|
Ignasi, me semba interessant la proposta. I, com en
tot, nom�s hi veig una cosa: temps i feina. Jo, per abarullat que vagi, sempre
que alg� me presenta models de carta, els solc enviar. I n'he preparat molts, de
models, tamb�, per enviar, quan he tengut temps, per diferents mogudes. Ara
mateix no puc fer res m�s, per la iniciativa, que escriure aquests paraules de
suport i d'encoratjament. Si alg� prepara el model i el presenta a la llista, me
compromet a col.laborar amb la campanya.
Salut i fins ara
Jaume Escales
----- Original Message -----
Sent: Sunday, May 22, 2005 10:50 PM
Subject: [Ais] una proposta
Primer uns principis b�asics que cal
que coneixem.
Quan des de qualsevol organisme oficial de l'Estat, des
de l'empresa privada, les TV, els homes/dones del temps, etc, escriuen noms de
ciutats, per exemple, un pensa que ho fan seguint unes normes.
Per exemple,
el de posar els noms de les ciutats en l'idioma propi, o sigui posar Zaragoza
i Girona (no Gerona). Tot i que �s possible que en alguns llocs segueixin unes
normes, en general fan all� que m�s senten, o que m�s els hi pressiona.
En
el cas de la llengua de les ciutats, es pot comprobar perfectament.
Girona,
sempre �s Girona
Lleida, quasi sempre �s Lleida
Per�...
Castell�
quasi sempre �s Castell�n
Alacant sempre �s Alicante
Eivissa sempre �s
Ibiza
Tot es tracta de la pressi� que tinguin. Si reben protestes per
escriure Alicante en lloc d'Alacant, al final escriuran Alacant.
Diguem
que tan els espanyols com els catalans s'adapten relativament a la situaci�
actual. La situaci� del catal� a Catalunya, per exemple, la troben excessiva.
Massa reivindicaci� i pretensions pel catal�. En canvi la situaci� del catal�
al Pa�s Valenci� la troben b�. Per� si Catalunya i les Illes no existissin,
tamb� trobar�en excessives les reivindicacions dels valencians. I aix� fins a
l'extinci� total de la llengua.
Un dels �xits de l'espanyolitzaci� est�
en el seu radicalisme i intoler�ncia. El "h�blame usted cristiano" dit amb
mala llet, podia sublevar a quatre militants per� a la poblaci� en general els
feia entrar en una mena de sentit de culpabilitat i assumien de que a un
foraster li habien de parlar en foraster perqu� sin� era de mal
educat.
Encara que us pugui semblar contraproduent, res de res. Si
acuseu amb menyspreu i mala llet qui us parla, qui escriu castell�, per
exemple, pot portar, en un principi, una mica de tensi�, per� anirant assumint
que "no s'ha d'usar el castell�".
A la gent no li agrada que la renyin
i al final far� all� en que menys la renyin. Si l'home del temps de TVE diu
"En Alacant nubarrones negros llegar�n" i rep mes d'una trucada de colons
alacantins renyant-lo perqu� ha de dir Alicante, al cap de poc dir� "En
Alicante el tiempo est� interesante". Per� si rep forces trucades i cartes
dient que usi "Alacant" �s possible que ho faci.
Ara la
proposta:
A les Balears la ciutat(i Illa) que sempre se la diu en
castell� �s Eivissa. Si un grup de persones d'Eivissa es dedica a fer un
llistat de tot arreu que usen "Ibiza" i els hi va enviant correus electr�nics,
tracidionals i telefonades dient (en nom d'una entitat, o de particulars..)
que usin Eivissa, que molts eivissencs n'estan farts de la suplantaci� del seu
nom, �s molt possible que al final moltscanvi�n. Nom�s es tracta de tenir un
parell de models de text i anar enviant en s�rie.
Ah! i fer avaluaci� de
l'abans i el despr�s.
Ignasi
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
|
