majoria de la poblaci� encara es creur� la generositat del promotor. La realitat �s ben diferent: els generosos som els ciutadans que regalam el nostre paisatge i el de les generacions futures a qualc� que ho compr� a preu d'aix�, de paisatge, i mos ho torna malbarat i amb peatge.


Ferran Aguil�. .
[EMAIL PROTECTED]

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Responder a