www.lobbyperlaindependencia.org
El Lobby presenta recurs contra la resolució de la ministra Narbona entorn
de la piscina de Pedro J.
Jaume Sastre, en nom del Lobby per la indepèndencia va passar ahir pel
registre de la Delegació del Govern el següent Recurs de Reposició contra la
Resolució de la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, relacionat amb
la piscina d'ús públic i gratuít de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins.
SRA. MINISTRA DE MEDI AMBIENT
JAUME SASTRE i FONT, (....) en nom del Lobby per la independència, compareix
i EXPOSA:
Que mitjançant aquest escrit interpòs RECURS DE REPOSICIÓ contra la
Resolució dictada amb data 17 de maig de 2005 i codi de referència
C-3731-BALEARES PP/GL, sobre la base dels següents:
FETS
Preliminar.- Dia 30 d'agost de 2004 vaig formular una denúncia davant la
Demarcació de Costes a les Illes Balears, amb registre d'entrada núm. 3405,
amb motiu de dues privacions de pas pel litoral del municipi de Son Servera
(Mallorca), així com prohibició d'accés a la concessió administrativa
atorgada a la Sra. Giuliana Arioli Cottini dia 23 de gener de 2001 (C-3731),
la publicació preceptiva de la qual al BOE està pendent, esdevingudes els
dies 13 i 25 d'Agost d'aquest mateix any, la darrera de les quals acreditada
a través de l'oportuna acta Notarial que es va remetre amb la denúncia. Dia
8 de juny de 2005 vaig rebre còpia de la Resolució que s'impugna i que
segons sembla pareix que vol ésser la resolució a la meva denúncia prèvia.
Primer.- Dels Antecedentes de hecho exposats a la Resolució impugnada
sembla que es desprèn, encara que no es menciona expressament, que es va
iniciar un expedient sancionador, atès que al punt VII s'afirma que se
concedió plazo de vista y audiencia. Amb aquest fet es va incomplir el que
disposa el paràgraf segon de l'Art. 11.2 del Reglament del Procediment per a
l'Exercici de la Potestat Sancionadora, així com l'Art. 13.2 de la mateixa
norma reglamentària. El tracte rebut pels presumptes infractors, que s'ha
anat repetint d'ençà que reberen l'Ordre Ministerial de dia 23 de gener de
2001 (publicació al BOE pendent), suposa, per ell tot sol, una vulneració de
l'Art. 14 de la Constitució de 1978 i, en conseqüència, la Resolució
impugnada esdevé nul·la de ple dret segons el que disposa l'Art. 62.1 a) de
la Llei 30/1992 de règim Jurídic de les Administracions Públiques i
Procediment comú (modificat per l'Art. 1.18 de Llei 4/1999, del 13 de
gener).
Segon.- L'Antecedente de hecho VI) de la resolució controvertida es
refereix a un Acord de Gestió de la concessió entre la concessionària, Sra.
Giuliana Arioli Cottini i un senyor anomenat Pedro J. Ramírez Codina.
L'esmentat acord, comunicat segons la Resolució, en data 27 de setembre de
2004, suposa una vulneració de la instransmissibilitat intervivos de la
concessió, Art. 70.2 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. En tot
cas, per tal de donar cabuda a aquesta cessió encoberta a través del segon
paràgraf de l'article esmentat, en primer lloc la concessió hauria de servir
de soporte a la prestación de un servicio público i apareix com de difícil
justificació el seu encaix en la categoria de servici públic el d'una
piscina privada d'un particular. En segon lloc, seria preceptiu que la
Administración autorice la cesión del correspondiente contrato de gestión
del servicio sense que consti la necessària autorització. En qualsevol cas,
i encara en el supòsit que el contracte de la gestió (és a dir, la
transmissió intervivos) hagués estat autoritzada per l'Administració,
aquesta s'hauria d'haver produït, necessàriament a partir de dia 27 de
setembre de 2004, data en què els contractants aporten l'acord i, per
tant, amb posterioritat al fet que se'm prohibís l'ús de la instal·lació
concedida a la Sra. Arioli.
Tercer .- Les al·legacions del Sr. Pedro José Ramírez Codina, que com ja hem
destacat en el punt anterior no tenia cap vincle legal amb la concessió en
la data dels fets que motivaren la meva denúncia, argumenten en la línia que
la Orden Ministerial de otorgamiento de la concesión no incluye medida
alguna para regular el uso público de la piscina i, essent això cert, s'ha
d'entendre que està subjecta la concessió al que disposa la Llei 22/1988, de
28 de juliol, de Costes (Disposició General 1a de la concessió) ha de
potenciar-se l'ús públic i, especialment i sense cap tipus de dubte, ha de
respectar-se necessàriament el dret de pas (Art.27 de la Llei 22/1988). En
altre ordre de coses, si el concessionari, és a dir, la Sra. Arioli,
considerava la regulació d'ús públic imprescindible en la actual
situación, s'hauria d'haver instat la regulació, però en cap cas estava
facultada, talment com va fer, a imposar mitjançant personal de seguretat
privada (tal com s'acredita en l'Acta Notarial adjunta a la denúncia) el
tancament de la concessió i la revocació del dret de pas.
Quart .- La resolució impugnada intenta justificar l'apropiació privativa
del domini públic en base a la preservació de la seguretat del gestor i de
la seva família. Sobre aquest aspecte cal assenyalar:
1. El risc que, per la gestor i la seva família, suposa haver aparegut com
objectiu de la banda terrorista ETA és anterior en el temps al contracte de
gestió que va formalitzar per encobrir la transmissió intervivos de la
gestió. No debades, pot consultar-se la pàgina web del Ministeri d'Interior
(www.mir.es/oris/prensa/1999.htm) en la qual se refereix a una amenaça de la
banda terrorista contra el gestor datada el mes de gener de 1999, és a
dir, quatre anys i mig abans d'esdevenir gestor de la instal·lació. Per
tant, el procediment correcte, per part del gestor hauria estat exigir les
adequades mesures de seguretat abans d'iniciar la seva professió de gestor
de piscines públiques, tot i reclamant tots els informes de seguretat que
hagués considerat oportuns a fi d'aportar-los a l'expedient per tal
d'adequar les condicions de la concessió, en el cas que hagués estat
possible, als requeriments de seguretat.
2. Crida l'atenció que el gestor i la seva família clamen en pro de la
seva seguretat, i el Ministeri accepta el seu argument, quan ells mateixos
van fer ostentació del privilegiat accés directe a la mar (Veure les
revistes TELVA i HABITANIA en l'edició d'Agost de 2004). No sembla la millor
forma de preservar la seguretat dels gestor i la seva família.
3. S'apunta a l'antecedent de fet IX) de la Resolució recorreguda que el
riesgo de incursiones en la zona de vivienda familiar se incrementaria de
modo evidente si se permitiera el libre paso por la zona costera dada la
inexistencia de obstáculos o barreras entre la zona de la piscina y la de la
vivienda al tratarse de un recinto único. Cal anotar, en primer lloc, que
l'afirmació transcrita, per ella mateixa, ja constitueix un motiu per al
rescatat de la concessió ja que demostra que no s'estan complint de cap de
les maneres les condicions de l'esmentada concessió atès que el que es fa,
directament, és agregar 350 m2 de domini públic al jardí particular d'un
habitatge. Per altra banda, i en la línia de protegir el gestor i la seva
família, res no impedeix que se'l pugui autoritzar, per raons de seguretat,
a aïllar el seu habitatge amb marges o barreres de la zona de domini
públic sense perjudicar l'interès general.
CINQUÈ.- La conclusió segona de l'informe de l'Advocat General de l'estat ve
a justificar l'incompliment de les obligacions essencials relacionades amb
l'ús públic de la piscina en base a razones de seguridad de las personas y
bienes apreciadas por la Delegación del Gobierno. Doncs bé, cal tenir en
compte, i la resolució recorreguda ho obvia, que l'apreciació per part de la
Delegació del Govern de les raons de seguretat se produeix en un informe
de 8 de març de 2005 i l'incompliment de l'ús públic consta en Acta Notarial
de dia 25 d'agost de 2004. És a dir, es justifica l'incompliment de l'ús
públic de la concessió, així com del dret de pas, en base a raons de
seguretat que la Delegació del Govern va apreciar sis mesos i mig després
que una empresa de seguretat privada decidís impedir el pas i l'ús de la
instal·lació d'ús públic i gratuït. Amb tot, cal recordar que el gestor
amenaçat per la banda terrorista ETA no apareix vinculat a la concessió fins
a dia 27 de setembre de 2004, en què es presenta l'Acord de Gestió.
SISÈ.- Quan el procediment de concessió és pregat, com sembla que fou en el
present cas, la concessió demanial s'atorga in tuitu personae, és a dir,
en atenció a les especials condicions de la persona beneficiària (la senyora
Giuliana Arioli Cottini) i no es pot forçar tot el procediment per adequar
la regulació del domini públic a un contracte privat entre la concessionària
i un gestor de piscines al qual se li concedeix un Acord de gestió per
encobrir una veritable transmissió intervivos l'única finalitat de la qual
és annexionar 350 m2 de domini públic al seu jardí particular i intentar
justificar el disbarat amb raons d'interès general.
Per tot això exposat.
SUPLICA que tenint per presentat aquest escrit, l'admeti i tingui per
formulat el present RECURS DE REPOSICIÓ contra la Resolució dictada amb data
17 de maig de 2005 i codi de referència C-3731-BALEARES PP/GL i previs els
tràmits oportuns anul·li la Resolució de referència, ordeni la immediata
restitució del Dret de trànsit i iniciï els tràmits per sancionar la
concessionària amb la caducitat i la conseqüent extinció pels reiterats
incompliments de les condicions de la concessió.
Mallorca, 27 de juny de 2005
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
