www.lobbyperlaindependencia.org
El fam�s inquisidor espanyol, Tom�s de Torquemada (Valladolid 1420- Avila 1498), fam�s per la seva crueltat i per perseguir d'una manera impecable els jueus, era nebot de Juan de Torquemada, un convers del judaisme. Aix�, a vegades, sol passar. Els conversos de darrere hora s�n els pitjors fan�tics a l'hora de perseguir els seus antics companys de creences, d'ideologiao de tend�ncia sexual. Tom�s de Torquemada, per exemple, fou un inquisidor sanguinari que juga un paper molt important en l'expulsi� dels jueus (1492) de l'estat espanyol i fou responsable de la condemna a mort d'unes tres mil persones per motius religiosos.
La hist�ria �s plena de Torquemades que, per tal de fer m�rits davant el poder�s de torn i fer-se perdonar el seu passat vergonyant, accentuen m�s que ning� el seu odi i el seu fanatisme contra els seus antics companys de milit�ncia. Per citar un cas recent�ssim, podem esmentar el diputat �hooligan� del PP, Juan Font Rossell�, antic simpatitzant de l'MDT i de �Terra Lliure�, i avui reconvertit en el diputat pepero m�s fatxa, espanyolista, reaccionari, estant�s, pudent i nial que hi ha en aquests moments al Parlament balear. Per� b�, avui no ens ocupam de Font Rossell� � fet que deixam per als propers dies - sin� del telepredicador de l'emissora oficial de r�dio de l'esgl�sia espanyola, COPE, Federico Jim�nez Losantos.
Com ja sap tothom, Jim�nez Losantos, col�laborador d'EL (In)MUNDO i responsable de www.libertaddigital.es, �s en aquest moments el martell d'heretges que utilitza la Confer�ncia Episcopal espanyola per liderar la creuada integrista contra el preservatiu i el matrimoni homosexual, per citar tan sols dos exemples. El que molt�ssima gent ignora, per�, �s que Jim�nez Losantos, anys enrere va formar part del grup m�s provocatiu i irreverent de gais de Barcelona (Alberto Card�n, Javier Rubio, Oca�a, Biel Mesquida...) que tenia com a centre d'operacions les Rambles, el Caf� de l'�pera i la Universitat Central. Quan ha parlat d'aquesta �poca, Jim�nez Losantos, sempre hi ha passat de puntetes, ha evitat entrar en detalls i ho ha deixat amb frases com �Fueron, aquellos a�os del 74 al 77, de una bohemia dorada e inveros�mil� o �en aquellos a�os de finales del franquismo y comienzos de la democracia las Ramblas eran un espacio tan abierto como marginal, donde los bares cerraban a las cinco de la madrugada y siempre hab�a un kiosko-librer�a abierto con las �ltimas novedades editoriales. En aquellas inolvidables cuevas luminosas se pod�an excavar desde ediciones hispanoamericanas del Marqu�s de Sade hasta las �ltimas revistas de destape�.
Qui vulgui entendre els posicionaments actuals del telepredicador fonamentalista, Jim�nez Losantos, sense dubte ha d'anar a investigar en la seva etapa barcelonina absolutament esbojarrada. Una cosa no s'explica sense l'altra. La f�bia contra els homosexuals que actualment exhibeix Jim�nez Losantos; el puritanisme, m�s b� propi d'anys quaranta, que ara el distingeix tenen les arrels en aquella etapa barcelonina marcada per la transgressi� m�s iconoclasta, pornogr�fica i desenfrenada. A continuaci�, nosaltres aportam un document avui dif�cil de trobar. Es tracta d'una antologia de textos, seleccionats i introdu�ts per Jim�nez Losantos i Alberto Card�n, que tenen com a motiu principal de reflexi�: la pornografia. Aquest llibre, editat l'any 1978 dins la col�lecci� Ucronia dirigida aleshores per Biel Mesquida, porta un t�tol que ja no pot �sser m�s expl�cit: �La revoluci�n te�rica de la pornografia�. Amb una dedicat�ria que ja ho diu tot (�A Salvador Dal� y E. Gim�nez Caballero, porn�grafos del discurso�), el llibre compta amb una Introducci� a c�rrec de Card�n i Losantos que �s un aut�ntic clam reivindicatiu dels efectes discursius de la pornografia i una lletra de batalla contra les ideologies que la persegueixen. �Nada m�s parecido que la condena de la pornograf�a desde la derecha y desde la izquierda. A�adamos que resulta superfluo a�adir extermismo alguno a cualquiera de ellas, por la sencilla raz�n de que toda condena de lo pornogr�fico suele ser infaliblemente extremada y extremosa� (Losantos dixit, 1978). Per� aix� no �s tot. Qui avui passa per �sser la veu m�s furiosament fatxa, puritana, beata i antiesquerrana de l'esgl�sia espanyola, a finals dels anys setanta, va militar a �Bandera Roja�, despr�s al PCE, va cofundar la �Biblioteca Freudiana de Barcelona� i es declarava un seguidor incondicional de les tesis de Freud i Lacan.
Com veis, doncs, una bona pe�a hi ha amb Jim�nez Losantos. Un individu sense cap mena d'escr�pols que, com Pedro J. Ram�rez, viu instal�lat sobre una mascarada putrefacta i hip�crita que el porta a fer en la seva vida privada tot all� que despr�s retreu i critica als altres des de la seva tribuna p�blica de comentarista i telepredicador.
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
